Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

298

Tot un caràcter

[La Júlia Ares, impetuosa, enèrgica, simpàtica, hiperactiva, té dues filles, la Glòria casada als EUA i la petita Júlia,casolana, passiva i una mica apocada; però, d’una manera alarmant, començarà a assemblar-se a la mare... Fragments dels cap. 2 i 3]


[…] la singular capacitat de la mamà per eludir allò que vulgarment anomenem present, feia d'ella una autèntica virtuosa de la recança. Una recança que, lluny de manifestar-se lànguida i silenciosa, s'expressava activament mitjançant el verb. En concret, mitjançant el plusquamperfet de subjuntiu (si hagués —o no— fet x), seguit de la corresponent proposició (hauria —o no— resultat y). Un temps verbal caparrut de debò, eternament obstinat a modificar allò que és immodificable.

L'amor pel plusquamperfet de subjuntiu arribava molt lluny en els viatges de vacances, aquells que teòricament es fan per disfrutar de la vida després d'un llarg i sacrificat període de treball. Tan bon punt arribàvem a la nostra destinació, la mamà deia invariablement que hauríem d'haver anat a un altre lloc, i fins i tot quan el lloc li agradava molt es passava el dia fullejant catàlegs per anar a d'altres llocs on no havíem anat en comptes de mirar el lloc on era, i algú acabava dient que ja hi aniríem l'any següent, però a la mamà se li acudia llavors i només llavors que les coses val més fer-les avui perquè demà no saps què passarà i l'any que ve vés a saber on serem. I així disfrutava de les vacances, mirant tota l'estona catàlegs i fotos del lloc on havíem d'haver anat i no havíem anat, i fins i tot un dia es va equivocar i sense adonar-se que estava mirant fotos del lloc on efectivament ens trobàvem (un majestuós paisatge de l'Oberland suís), va dir: «Guaita quina meravella... hi hauríem d'anar... tot i que l'ideal seria haver-hi anat aquest estiu. Si hi haguéssim anat aquest estiu...», començava a dir, i quan la vam interrompre per fer-li notar que el paisatge de la foto era exactament el que tenia al davant, llavors va replicar: «És veritat», però va afegir immediatament: «No ho hauria dit mai, que les fotos poguessin enganyar tant». I va preferir seguir mirant la foto.
Una vegada el lloc li va agradar tant que no va mirar ni catàlegs ni fotos d'altres llocs, només el lloc on era. Llavors, quan va veure que el paisatge la feia tan feliç, es va alarmar i va fer mans i mànigues per evitar aquella felicitat, totes les culpes de totes les ànimes es condensaven en la seva quan sentia arribar la més lleu brisa de felicitat, de manera que per evitar-ho es limitava a no ser feliç, però de vegades se'n descuidava i sense voler, plaf, era una mica feliç i llavors, llavors era molt pitjor. Aquella vegada la vam veure tan exultant mentre observava el riu transparent que passava al seu davant, la vam veure tan feliç mentre contem-plava els prats infinits sembrats de floretes silvestres que tremolaven sota un ventijol gairebé imperceptible, que va haver de reconèixer que se sentia a la glòria. Les floretes, amb aquell tremolor, semblaven aguantar-se el riure com adolescents d'un pensionat sota la mirada radiant de la mamà, i a nosaltres també ens va envair una alegria pura, sense barreges, sense ombres. Però la confessió que acabava de fer (i amb ella l'estat de glòria que l'havia provocat) va durar un instant, tot seguit es va recuperar i la mirada se li va ennuvolar d'una manera que coneixíem bé i les floretes ja no semblaven tremolar de riure, sinó d'inquietud per l'extrema fragilitat de la seva condició. I llavors va dir: «Enyoraré molt aquest lloc. Molt». «Però si encara no n'hem marxat!», va replicar la meva germana. S'equivocava, la mamà s'havia desplaçat en el temps i ara ja estava instal•lada uns dies després, enyorant aquell paisatge que, tanmateix, tenia davant dels nassos, i va dir que no li venia gens de gust tornar a Vallvidrera, aquell lloc on vivíem que no era ni poble ni ciutat, ni mar ni muntanya, ni carn ni peix.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII