Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

185

Un lloc entre els morts

[Darrers moments de Jeroni Campdepedrós i Jansana, casat convencionalment amb Carolina, permanent-ment insatisfet i inadaptat en el pas dels segles XVIII i XIX, capaç d’apostar per la pervivència en unes memòries de les quals sols romandran alguns fragments, alguns versos i algunes traduccions poètiques, com la de Southey, d’on s’orgina el títol (“Les meves esperances són amb els morts/ amb ells ocuparé el meu lloc”); fragment del capítol final.]


Tota la vida de Jeroni se'ns ofereix com una monòtona repetició del mateix tema. Cada període de la seva existència és un assaig per començar a viure sense acabar d'aconseguir-ho. Quan ja gairebé és a punt d'aconseguir-ho, una força, que ell no pot preveure ni dominar, el torna al punt de partida, neix cada vegada de nou per córrer a morir-se, i en aquest període breu de vida, com un inhàbil nedador intenta surar amb el respir àvid i breu del que s'ofega.
Mai no va viure ben bé del tot, i potser per això podem perdonar-li tota la seva crueltat com perdonem les criatures aviciades, perquè encara no saben com és de respectable la vida i importants els que procuren mantenir-la ordenada i neta.
Potser, qui sap, ara que ja tenia trenta-dos anys, ara que ja estava ben decidit a adaptar-se a les lleis dels seus, que prometia ser fidel a la seva casa i al seu nom a canvi d'una vida llarga, intentava girar-se d'esquena a la seva mort i per això es preparava a ben morir, tal com ells li exigien, perquè potser ells podrien salvar-lo.
Carolina devia trobar unes paraules noves, una veu menys segura, qui sap si plena d'una llunyana tendresa. I les nits de l'últim setembre passaven i ella no deixava el costat del seu llit, parlant a poc a poc si ell li ho demanava, o llegint, o bé cosint, en silenci, només que ell fes un signe amb la mà o tombés el cap per intentar dormir.
Tot parlant, allunyant els fantasmes de la solitud, Carolina el conqueria de nou com durant aquelles tardes d'estiu conqueria el llibertí poeta per al seu amor casolà i endreçat. I Jeroni es deixava seduir i no sols confessava i combregava, i beneïa les dues pàl•lides i espantades noies, amb un gest mig avergonyit, mig cansat, sinó encara més, lliurava allò que ell creia el llegat de la seva vida a les mans venjatives de Carolina.
Com ho hem de fer per entendre aquest últim acte de la vida de Jeroni? Hauria pogut guardar les seves Memòries a qualsevol racó de la biblioteca i escriure a Erasme que les anés a buscar. Hauria pogut enviar un dels mossos a Girona i dipositar a mans de l'amic el seu tresor. Hauria pogut donar-les al seu advocat, el mateix que duia la defensa del procés interromput. Hauria pogut enviar a buscar qualsevol amic que per força havia de tenir. Per què no ho va fer?
L'afalac continua essent l'arma de l'estúpid contra l'home d'intel•ligència privilegiada. Carolina devia trobar les paraules exactes per obtenir tota la seva confiança i Jeroni devia amollar confidències, petulant i gairebé feliç de sentir-se tan admirat.
—Vet aquí l'obra de la meva vida —devia dir-li—; si em promets salvar-la de les intencions destructores del meu pare a tu te la confiaré. —I amb quin orgull i entendridora ingenuïtat devia explicar-li—: Aquí hi ha la veritat. Una veritat nua, escandalosa, obscena, com és sempre la veritat als ulls dels nostres contemporanis. He venut la meva ànima al preu de la veritat i no em dol.
I Carolina assentí. No podem dubtar ni un sol moment que amb una claríssima visió d'allò que destruïa i salvava. Prengué el feix de papers plens de la lletra ben feta i espessa de Jeroni i el guardà a la caixa de núvia, on es quedaria, a tot estirar, dues setmanes.
Prometé, segurament no una vegada, sinó moltes, prometé escriure a Erasme, cosa que va fer, i lliurar-li el plec de les Memòries, cosa que ni tan sols mencionà a la carta.
Jeroni moria el dia 29 de setembre i Carolina s'apressava a cremar, sense ni tan sols llegir —per què hem de suposar que llegiria les Memòries?— tot el rastre que ell tan desitjava deixar entre els seus.
La carta que escriví a Erasme deia així:
 
«Sr. don Erasmo Bonsoms.
»Distinguido amigo: Con el corazón embargado de dolor le comunico la muerte de mi amado esposo que Dios haya en su Gloria. Murió reconciliado con Dios y acompañado del amor y respeto de los suyos.
»Reciba usted mi consideración mas distinguida.
»Carolina Masramón, Vda. Campdepadrós»
 
No he entès mai per què Erasme va conservar aquesta carta, si no és com a símbol de tota l'estupidesa, la buidor, la maldat de Carolina, dona estúpida sense engruna d'imaginació. Ell, en canvi, devia imaginar els seus bonics ulls negres plens d'una comunicada llum quan les flames destruïen la fràgil veritat d'unes paraules.

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII