Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

155

Un home de combat (Mossèn Alcover)

[Fragment]


«Entrevista amb en Cambó»

En el capítol anterior he contat la feliç reconciliació de Mn. Alcover amb En Pompeu Fabra. Era una bona passa cap al restabliment de les relacions normals amb Catalunya. Aquells dos adversaris dins el camp intel•lectual s’havien sabut entendre i perdonar. ¿Podria aconseguir-se una reconciliació semblant en el camp polític?

Cap al 1928 començà a veure’s la possibilitat d’aquesta represa d’amistat amb En Francesc Cambó. La persona que s’hi interessava més era el P. Vicenç Queralt, C. M., qui en diverses ocasions va dir a Mn. Alcover que En Cambó parlava d’ell amb respecte, i es va proposar facilitar la reconciliació. Parlà amb En Cambó de les dificultats econòmiques de l’obra del Diccionari, li féu notar l’estat precari de salut de Mn. Alcover, que era un vençut físicament i socialment, que s’havia arruïnat per una obra tan catalana, que no havia deixat mai de mirar amb respecte la figura d’En Cambó… De les respostes d’aquest, el P. Queralt deduí que estava ben disposat envers de Mn. Alcover, i indicà a aquest la conveniència de demanar-li una entrevista. Així ho féu el canonge, escrivint-li en el juny de 1929 una carta, a la qual rebé resposta favorable en què li assenyalava per a tenir l’entrevista la tornada que estava a punt de fer a Amèrica. Li tornà escriure Mn. Alcover dient-li que seria a Barcelona la tercera setmana d’octubre, i Cambó li contestà que li faria saber quan podrien veure’s.

El P. Queralt digué a Mn. Alcover que En Cambó el rebria el dia 29 d’octubre. Si presentaren, els rebé correctament, els féu seure, i Mn. Alcover li exposà l’objecte de l’entrevista, que no era altre que refermar l’amistat i tractar de la possible cooperació del senyor Cambó a l’obra del Diccionari que estava entrebancada per la crisi econòmica.

Quan Mn. Alcover acabà de parlar, el senyor Cambó, somrient malignament, li digué amb lentitud, com assaborint la dolçor de les paraules:

—Mossèn Alcover, a vostè li ha succeït el que succeeix a tots els traïdors…

El canonge no el deixà continuar. S’alçà, i amb un sec «Bon dia tenga, senyor Cambó», sortí de l’habitació i de la casa, seguit del Pare Queralt, que s’havia tornat de tots els colors i que estava com un beneit de veure aquella feta. El seu optimisme no li havia deixat veure la segona intenció amb què el magnat català acceptava l’entrevista: volia prendre el gust de venjar-se, de donar a Mossèn Alcover la galtada que compensàs les paraules poc respectuoses que el canonge mallorquí s’havia permès dedicar-li en el tercer manifest […].

El bon Pare Queralt, animat pel precedent feliç d’En Fabra, havia cregut que també obtindria bon resultat amb En Cambó. Oblidava que aquest no era un intel•lectual, sinó un polític de temperament i de professió. I la política no té entranyes.

Per altra banda, cal declarar que el nom de traïdor aplicat a Mn. Alcover era d’una total injustícia. Per a merèixer aquest terrible nom, cal haver mancat a la fidelitat deguda. Ara bé, Mn. Alcover no havia promès fidelitat ni al senyor Cambó, ni a la Lliga Regionalista que aquell representava, ni a la Mancomunitat, ni a cap altre partit o institució. Havia promès fidelitat a la llengua catalana i a l’obra del Diccionari d’aquesta mateixa llengua. Dins l’ordre purament humà, a part dels vots sacerdotals, a res més no havia promès fidelitat. I aquesta fidelitat, ben prou que l’havia mantinguda, i ben car que li costava de mantenir-la.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII