Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

133

Oviri, gat salvatge

[El narrador, escapat in extremis d’una intoxicació alimentària gràcies a Etienne, tempteja de salvar Oviri, un gat salvatge de pèl tigrat, que ha convertit gairebé en domèstic en el seu bungalow a frec de la selva, intoxicat com ell; fragment]


Mentre Etienne posava el cotxe en marxa es va sentir un esgarip. Venia del fons del jar­dí i en barrejar-se amb la trepidació del motor quedà mig ofegat.

En allunyar-se el Ford, l'esgarip es va repe­tir. Semblava una veu humana planyent-se o demanant socors.

Hi vaig anar oblidant la meva feblesa. Era Oviri. N'estava segur. Les meves passes es di­rigien sense vacil·lar devers el lloc on els seus ulls, per primera vegada, havien lluït en la te­nebra nocturna.

M'imaginava  el seu sofriment semblant al meu i la seva estranyesa i desolació en trobar el dolor i la mort allí on havia anat a cercar protecció i refugi. En sentir-se morir,  Oviri havia volgut tornar a la selva, amagar-hi la seva derrota. Però  no havia pogut arribar-hi.

El vaig trobar entre el bardissar. Jeia de cos­tat. Les quatre potes estirades i el cap estinto­lat a terra. El seu magnífic pèl tigrat ja no lluïa. Semblava vell, polsós, arnat.

Tenia l'esguard entelat i fix.

El vaig cridar:

Oviri!

No es va moure. Probablement ni em va sentir. En amoixar-li el pèl va estremir-se de cap a peus. La meva manyaga era un sofri­ment més per a ell.

No vaig insistir. Em sentia desolat de la meva impotència a alleujar aquella agonia. Volia fer alguna cosa que pogués ésser-li agra­dable. Vaig anar a preparar-li uns xarrupets de llet en pols. Mentre ho feia, ell va llençar un d'aquells esgarips quasi humans que posa­ven pell de gallina.

No va fer cap cas de la llet. Ni la va llepar. Jo tractava d'introduir-li'n un raget a la gola. El raget caigué a terra i, algunes formigues hi varen acudir. Llavors vaig des­cobrir que Oviri n'estava cobert. Les formigues eren tan sàvies com el metge francès del po­blat. Sabien que la bèstia estava irremissible­ment condemnada a mort. L'atacaven i s'hi acarnissaven quan encara vivia. Li voltaven els ulls, li arrencaven fragments d'aquella carn que encara palpitava i s'estremia.

Oviri miolava de tant en tant. Era un plany dolorós, potser una protesta contra la iniqui­tat d'aquella legió d'insectes impacients, re­pugnants i àvids.

La meva indignació va esclatar com un llamp. Crec que vaig perdre el món de vista. Volia exterminar totes les formigues. Volia abreujar la terrible agonia d'Oviri.

Vaig recordar que tenia un revòlver. Em vaig precipitar al calaix on el guardava. En­cara no l'havia disparat mai. La primera bala fou per al cap d'Oviri. Vaig veure amb terror que seguia estremint-se i gemegant. Sempre apuntant al cap, vaig disparar tres bales més.

A la fi, la pobra bèstia ja no sofria. Tenia el cap destrossat. Les formigues que se li men­javen els ulls de viu en viu també havien aca­bat de proveir-se.

Vaig obrir un dot ben fondo al capdavall de tot del meu jardí, allí on Oviri havia tingut el seu primer contacte amb els homes. L'hi vaig arrossegar. 

[…]

Vaig trigar qui sap les hores a calmar-me.

A la fi vaig poder dormir. No sé quant temps. I tampoc no puc precisar quant temps vaig deixar passar sense acostar-me al lloc on ha­via enterrat Oviri.

En atansar-m'hi de nou, vaig veure amb sor­presa que un magnífic ananàs hi havia nascut. Era el meu fruit preferit.  N'havia plantats qui sap les vegades en el meu terreny i sempre es morien. Les fulles, d'un verd tendre, for­maven una preciosa corona damunt la pinya ja crescuda.

L'anava a contemplar dues o tres vegades el dia. No podia apartar-ne els ulls. Em sem­blava com una mena  de miracle. L'ananàs crei­xia, es colorava, començava a exhalar el seu perfum particular. Aquest  perfum s'escampa­va pel jardí. D'un tros lluny, jo l'aspirava. I talment, Déu me valgui!, em semblava aspi­rar la pròpia flaire d'Oviri.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII