Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

160

Sobre l’elocució catalana en el teatre i en la recitació

[Fragment]

  • Joan Coromines
  • (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997)

Els estudis, articles i llibres escrits sobre el llenguatge correcte i literari, entre nosaltres, han estat gairebé sempre orientats, més o menys exclusivament, envers la llengua escrita. Qualsevol cosa que es digui a propòsit de la bona elocució catalana tindrà almenys, en gran part, el mèrit de trepitjar un camí poc fressat. I com sigui que aquest article es publicà a honor d'un gran orador i escriptor eminent, sempre preocupat per la defensa de la bona llengua catalana dins el nostre ambient social, em semblà oportú de donar-hi a conèixer les meves idees sobre, la matèra definida en el títol, aprofitant notes preses per a una conferència.

Tasques molt urgents em priven de fer ara un estudi profund de la qüestió. Però aquestes notes tindran almenys la utilitat de concretar, amb exemples, la major part dels dilemes que es plantegen i de les normes en què tothom està d'acord; i potser se'ls reconeixerà el valor de venir d'algú que ha estat sempre atent a la realitat fònica coberta pels símboIs gràfics, molt més que no solen estar-hi els nostres preceptistes. Parlaré en primer lloc de l'elocució dramàtica o teatral, però és clar que moltes de les meves observacions s'apliquen a la declamació i a l'oratòria.

Per començar constatem que no hi pot haver una sola i única pronunciació dramàtica. L'elocució no serà la mateixa en representar un sainet de Vilanova o una gatada de Pitarra que si recitem la Nausica o la lfigènia de MaragaII, De plaer no n'hi ha mai prou de Coromines, o Mar i Cel de Guimerà. I tampoc no hi pot haver identitat completa ni en les diverses obres d’un mateix autor: no serà ben igual en Mar i Cel que en Terra Baixa, ni ben bé la mateixa en obres de Pous i Pagès com L'Endemà de Bodes que en La Papallona. El qui encarni Manelic podrà dir i fins haurà de dir, per exemple, trebaiar, tabé, vòs venir; tot altre personatge, és clar, evitarà tals formes i dirà sempre treballar, també, vols venir, etc.

A part casos molt especials, com el de Manelic, tota elocució dramàtica ha d'obeir igualment a dos pols d'atracció: la distinció i la naturalitat, i ha de fugir alhora del vulgarisme i de l'afectació. La pedra de toc en tota pronúncia ha de ser aquesta: és afectada? S’ha d'evitar. És vulgar? S'ha d'evitar. Si, de més a més, fugim de les pronúncies acasteIIanades i de tota pronúncia estrangera, tindrem la bona elocució dramàtica catalana.

L'elocució dramàtica ha d'ésser un poc més distingida que la familiar, i tanmateix no pot ser una pronúncia afectada. Hi ha, doncs, un mínimum en què s'ha de distingir de la pronúncia familiar barceIonina. Entre altres coses, cal fer, sempre i plenament, sonora la combinació tj (o tg) –fetge, sitja, jutjar…–, i les combinacions bl i gl en els mots com poble, reblar, estable, regla, joglar. No ometre mai la e (o a) vora una r, en mots com però, veritat, feredat, escarabat; ni la -t, o -d final darrera una -r en curt, tort, verd; pronunciar vull i cella, i no pas vui ni ceia; etc. La rr ha de ser fortament i robustament vibrada, i no pas reIaxada o fricativa com la fan molts; iguaIment la -r finaI o davant consonant (forta, taverna, mar). Cal articular fortament les consonants finals: amic, pot, Joan, cap, tem (gairebé com si fossin dobles). No deixar caure la -t de -st (just, he vist caure, etc.). En termes generals: l’articulació ha de ser un poc més tensa que la familiar.

Cal descartar intransigentment tota mena de vulgarismes. No dir mai un atre o un antre; ni prèmit; ni nosatros o nosatres o naltres, etc. Evitar totes les assimilacions vulgars, com tot dos, etzistir, caddell, cat tros (per cap tros), sats i catsa (per saps i capsa), tens (per temps), prensa, imprenta. No dir mai semana per setmana (pron. semmana). Pronúncies deixades i populars, com aquet home, am els amics. Vulgarismes com tot lo dia, la un, vint-i-un pam (per vint-i-un pams).

Ha de ser una pronunciació intransigentment catalana. En primer lloc la base articulatòria. No es pot tolerar que hi hagi qui, fent teatre català, pronunciï la I com a dental, no velar (o sigui prima, no espessa), és a dir que la faci com en francès o en castellà; que pronunciï aa prepalatals, com les castellanes i franceses; o ee i oo mitjanes, en lloc d'obertes i tancades: aquest és un defecte dels rossellonesos i dels vilanovins (i algun penedesenc), però sobretot de la gent de parlar acastellanat, que tot actor, sigui d'on sigui, ha de fer un estudi per evitar; evitar Ies ss andaluses, les yy o ii consonants de timbre fortament fricatiu (aquella pronúncia amanerada que diu caient gairebé com si fos cajent), la substitució de la II per una y, la pronunciació de vocals nasals o rr afrancesades, o jj i zz imperfectament sonores. En un mot, l'articulació ha de ser totalment i enèrgicament catalana, sense manlleus ni transigències amb la castellana ni amb cap altra de forastera.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII