Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

234 tris

No arrenqueu els geranis

[Fragment]


Vinga a panderejar! Ara juguen a bales, amb un despit irreverent pels cotxes, poderosos com braus avesats a fumar més del compte. Com dotats d'un radar perfecte — «el meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir...», és la ràdio de la matrona del 73, la Butano, que li diuen, de malnom, perquè crida els butaners per l'intèrfon de l'escala— esquiven el trepig panteix dels artefactes, que baixen forçant la segona i accentuen així la voluntat prehistòrica d'uns mamuts capats, fabricats en sèrie (i amb llicència ianqui). «El meu país és tan petit... porteu-me a l'Empordà...» Baralla de segon grau. Ferides lleus. Una mare que s'exclama perquè tornen a fer foc, i el fum li empastifa els llençols tot just emmidonats («usted, como las de antes...», qué remedio, señora Casimira: llegué tarde a Catalunya...»).
Tothom surt al balcó. Les sirenes fan una música des-es-ta-bi-lit-za-do-ra. Pausa amb les bales. Crits ofegats.
—Esa radio, Casimira...
El botiguer de l'Spar es grata l'orella. «Porteu-me a l'Empordà.» Sona a romànic, a capitell, a cap-i-pota amb moixernons. I les campanes. Les sirenes fan de núvol: boira baixa. Pells humides de neguit. La porta del 22, al costat del garatge. A tocar de la foguera. I el tam-tam infal•lible:
—Que no ho saben? Si, la mare del Xavi. Escanyada. I diuen que...
I totes les veus s'entelen de parèntesis i tintes correctores. I hi haurà —cinc minuts justos— treva de bales.
Els gats gaudiran, per uns moments, d'amnistia. (Quin papa ha mort?, miola la gata guerxa més enllà de l'envà.)
Don Jacinto, l'amic del marit de la tavernera, donya Dolores, originària d'Ècija («Èèèsiha», insisteix, tossuda) ha paït malament la nova del cadàver. Ha arribat a misses dites, quan ja tot el carrer era una bola de paper de carn i fibra sintètica. I les melodies macabres —«que estás como una chota, Jacintilla»— l'esparveren. És tot cara-i-coll, estructura rectangular, de totxo del bo, perforat per les venes inflades de sangs liloses. Pugna per obrir-se pas. Se'l miren amb la superioritat de qui ja té reclinatori de lloguer.
—Si es que no puede ser, collons. Si es que no pasa una semana sin que haiga sobresaltos. Antes, que si la ,culpa era de la democracia esa; ahora, collons, ahora ya han plegado los partidos y esto no lo para ni Dios ni todos los Santos romanos...
—Calla, brètol! ¿És que mai no te'n pots estar d'endinyar-nos la sermonada? Que jo ja en tinc allò ple, cony. Si no t'agrada, fes-te-les curar, les morenes!
Molts colls que es mouen, empipats. Les baralles entre el vell —l'holandès, que li diuen, perquè viu a la cantonada i té un hort amb quatre tomaqueres í moltíssima pols, que abans era d'un estrany matrimoni holandès— i el Jacinto ja no fan riure a ningú. I és que a la vella ciutat miserable la tardor sense fulles ha pansit botons a mig descordar i ha parat el temps (amb rauxes musicals de revolta a les ràdios però sense aquelles engrunes d'informació d'una primavera, tan recent, encara).
Quan els xiquets ja començaven, altre cop, a enyorar tot el carrer lliure, amb la llufa al clatell de tots els motors mòbils, els ulls, altre cop badats, esgarrapen el llindar d'aquell pis antic. Els camillers demanen pas. Poques llàgrimes, mocadors al nas, la tavernera que es gira amb una estrebada d'anques i els ulls de Don Jacinto fits al cel, teatralment oberts, serf vertical, joglar de les desfetes quotidianes.

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII