Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

297

Nòria

[del llibre Botxenski i companyia]


Ara estic pujant a la nòria. Hi vaig sol. Em fan posar en una cabina. A la cabina de davant hi ha una parella. Ell li passa la mà per darrere l'esquena i ella crida perquè diu que si li passa la mà per darrere l'esquena cridarà i la cabina es bellugarà i es veu que això no li fa cap gràcia.
A mi tampoc no em fa cap gràcia anar a la nòria, però també m'avorria passejant per la fira. A més, serà un moment i ja està. A la cabina de darrere encara no hi ha pujat ningú. Em balancejo i em poso nerviós. En realitat, no sóc pas jo que em balancejo, perquè jo m'estic ben quiet, amb tota la serenitat que sóc capaç de recordar ara per ara, però la cabina sí, oh i tant que es balanceja. Ara hi ha quatre nois que pugen. Anem cap amunt.
Aquesta és una de les coses que sempre he trobat més imbècils de tot l'assumpte de les nòries. Com que la gent no pot pujar de cop, han d'anar fent córrer les cabines perquè puguin pujar d'un amb un. Això m'atabala. Els amos de la nòria no estan pas disposats a perdre-hi calés i, ja ho entenc, volen iniciar el viatge amb la nòria plena. Ara sóc a dalt de tot.
És tard, i des d'aquí no sembla pas que hi hagi molta gent amb ganes de pujar. Vaig donant voltes. Ara em sembla que es podria dir que la nòria és mig plena. Potser un seixanta per cent. La meva cabina és l'única que té un sol ocupant. Trobo estrany que no m'hagin fet pagar un suplement. Pitjor per ells. A la nòria hi ha parelles i grups de nois que criden. Xisclen, per ser exactes. El noi de la cabina de davant continua amb la mà darrere l'esquena de la noia, i la noia, que ja ho havia advertit, crida i fa que la cabina es mogui exageradament. Suposo que els amos de la nòria ja ho deuen tenir tot controlat i que el balanceig no pot fer que la cabina es tombi.
Ara sembla que comença el viatge. Ha pujat un senyor gran amb dos nens, i dues noies vestides d'infermeres. Donem voltes. Es veuen tots els llums de la fira, i la gent que mira, a baix, és petita i insignificant. Això, és clar, quan estàs a dalt. Després baixes i ja ho veus d'una altra manera. Tornes a pujar, però, i domines la ciutat i, per uns instants, el món és teu.
Una altra de les coses que odio és la música. La música que posen a les nòries, vull dir. Ja ho sé que es confon amb la música de tota la fira, però sempre és una música tatxantatxan. Sort que el viatge ja deu estar a punt d'acabar.
Ara la música ja no sona. Se sent la veu d'un nen. El nen diu que és el fill de l'amo de la nòria, i que l'empresa «Atraccions Botxenski» els desitja una vetllada agradable. Això està molt bé, però jo em pensava que el viatge ja s'estava acabant. No. El nen ara diu que treu la primera bola.
Disset. Sento xaf. Miro a baix i veig les dues infermeres amb el cervell destrossat. Vuit. Ara es tomba la cabina amb els quatre nois. Sento fressa i em giro i sí, és la cabina amb els quatre nois. Quinze. El senyor gran i les dues criatures cauen a terra. La noia de la cabina de davant crida i crida i el noi diu que els amos de la nòria han perdut el seny. Ara només queden la meva cabina i la cabina número deu. Totes les altres cabines s'han girat i han enviat els seus ocupants a baix de tot. A terra, al costat de la nòria, hi ha una pila de cadàvers: parelles i grups de nois que menjaven pomes ensucrades.
Els de la cabina de davant es giren. Ens mirem. El fill de l'amo de la nòria fa anar el bombo. Al bombo només hi ha el nou i el deu. Som a dalt de tot. La nòria no es mou. Sembla que el nen treu una bola.
Ara baixo de la nòria. L'amo em felicita i em dóna una bossa plena de caramels. Les cames em tremolen. Menjo un caramel. La cua per agafar tiquets de la nòria ara és molt llarga. No em pregunteu per què, però jo m'hi afegeixo.

 


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII