Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

214

Modernisme, Noucentisme i Avantguarda

  • Joaquim Molas i Batllori
  • (Barcelona, 1930)

Les diverses regions que conformen un territori cultural no ofereixen el mateix grau de desenrotllament i, per tant, es produeixen vertaderes tensions entre les més avançades i les d'evolució més lenta. En principi, els nuclis urbans solen ser més dinàmics que no els provincials o comarcals, i entre aquests, els mariners ho solen ser més que no els de terra endins. O els de muntanya. A més, en els nuclis urbans, es produeixen notables diferències entre el centre, més actiu I cosmopolita, i els barris perifèrics, més resistents als canvis. Així, la literatura és fruit d'un doble procés de descoberta/ creació i d'acceptació/expansió (o vegades, de degradació i de buidat), que provoca tensions i entrecreuaments de summa complexitat. En ser desplaçats dels centres de poder, per exemple, els modernistes més conservadors (Víctor Català, Lluís Via, R. Miquel i Planas) van formar amb els vells d'inspiració romàntica (Guimerà Matheu) o naturalistes (Oller, Mestres, Pin i Soler) un grup compacte que, a través dels Jocs i de l'Acadèmia de Bones Lletres, van presentar batalla a la tropa noucentista fins que, en plena República, van rendir les armes. Paral•lelament els modernistes més liberals (Puig i Ferreter, Rovira i Virgili) van provar d'adaptar-se a les noves circumstàncies. O, almenys, de col•laborar amb les seves institucions. D'altres, en fi, es van refugiar en els medis populars comarcals i van continuar amb mes a menys fortuna la feina en la qual estoven compromesos. Alguns, com Salvador Albert, amb notable prestància; d'altres, com Xavier Viura i Cristòfor de Domènech, en condicions miserables.
Així, dels grups noucentistes, va sorgir pels volts del 1918 la doble opció que Jean Paulhan, posant en joc actituds lingüístiques, va batejar de "retòrics" i de "terroristes". Carles Riba i Marià Manent van ser, són, els teòrics més purs de la primera. (Josep Carner que, cap al 1914, havia començat ja, a desenganxar-se del carro noucentista, va col•laborar més endavant amb ells). J. V. Foix i Joaquim Folguera, els més il•lustres de la segona. Ara: tots dos, massa vinculats, de fet, a l'aventura dels "retòrics", no la van plantejar en termes de ruptura, sinó d'experiència cultural. O, més exactament, en experiència de la "modernitat". (Joaquim Torres-Garcia, després d'haver fracassat com a pintor oficial del règim noucentista, es va refugiar en els medis populars i va iniciar, cada cop amb més violència, els seus contactes amb les Avantguardes). Per contra, dels medis populars, més o menys tenyits de Modernisme, va sorgir una versió de les Avantguardes més dura, més radicalitzada. La tertúlia de Rafael Barradas, que amb el nom connotat d' "El Ateneíllo", es reunia al seu pis de l'Hospitalet, comptava, entre els assidus, vells modernistes com Lluís Capdevila o Josep M. de Sucre i incipients avantguardistes com Sánchez-Juan i Sebastià Gasch. Sens dubte, la gran figura d'aquesta conjunció va ser Joan Salvat-Papasseit, mig regeneracionista, mig anarquista, amic de Torrres i de Barradas. (De tota manera, la veritable radicalització no es va produir fins a les acaballes de la Dictadura, gràcies a l'activitat de Sebastià Gasch i, sobretot, d'un pintor, Salvador Dalí).

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII