Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

307

Passatge Gutenberg

[Fragment]


La mateixa habitació de l'escena 1. És de nit. La finestra està tancada. La DONA 3 està dreta al costat de la fïnestra i la DONA 1 està dreta al costat de la taula. La DONA 2 no hi és i tampoc la maleta. La DONA 1 i la DONA 3 es miren.

DONA 1: És molt tard. La veritat és que ja no esperava a ningú a aquesta hora... (Pausa.) És millor que torni demà.

La DONA 3 mira per la finestra. Pausa.

DONA 1: Té pressa?

Pausa. La DONA 3 toma a mirar la DONA 1.

DONA 1: Perdoni… no he volgut ser mal educada, però és que avui he treballat fins a molt tard i estic una mica cansada… (Sona el despertador. La DONA 1 l'agafa, apaga l'alarma i després en treu la pila.) Està espatllat. (Pausa.) Vol una mica de cafè? Encara que no sé si me' n queda…

La DONA 3 diu que no amb el cap.

DONA 1: Em sembla que ja l'he vista alguna vegada pel carrer. Bé, de fet, l'he vista dues o tres vegades aturada a la vorera… des de la finestra.

La DONA 3 mira una altra vegada per la finestra. Pausa.

DONA 1: Aviat començarà a ploure. (Pausa.) Si vol seure…

La DONA 3 continua mirant per la finestra. Després torna a mirar la DONA 1.

DONA 1: Perdoni… he dit si vol seure…

La DONA 3 seu a la cadira del costat de la finestra.

DONA 1: Li fa res si fumo?

La DONA 3 diu que no amb el cap. La DONA 1 encén un cigarret i després n’ofereix un a la DONA 3, l’hi encén, i seu a la cadira del costat de la taula.

DONA 1: Quan la veia aturada a sota la finestra m'imaginava que volia pujar però que no s'atrevia (Pausa.) Fa uns dies va venir un home cap aquesta hora perquè li escrivís una carta a la seva dona que havia perdut un dit treballant en una obra. No va trigar ni cinc minuts a dictarme-la. (Pausa.) Obri la finestra si vol… (la DONA 3 no obre la finestra. Pausa.) La carta és per a algun parent?

La DONA 3 diu que no amb el cap.

DONA 1: És per a algun amic?

La DONA 3 diu que sí amb el cap. Pausa.

DONA 1: El que faig algunes vegades quan algú té pressa és gravar en una cinta el que vol que posi a la carta i després jo ho escric. (Pausa.) El que podem fer és que jo gravo la carta com si fos vostè i mentre parlo em va indicant si està bé o no. Li sembla bé?

La DONA 3 diu que sí amb el cap.

DONA 1 (agafa l'aparell gravador i treu una cinta del calaix de la taula, treu la cinta que hi ha a l'aparell gravador i hi posa la nova): Fa molt de temps que no el veu aquest amic…?

La DONA 3 diu que sí amb el cap.

DONA 1: Ho gravarem tot sencer per no haver d'anar apagant i encenent cada vegada… I quan hagi escrit la carta es pot emportar la cinta si vol… (Pausa.) M'ha dit que feia molt de temps que no es veuen, oi?

Pausa. La DONA 3 amb la punta dels dits es ressegueix el perfil de la cara a poc a poc, primer el front, després el nas, la boca, la barbeta fins al coll. Pausa.

DONA 1: És el seu amant? (Pausa.) Des que se'n va anar s'han escrit alguna carta?

La DONA 3 diu que no amb el cap. Pausa.

DONA 1: Té alguna notícia d'ell? (Pausa.) Li vol demanar que torni amb vostè?

La DONA 3 tanca els ulls uns segons i els torna a obrir.

DONA 1: N'està segura? (Pausa.) D'acord… molt bé… (Redreça l'aparell gravador.) Bé… aturi’m quan alguna cosa no li agradi. (Pausa. S'escura la gola i encén l'aparell gravador. Pausa.) "Estimat… " (Pausa llarga.) "Estimat… després de tant de temps t'escric amb l'esperança de saber alguna cosa de tu… Espero que estiguis bé… " (La DONA 3 aixeca la mà per aturar-la. Pausa.) Torno a començar… "Estimat… Fa molt de temps que no sé res de tu… Has pensat alguna vegada en mi?" (La DONA 3 Aixeca la mà per aturar-la. Pausa.) "Quan tornes? T'estimo i no faig més que pensar en tu" (Pausa.) "Des que vas marxar em passejo pels carrers i de vegades, de sobte, em sembla que et veig tombar una cantonada… Llavors corro de seguida cap allà i quan hi arribo… ja no hi ets… no es veu ningú… I em quedo allà una estona aturada o continuo endavant mirant a totes les finestres, per si t'has ficat en algun portal… Esperant que de sobte s'obri alguna finestra i tu t'hi aboquis… I si alguna vegada sento la teva olor la segueixo fins que la perdo o es barreja amb altres olors… o s'esvaeix darrere una porta… Llavors truco a tots els timbres per si algú m'obre… I el neguit em torna a empaitar de seguida pels carrers fins que es fa de nit i he de tornar a casa… I si hi torno és només per agafar forces per l'endemà i tornar-te a buscar… No puc fer una altra cosa… Sento que la vida sense tu se'm va escapant… que fa temps que se m'escapa a poc a poc i no puc fer res per aturar-la… Si us plau… torna al meu costat… " (Pausa. Mira la DONA 3 i aquesta toma a fer el mateix gest d'abans, llavors la DONA 1 apaga l'aparell gravador. La DONA 3 treu un sobre de la butxaca, el dóna a la DONA 1 que mira el que hi ha a dins un segon i el deixa a sobre la taula.) Està bé. Gràcies.

Pausa. La DONA 3 s'aixeca.

DONA 1: Se'n va ara a casa seva? (Pausa.) Perdoni, no és assumpte meu. (Pausa.) L'altra nit hi va haver una baralla aquí al davant. Dos nois pegaven a un altre. Vaig obrir la finestra i els vaig cridar que el deixessin anar. Em van mirar un moment i van continuar apallissant-lo encara més fort. Al final em vaig enretirar de la finestra per no veure-ho.

La DONA 3 s'acosta a la taula i toca amb la punta dels dits els papers de la taula.

DONA 1: Generalment me'n vaig a dormir molt tard. Llegeixo una bona estona i després me'n vaig a dormir.

La DONA 3 agafa el llibre.

DONA 1: L'ha llegit? (Més fluix.) No, és clar.

La DONA 3 deixa el llibre i toca el cap del bust que hi ha a la taula, després toca un segon la punta dels cabells de la perruca que porta la DONA 1. Pausa.

DONA 1: No li fa por anar sola pel carrer tan tard?

La DONA 3 diu que no amb el cap.

DONA 1: Si vol es pot quedar a dormir aquí. Tinc un llit d'aire… Només s'ha d'estendre i inflar. Ha dormit mai en un llit d'aire? Suposo que si es pogués dormir a sobre un núvol seria el mateix…

Pausa. La DONA 3 treu la cinta de l'aparell gravador.

DONA 1: Se l'emporta ara?

La DONA 3 li ofereix la cinta. Pausa.

DONA 1: No. Emporti-se-la si vol… Ja me'n recordaré de tot… Escriuré la carta aquesta nit mateix per recordar-me'n de tot.

La DONA 3 es guarda la cinta a la butxaca i fa els gest de marxar, llavors la DONA 1 s'aixeca.

DONA 1: Li puc fer una pregunta? (Pausa.) Si no tornés el seu amic, què pensa fer? No ha pensat anar vostè a veure'l?

Pausa. La DONA 3 va cap a la porta de sortida. La DONA 1 li va al darrere.

DONA 1: Esperi...

La DONA 3 s'atura i mira la DONA 1.

DONA 1: És que no m'ha donat l'adreça… Sense adreça no podré enviar la carta demà.

La DONA 3 mira uns moments la DONA 1 i després surt de l'habitació. Pausa. La DONA 1 s'acosta a la taula. Pausa. Posa a l'aparell gravador la cinta que hi havia posada abans, la tira enrere fins al començament, l'engega i se l'escolta mentre endreça la taula.

Dona 2 (veu gravada): Esperi's…

Pausa.

DONA 1 (veu gravada): Vol rumiar-s'ho una mica?

Pausa.

DONA 2 (veu gravada): No… no l'apagui. (Pausa.) La llum de l'escala, per exemple… Per la nit hi ha més llum al carrer que en aquella escala… No sé si és que no hi ha prou bombetes o les que hi ha no tenen prou potència, el cas és que no hi ha prou llum… i qualsevol es pot amagar en un racó i fer-te un bon ensurt… (Pausa.) Després hi ha el balcó… De fet, no puc sortir mai al balcó, ni tan sols posar-hi una planta perquè de tant en tant cau un tros de pedra al carrer… I també hi ha les humitats del sostre… Com que és l'últim pis, hi deu haver filtracions a la teulada… A més, allà a dalt han fet niu els coloms i se'ls sent parrupar tot el dia, fins i tot a la nit se'ls sent… Jo em pensava que a la nit els coloms dormien… O potser el que passa és que ronquen, no ho sé… Això és millor que no ho posi… (Pausa. La DONA 1 deixa d'endreçar la taula i mira l'aparell gravador.) Ah… i després hi ha el parallamps de la teulada, també… A tot arreu han tret els parallamps i aquell continua allà tot rovellat… Ningú s'ha preocupat de treure'l… Així que tinc tota aquella radioactivitat allà a sobre des de fa molt de temps…

Pausa llarga.

DONA 1 (veu gravada): Ja està?

La DONA 1 apaga l'aparell gravador, agafa un full, el posa a la màquina, s'asseu i mira el full en blanc. Comença a ploure. Se'n va la llum a poc a poc.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII