Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

169

Naufragis

[El narrador, amb quatre cursos de medicina, participa en una expedició Mexicana contra una gran epidèmia; a Riachuelos s’enamora d’una dona blanca, de cabell ros, de procedència francesa i criada entre els indis I, deixant les seves responsabilitats, es queda a viure amb ella; fragments de l’inici i el final.]


Si em quedés encara una ombra d'estimació de mi mateix, si em respectés ni que fos una mica, provaria de defensar-me. Em diria primer a mi i repetiria després als altres que no he tingut sort. Fins i tot podria carregar les tintes i afegir, en defensa pròpia, que he estat un home perseguit per una malastrugança tenaç i aferrissada. Aparentment, no em faltarien arguments. És cosa de fracassats tenir molts arguments. Sobretot, com a bon mediterrani, em sento disposat a admetre, vivent i totpoderós, l'imperi de la fatalitat. Però he de reconèixer que la meitat de les meves dissorts me les he ben buscades. I sobretot la darrera, la que visc i pateixo encara. Una cosa he après, almenys, i és mirar sense por, fixament, els ulls de la veritat. I la veritat és aquesta: que quan un europeu accepta a Mèxic de posar a la seva porta un gran rètol que diu: Ejerce sin título, cosa que li permet fer de metge sense ser-ho, que quan un europeu es resigna a viure encauat en una ciutat tropical, sense projectes ni amics, amb l'únic tracte dels indis miserables, també podria posar a la seva porta un rètol que digués: Es viu sense títol, o es viu per equivocació, per mandra, per covardia, es viu perquè sí... […] Davant del Tribunal he estat acusat d’abandó de les meves funcions, de desobediència greu, d'abús d'autoritat, d'embriaguesa. Les declaracions dels meu companys, totes adverses, algunes acarnissades, semblaven preparar-me el camí als presidis de les illes Maries. Però, a darrera hora, el nostre cap s'ha alçat per parlar breument a favor meu. Ha sol•licitat, a canvi de la meva llibertat, que se'm prohibís especialment l'ingrés a la Facultat i que fos abandonat a la meva sort. I aquí m'estic, a la ciutat de Tuxpan, a la seva riba esquerra, amb els negres, els mulats, amb la púrria dels indis, amb els borratxons, els pispes i els ganduls. A la porta del meu tuguri un gran rètol que diu: Ejerce sin título... Aquí va a raure la clientela que els curanderos rebutgen o s'espolsen... Quan el dia cau, me'n vaig a la vora del riu per recollir-hi la mica d'oreig que hi bufa. M'agrada veure les petites illes que emergeixen del riu amb les hirsutes cabelleres dels joncs, d'on, de sobte, s'alcen els sonors volts de les aus aquàtiques que es dirigeixen al mar proper. De l'altra banda del riu, de les casernes de fusta, m'arriba l'eco repetit d'uns trets de pistola. Són els oficials que maten el tedi fent punteria contra les ampolles del tequila que han traguejat durant el dia, Aspiro amb avidesa la fortor densa, feta d'humitat i de barcassa, de fruites podrides i de llot, de peix assecat al sol i de femta característica d'aquesta banda de la ciutat... Sóc un tauró amb l'ham a l'entranya... Ejerce sin título... Sempre, fins ara, després de cada aventura, ha succeït quelcom que, a darrera hora, m'ha deixat malmès però lliure, ensagnat però solitari... He engolit el darrer esquer?... Visc amb ella. Sovint canta, amb una pronunciació deplorable, la vella tonada, i el pont d'Avinyó pentina per un moment l'ample corrent del Nautla, després perd un a un els arcs i resta penjat, frèvol i vacil•lant pont tropical... Aquí ens estem ella i jo, sense esperar res, amb la inútil certitud que no som ben bé d’aquí, però convençuts que mai no fugirem, agafats de la mà, d'aquests aiguamolls pestilents i calitjosos... El bon repertori de licors, de culs d'ampolla, fa temps que és acabat. Ara, només el tequila que ella em serveix, dòcil, fins que caic. I després, fent tentines, vacil•lant, amb un braç que ella passa hàbilment per la meva espatlla, se m'enduu a la nostra barraca, on em deixa damunt l'estora de palma, fins a despertar, per a tornar-hi. I així visc, així vaig tirant, per equivocació, per mandra, per covardia, perquè sí...

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII