Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

150

Vals

[Zeni, noi de l’alta burgesia, balla un vals embogidor amb nombroses noies, sempre inestable i insatisfet, incapaç d’arrelar-se a la vida normal fins a la corrupció]


Zeni ja sabia que els valsos vienesos es giravoltaven al revés, fent la volta cap a l'esquerra; però no s'avenia a desxifrar que hi anessin tant. Víctor havia menyspreat, havia blasmat, el seu vals. En lliurar-se novament a fer-lo reviure se sentia una mica cohibit. Hauria volgut veure's ell mateix, des d'una llotja, per a precisar-ne l'efecte. Es resistia a acariciar la idea, no ja de ridícul, sinó d'immoralitat, que Víctor havia deixat anar arran seu. No ho devia entendre, Víctor. No sabia acusar d'immoral la seva vida, Zeni. Ja comprenia el que volia dir Víctor, però no podia aplicar-se al seu cas. Ell no havia abusat de cap de les seves amigues. Ni havia observat en cap d'elles els símptomes que confirmarien la teoria del seu cosí. Des d'aleshores, però, Zeni començà a veure visions que no havia sospitat mai. Quan era amb Neva, quan era amb Irma, quan era amb Carme, sentia una angúnia nova, espiava llurs mirades, es distreia fàcilment de seguir llur conversa, en un mot, no se sentia tan feliç com fins aleshores. Un dia s'adonà que Irma tenia una pell esblanqueïda, d'una qualitat de mató blanc. Un altre, que Neva tenia una panxeta tota suau. Un altre, que Carme tenia unes cames torbadores.
Quan refugià els seus capficaments en la seva cosina, les radiacions del pit d'Otília li giraren el cervell i hauria volgut fondre's per art de màgia. Assegut al seu costat, els nervis exasperant-lo, no podia sostreure's a la influència que la proximitat del bust d'Otília exercia en els seus sentits. Pensava en Víctor i recordava que li deia que sabia escollir les portes on trucava. Otília, no sabent on Zeni tenia el cap, li clavà una patacada cordial:
—Ep! En qui penses ara?
I Zeni no volgué dir-li-ho. Sentí una tebior arran seu: Otília fent un moviment a frec del seu braç, i s'aixecà una mica torbat.
—Fa uns quants dies que sembla que visquis a la lluna. Sembla que tinguis mandra o que estiguis cansat. Te'n passa alguna?
I Zeni passava el braç per l'espatlla d'Otília anant cap a la porta:
—Ja em passarà, Otília. No en facis cas.
El vals que havia mat Zeni perdia esclat No era ja aquell vals brillant que enlluernava tothom. Zeni s'havia ensopit. D'esma anava seguint les seves habituals estacions, els monuments on havia deixat un palmó; però l'alegria dels seus ulls s'havia anat apagant. Un dia que no pogué aconseguir Neva a la l'altra banda del fils telefònic, anà a trobar-la.
— Per què véns? —Neva el rebé amb una naturalitat desconcertant. —No cal que segueixis més la comèdia, Zeni. Queda't amb Carme i no en parlem més. M'ho podies haver dit, i ens hauríem estalviat moltes coses.
Tenia raó Víctor? Per què li parlà d'aquella manera Neva? i,Què li havia dit mai, ell, per a tancar de cop llur amistat? Si ella hagués tingut amistat amb altres, hauria deixat ell de veure-la? Zeni sentí com una mena de pressentiment. La posta de Neva, no fóra un auguri? ¿No era un senyal d'algun fenomen que es congriava damunt d'ell? ¿No fóra una esquerda que l'advertia de la imminència d'un volcà esbotzant-li tota la seva vida?
Irma l'estimava encara. I Carme. I Otília. Però, en tornar-li el record. d'Otília, Zeni sentí un nou arborament. I alhora una necessitat imperiosa, immediata, de sentir-se amorosit, retornat del xoc amb Neva.
 
I s'esdevingué el que era inevitable: Otília conegué als ulls de Zeni el seu abrandament. Llegí als ulls de Zeni la necessitat de sentir-se protegit, de sentir-se confiat, de sentir-se estimat com ell estimava: Otília cedí extasiada a les besades fulgurants, a l'abraçada roent, se sentí transfigurada a la tebior dels dits de Zeni damunt la pell. No hauria dit mai que ella hagués pogut apagar el primer xiscle. I, encara commosa, deixava que unes llàgrimes gruixudes, inflades, molles, proclamessin als ulls de Zeni la seva felicitat, i que el seu respir difícil apaivagués una ànsia que tantes vegades li havia fet mal, que tantes vegades havia trencat els seus somnis fent-la incorporar al llit esglaiada...

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII