Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

170

Viure i veure/2

[En el segon volum de memòries de l’autor, oferim uns fragments sobre el rescat al front del seu germà petit Raimon, acompanyat del pare i de l’oncle.]


Vam fer unes quantes giragonses de trinxera i, arribats a un tros on el parapet era gairebé desfet, hi vam pujar. Amb la mà vaig fer al pare i a l'oncle el gest de «quedeu-vos», però es van enfilar darrera nostre. En aquella segona quinzena de desembre del 1937 jo ja posseïa una bona experiència de front i em va sorprendre la intensitat del foc del sector, d'una vivacitat no gens usual. Nosaltres, els combatents, no acotàvem el cap quan s'apropava un projectil de morter o de canó i allò obeïa a quelcom que era axiomàtic entre la gent foguejada. Però era desconcertant que tampoc no s'ajupissin ni el meu pare ni el meu oncle Josep. Érem sis persones i oferíem un blanc formidable a l'enemic, les trinxeres del qual es dibuixaven a frec nostre, a menys d'una seixantena de metres.
Vaig haver de formular una pregunta inquietant:
—Què hi feia el meu germà fora del parapet?
—Tenim moros aquí davant i no tens idea de com ens emprenyen i el munt de baixes que ens han fet. En Raimon va agafar mitja dotzena de nois de la nostra Companyia —no me'n va dir res perquè ja sabia que jo m'hi oposaria— i va sortir disposat a aproximar-se tant com fos possible als caus de metralladora dels fills de puta i engegar-los a dins unes quantes granades de mà. Vine: t'ensenyaré l'indret exacte on va caure. Allí, al capdavall d'aquella paret enrunada. Digues a ton pare i al teu oncle que se'n tornin a les posicions: si s'adonen de nosaltres ens caçaran com conills amb una màquina. Acompanya'ls tu, Figuerola, i jo ensenyo a l'Artís el lloc.
No van admetre el suggeriment. El meu pare va dir a en Figuerola, tot assenyalant-me:
—Hem vingut amb ell i anirem on ell vagi. Jo també vull veure on va caure el meu fill petit.
No vam caminar ni una dotzena de metres. L'Armengol es va ajupir i va agafar un grapat de terra amb totes dues mans, una terra rogenca i humida, i me la va allargar silenciosament. Jo vaig parar la meva bossa de lona i ell va fer que hi caigués. Avui, al cap de cinquanta-un anys, encara conservem aquella almosta de terra aragonesa, en un vell flascó de perfumeria d'una marca i un producte que des de fa molt de temps ja han desaparegut del mercat.
[...]
Allí, assegut al marge d'un riu gris una tarda grisa, sense gens de son malgrat no haver aclucat els ulls des de feia una pila d'hores, havia arribat l'instant de meditar a fons sobre uns fets essencials que ja era hora d'acarar. No: en Raimon no havia sucumbit pas en sacrifici per la seva causa. Allí, a Fuentes de Ebro, davant els moros mercenaris, no defensava pas el dret de Catalunya a la seva llibertat: com jo mateix s'havia deixat envoltar per l'enorme teranyina, apta per a barrejar conceptes i per a fer-nos passar una cosa per una altra. Singular teranyina, gairebé invisible en les primeres passades de fil embolcallador! El seu grup nacionalista s'havia desin-tegrat i en duia un compte acurat en un quadern que l'Armengol ens havia donat entre els seus papers. (Es va perdre miserablement en un canallesc acte de fe que hom va fer amb totes les coses de casa nostra, als carrers de Tamarit i de Rocafort.) En Raimon l'havia titulat La meva Legió d'Honor i a cadascuna de les pàgines hi havia com una esquela mortuòria amb el nom i cognoms del company, l'edat i l'acció en la qual havia perdut la vida. Hi havia una dotzena de pàgines escrites. I la darrera, en blanc, solament deia «Raimon Artís-Gener».
Ell, doncs, sabia que deixaria la vida en aquella empresa de lluita per Catalunya en una terra hostil a Catalunya. Allí, mirant el pas accelerat de l'aigua del Cinca, els ulls se m'humitejaven quan cantussejava La Muntanya Venerada, la cançó predilecta del meu germà petit:
La Muntanya Venerada
a mi em té robat el cor:
de nit parla amb l'estelada
i de dia amb el sol d'or.
Ella s'alça, enorgullida,
alta i ferma sobre el pla
perquè ella té la vida
i la força del Demà.
Quan la plana sigui morta,
quan no hi resti ni un ser viu,
la Muntanya, alta i forta,
alçarà el seu front altiu.
 
En Raimon havia modificat al seu gust aquesta estrofa final i ell la cantava així:
Quan España sigui morta,
quan no hi resti ni un ser viu,
Catalunya, lliure i forta,
alçarà el seu front altiu!

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII