Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

114

'Visió sobre la ciutat'


I

Un somrís de mil flors, oh Montjuïc,
amat del rossinyol, car a l’abella,
posà en ta faç esquerpa d’enemic
la primavera càndida i vermella.

Vull que entri dins mon pit l’aire salobre,
alè calmós del tremolenc atzur;
jo vull que l’ull, marcit pels llibres, s’obre
damunt l’altura, refrescat i pur.

Som pujats al turó de calba testa,
la mar, cap a llevant, fuig més i més
a mos peus la ciutat, ronca i feresta,
encrespa xemeneies i cloquers.

Sangloten els cloquers de campanades,
les xemeneies de mefític fum
que ennegreix tes ales argentades,
oh Angelus, bleixós entre la llum.

Sobre l’onatge fluctuant de l’ombra,
ramat nocturn que munta de la vall,
aquí m’arriben els bruits sens nombre
que fa l’eixam sens nombre del Treball.

El Treball, monstre gran, fill de la Terra,
informe, nu de membres, qui retreu
quan ell s’eriça i es redreça en guerra,
la vella faula del gegant Anteu.

Com ell cent braços i cent mans allarga
(cascuna mà coneix son propi afer)
adés dolç com Vulcà a la farga,
adés dolç com Penélope al teler.

Hora foscant. La gran ciutat s’exalta
xarbotant com un vi qui s’alça en bulls.
És l’hora en què la gran ciutat malalta
encén en febre els innombrables ulls.

II

¿Quin misteri de sang és el que cova
sots la cremor febricitant dels fronts,
malaurada Ciutat, quimera jove
que amb sang regues ton ventre sense fons?

Dins la nit que amorosa t’agombola,
regalimant de baume i de conhort,
¿sonarà l’espetec de la pistola
qui escup rancúnies i vomita mort?

¿Sortirà aquesta nit la maleïda
Ombra a l’afer abominable seu,
criminal, espectral, mai assolida,
àgil com l’aura, com el somni lleu?

¿Anit, doncs qui caurà? ¿A qui encarada
la Mort, la mà de gatell, sense fresseig,
fidel espera tras la cantonada,
com la promesa a l’hora del festeig?

Ai, noctàmbul incaut! Ai, tu qui passes!
Al llindar amorós no arribaràs.
La Mort, la lletja Mort, com les bagasses,
de trascantó t’emportarà a son jaç.

III


Homicida Ciutat, tu no reposes.
Ton cor és negre d’escorpins i fel;
mes, mira: el puig sinistre esclatà en roses
i en sideral ginesta esclatà el cel.

Les ombres, sobre teu, angelisades
roden com ones clares de cristall,
i les aures són totes embaumades
i el mar, llis i fidel, com un mirall.

I la bonança ambent és infinita
i plou vasta bondat del firmament...
¿Qui negra sang i crims obscurs medita
en l’amor d’aquest cel tan indulgent?

Entri en ton cor eixa subtil bonesa;
ni en cap coratge humà trobi refús:
i en aquesta negra foguerada encesa
l’amorosesca el crisma de Jesús.

I a la tasca tothom! Joiós retrunye
amb repic espurnant nostre martell;
amb el treball de tots, fem Catalunya
rica i plena com era en el temps vell!

Au, al treball, enarborant enlaire
el drap banderejant d’una cançó!
Treballem; feina feta té bon aire
i el treball porta pa, Déu nos en do.

Lluny l’exòtic lock-out. Lluny, lluny la vaga,
el monstre peresós tentacular
drac entumit, fill de la boira obaga
que el lluminós Sant Jordi matarà.

I hauran terme, a la fi, els cruels martiris.
Desemboirat de nocturnals deliris
al Montjuïc serà novell Tabor;
i del cel vindrà Electra, nova Iris,
a abrigar-lo amb ses ales de color.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII