Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

269

Un dia diferent

[Del llibre La mort de Teresa]


En un instant havia parat la piuladissa dels moixons.
El cel, que s'havia tapat a mig matí, havia començat a decarregar-se. Queien uns gotallons com prinyons i el vent decantava la pluja cap a una banda. M'havia posat a sota el noguer gran, arrecerada al tronc de puntetes. Si em mullava podia arreplegar la gran calapàndria. El pitjor de tot fou que després del primer ruixat començà a caure pedra i la gelor de l'aire m'anava cames amunt, braços avall. Però no em mullava; només alguna goteta que es desprenia de les fulles. Aquell era un noguer mans i espès com una cabana. Els animals s'havien quedat entomant-la amb la seva mirada pacient, una mica més parats que de costum. La gossa havia vingut al meu costat. Fet i fet només havia estat una tampanada d'estiu. Aviat deixà de ploure i començava a escalfar-se l'ambient. Les vaques i els vedells continuaven els seus moviments calmosos, peixent mos aquí mos allà. Jo no m'atrevia a moure'm de sota de l'arbre perquè l'herba havia quedat molla i m'hauria xopat les espardenyes. La Pequina feia petites corregudes i es mullava el pèl; saltironava d'on jo era a les vaques i al revés. De sobte, alçà les orelles, quieta i a l'aguait. Tot seguit es llançà com un llamp cap a la tanca del prat. Un xicot hi aparegué. La Pequina s'havia aturat als seus peus i li bordava movent la cua com si estigués certa que no venia a fer mal. Vaig cridar-la i vaig acostar-m'hi. El xicot s'espolsava l'aigua dels cabells. Quan va veure que era vora seu, a l'altra banda de la tanca, em saludà i em digué que si seguia bon camí per arribar a Pallarès. I jo li vaig dir que sí, que era a quatre passes, volia dir que en un quart d'hora hi fóra. Aleshores em demanà que si jo era de per allí, que coneixia tan bé les coses. I jo, que tota la vida que havia tingut per aprendre-ho, que allí havia nascut. Llavors ell somrigué i li vaig veure unes dents molt blanques, seguides, i els ulls que se li aclarien, il•luminats. Se'n reia per allò que jo havia enraonat. E11 trobava que era molt jove per dir «tota la vida», que és clar que s'entenia la meva intenció, però que, de segur, que no arribava als vint. I jo, que era veritat; però e11 afegí que, com que anava tota de negre, potser, a simple vista m'havia fet més gran. I que si no era molt demanar, com és que portava dol. I jo, que era pel meu pare. I un altre camí: tan jove! Vaig dir-li que havia estat per la guerra, que de bo n'estava prou i, fata de jo, se'm van omplir els ulls de llàgrimes. I aquell xicot que s'havia aturat a demanar-me el camí, feia una cara tan compungida que semblava que érem coneguts de sempre i només li acabava de referir el que havia passat a casa nostra. Això que no li havia dit que ens l'havien matat! Aleshores per mirar d'arreglar-ho i posar les coses a lloc, ell va dir que no m'havia de fer re de plorar, que era molt normal; que ell també sabia com les havia gastades aquella guerra; només feia sis mesos que era a casa; que n'havia passat més de tres en un camp de concentració de França i que abans l'havien ferit al front i s'havia estat no sé quant temps a l'hospital. Jo ja havia eixugat el meu plor i escoltava amb tota la pena allò que m'explicava aquell desconegut. Aleshores ens vam quedar uns instants callats i quan jo tornava a enraonar, ell també; això ens va fer riure i va dir ell que després d'aquell aiguat s'estava refent el dia, que era com els meus
ulls després de plorar, que s'havien posat brillar com el sol. Jo vaig sentir com em pujava el foc a les galtes i ell continuava dient que s'estaria un quant temps entre Pallarès i Sarri, que volien fer la carretera i que treballava en això; que tindria molt gust tornar-me a veure.
Quan va haver marxat vaig girar-me i les vaques peixien, la Pequina no parava d'ensumar com si busqués, el cel s'estava aclarint més i més. Déu n'hi do com se m'havien mullat les espardenyes! La faldilla de negre deslluït em va semblar més pobra que mai; li diria a mare que potser ja era l'hora de portar mig dol, que a pare sempre el ploraria sense que calgués vestir-me tota de negre. Vaig fer memòria de la veu d'aquell xicot i d'allò tan bonic dels ulls i la pluja que jo no sabria repetir...
Ja devia ser a prop de migdia. Vaig cridar la Pequina que marxàvem i amb dos nyaupits tenia les vaques a punt. Quan tornava la tanca a lloc, no sé per què, vaig dir-me: Agnès, avui estàs contenta.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII