Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

205 tris

Primers passos

[Fragments del Manual del perfecte escriptor mediocre]

  • Ramon Folch i Camarasa
  • (Barcelona, 1926)

De la mateixa manera que hi ha criatures que als onze mesos ja caminen i d'altres que s'ho rumien més, no hi ha cap llei fisiològica que fixi l'edat en la qual es produeixen les primeres eclosions, efusions o explosions literàries.
En els vells temps, les escoles solien fornir els primers estímuls. Hom hi aprenia versos de memòria, que si bé deixaven freds la majoria dels infants, obrien als qui tenien alguna predisposició a la 11etraferidura una finestra al món de la poesia.
A mi em va marcar profundament una breu composició que es titulava «Els petits pollets» i que em tocà recitar de memòria, amb gestos, quan tenia sis anys, en una festa de fi de curs. En recordo vagament l'argument: començava amb una descripció tendra i idíl•lica dels famosos petits pollets al voltant de la lloca, i acabava amb una infantívola explosió de tendresa reprimida:
...que si la lloca no em digués res,
jo bé els prendria
i els besaria
de tres en tres...
paraules que jo acompanyava del gest idoni entre els aplaudiments i qualque llagrimeta dels pares presents i l'aire mofeta i crític dels meus germans més grans, que van passar-se quinze dies prenent-me fraternalment el pèl, escarnint-me, amb variacions més o menys improvisades:
...que si la lloca no tingués tos,
jo bé els prendria
i els besaria
de dos en dos...
o bé:
...que si la lloca fos al teatre,
jo bé els prendria
i els besaria
de quatre en quatre...
oferint-me així solucions poètiques per accelerar el procés de petoneig de pollets, com ara: «que si la lloca fos a Bei-jing (de cinc en cinc)», «que si la lloca es digués Lluís (de sis en sis)», «que si la lloca fos a Falset (de set en set)», «que si la lloca no em fes el buit... que si la lloca fos a Masnou...»
Em va marcar tant, la tendra poesia, que encara ara no puc veure un pollet (petit o no tan petit) sense posar-me vermell de vergonya.
En els meus temps de col•legial encara ens feien fer «composicions» sobre ternes tan originals i estimables corn «La Primavera», «L'amor a la pàtria», etc. A cap mestre no se li hauria acudit d'encarregar-nos un «dossier» sobre la droga, el suïcidi, les foques màrtirs o les campanyes antitabac com els que ara es munten a base de documentació fotocopiada.
[...]
Una de les meves primeres composicions escolars la recordo especialment perquè em forní l'ocasió de fer el descobriment que més endavant revelaré al pacient lector.
En aquella època les escoles organitzaven poques, curtes i molt espaiades sortides, potser perquè la idea era que els pares pagaven perquè els infants acumulessin coneixements llibrescs i no perquè els portessin a passejar. Ara, en canvi, corn aquell qui res, hom expedeix una classe sencera als Alps, si no al Marroc o a Turquia. En tota la meva vida escolar, ho confesso, jo vaig ser conduït en dòcil ramadet col•legial a tres dels indrets més exòtics que hom pugui imaginar: les Planes, Tiana i —en un
moment de follia viatgera del nostre professor— al Papiol.
Cada una d'aquestes sortides comportà, lògicament, l'obligació de presentar després una composició que en fos la ressenya circumstanciada.
La que jo vaig compondre, suant sang i llàgrimes, venia a dir, aproximadament:
«Em vaig llevar a les sis, vaig anar a escola i vaig trobar-hi els altres. Vam pujar a un autocar i vam arribar a les Planes. Vam baixar de l'autocar i vam veure molts arbres. Vam dinar per terra i vam riure bastant. Vam tornar a pujar a l'autocar i vam arribar a l'escola. Vam tornar a casa i va ser bastant interessant i divertit».
El mestre va triar la meva composició per llegir-la en veu alta a classe. Jo, tímid com era, suava d'angúnia, però per altra banda no cabia a la pell de satisfacció. Molt aviat, però, hi vaig cabre perfectament i fins i tot m'anava folgada, quan vaig comprendre que si el mestre presentava als meus companys la meva composició era com un model de «com no s'ha d'escriure».
A continuació presentà la «seva» versió de la «meva» composició, que començava més o menys així:
«Amb la il•lusió de l'excursió que havíem projectat, aquell dia em vaig despertar més d'hora que de costum. A l'escola ja m'esperaven els companys, al peu de l'autocar que ens havia de portar a...»
Va ser, deia abans, la primera vegada que vaig comprendre que, com a escriptor, jo tirava més aviat a mediocre.

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII