Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

49

Un poll ressuscitat

[La família de Pepet i Tecla, amb la filla Mercè, han heretat i pujat de classe social, cosa que paga Mercè, la minyona; un baró vingut a menys es vol aprofitar dels seus diners casant-se amb la filla, promesa amb Manel. Fragments de les escenes IV, V i XVI]

  • Marçal Busquets i Torroja
  • (Reus, 1832- Barcelona, 1872)

PEPET: Rosa, ves a ca don Piu,
sastre de su maquestat;
digue-li que porti prompte
tota la roba que ell sap,
que no em puc esperar més;
porta també un plec de guants
de ca la senyora Mónica...
Que no ho sents?...Alça’t! Què [fas?
ROSA: Me donen tots tants recados,
que no em recordo de cap;
per un costat la mestressa,
i vós per l'altre costar...
PEPET: Vós, Vós! La mestressa! —Escolta:
mira, d'avui endavant
la mestressa és la senyora,
jo el senyor, i ens tractaràs
de vostè, que això de Vós
sembla que fa massa baix,
que és cosa així... de gitanos,
i no d’una gent com cal;
i sempre que ens anomenis,
no te’n desoblidis mai,
dius don Josep, donya Tecla,
donya Mercè.
ROSA: Molt bé està.
PEPET (arrancant-la del sofà):
Ni estiguis mai asentada
havent-hi els senyors davant!
Que això és tenir molt pocs modos
i molt poca urbinitat.
ROSA: Ai, ai! Qué us penseu... que es pensa
que no sóc d'ossos i carn,
per estrènyer-me ab tal fúria
com si tos de ferro el braç?
PEPET: Que t'he fet mal?
ROSA: Ca! Una mica!
Com vostè està acostumat
a agafar rastrells i aixades,
a manejar la destral,
a portar feixos de llenya,
a abeurar i fermar el bestiam...
PEPET: Calla, respostejadora!
ROSA: Doncs, vol que li parli ciar?
No vull ser un burro de feina,
ni ab vint vegades més guany;
don Josep, busqueu’s minyona,
que me n'anire demà.
TECLA: Bo! Doncs no vull que te'n vagis
si sols pel que dius ho fas,
perquè ara tindrem cambrera,
oi, Pepet?

PEPET(entonant-se): I jo un criat.
ROSA: Ah! Sent així m'hi conformo,
que ab la ruïna massa n'hi ha.
TECLA: No vas a portar els recado?
ROSA: Sí, senyora.
PEPET: Com un llamp!
(Rosa se'n va i Mercè vol fer lo mateix.)
Mercè!... (Cridant-la.)
MERCÈ: Luego torno, pare...
PEPET: Pare!...—Tens de dir papà.
MERCÈ: Buenu, papà, luego tomo;
corro a pelar un parell d'alls.

TECLA: Don Josep i donya Tecla!
Tu papà i jo la mamà!
Què vols que et digui, Pepet?
No m'agrada... Què diran?
Ahir mateix érem pagesos
de mala mort, uns pelats,
i si prens aquestes ínsulas
tot lo món marmulará.
PEPET: Que murmuli tant com vulga,
per ell sol serà el treball.
TECLA: Jo que venia gallines,
pollastres i ous al mercat,
jo donya Tecla! Jesús!
I com nos craticaran!
No, no! Pepet, ja et pots treure
aquestes mànias del cap.
PEPET: Mànias dius? No siguis bleda
i desprècia el què diran.
Per ser cavaller avui dia,
noble, savi i respectat,
basta tenir bona bossa
i un caràcter rigular,
menjar un tros de be per Pasqua
i un Rail dindi per Nadal.
TECLA: Tenir bossa no és llinatge.
PEPET: Tenir bossa!... Tu no saps,
Tecla, el que això significa;
al món no hi ha res més gran;
qui té diners ho té tot,
un bàlsam universal!
Si ahir érem uns pagesos,
avui som senyors, i en paus;
n'hi ha que eren escombrariaires
i al present son diputats,
i alguns que han sigut ranxeros
són capitans generals. […]

[Manel s’haurà d’acarar amb Pepet i amb el Baró]

PEPET: (ab orgull soberà),
Tu no ets digne de nosaltres.
MANEL: I qui sou, vós? Estirat!
Sou... un poll ressuscitat
que piquen molt més que els altres.
Un miserable pagès
que sembra naps i or recull,
i que s’infla tat d’orgull
que sembla un gall vell anglès!
Sou ‘ase aquell de la faula,
carregat d’or, polit, bell,
plena de nafres la pell
i ab brams per tota paraula!
PEPET: Calla, llengua de verí!
MANEL Ja us cou? Oh! Qui menja fel
com voleu que escupi mel!
PEPET: Insolent, fora d’aquí!
MNEL: Me’n vaig, però dic ben alt
que en aquesta gran partida
Hi haurà de perdre la vida
en Manel o el seu rival.
BARÓ (ab to de mofa):
De bo de bo?
MANEL: Com cent sants.
BARÓ: I això quan?
MANEL: Ara, al sortir!
BARÓ: Deixi’m riure.
MANEL: Vingui amb mi.
BARÓ (ab despreci):
Jo no me’embruto les mans.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII