Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

98

Misteri de dolor

[Mariagna s’assabenta que la seva filla Mariagneta i el segon marit, Silvestre, padrastre de la noia, estan enamorats; fragment acte II]


MARIAGNA: Mira. Muda-li aquestes. Que no li toqui l'aire. Jo torno tot seguit, vaig a cal Segimon, que em darà un ungüent molt bo que té. Endreça-l'hi. Fes-ho amb compte, eh?

MARIAGNETA: És clar, que ho faré amb compte.

MARIAGNA (a Segimon): Anem?

SEGIMON: Passa.

(Van per anar-se'n i Mariagna torna vora Silves­tre dient-li, molt carinyosa.)

MARIAGNA: Te fa molt mal, sí?

SILVESTRE: No, dona, no.

MARIAGNA: Ai, Senyor! (A Segimon.) Anem, anem.

SEGIMON: Vaja, endavant.

SILVESTRE: Salut.

MARIAGNETA: Adéu-siau.

MARIAGNA: Tot seguit torno. (A Segimon.) Passeu, pas­seu.

(Pausa. Mariagna i Segimon se'n van. La darrera clou la porta del tancat. Mariagneta  s'asseu prop de Silvestre i es disposa a posar-li les benes netes. Aquest, sense mirar-la, li allarga la mà. Ella va fent-ho amb molt de compte i mirant-lo de tant en tant, mentres diu, en el curt transcurs de l'operació.)

MARIAGNETA: Aixís!... Ara un altre volt. (Pausa.) Te faig mal? (Molt tendra. Pausa.)

SILVESTRE: No..., vés fent. (Silvestre la mira, ella també, i es refugen tot d'un cop la mirada.)

MARIAGNETA: Encara una altra volta... i lligarem just. (Pausa.)

SILVESTRE: No acabes?

MARIAGNETA: Tot seguit. (Lligant.) Que apreto massa?

SILVESTRE: No, no. (Pausa.)

MARIAGNETA: Qui t'ho endreça millor, això, la mare o jo?

(Queda mirant-lo, quasi somrient. Ell la mira també amb fixesa, però amb expressió més prompte adolorida. Després d'un moment passat aixís, ell, amb impetuosa serenitat, li agafa el cap amb la mà esquerra, se l'acosta al seu  i li fa un fort petó a la boca. De primer moment ella resta com espaordida, fa un moviment d'esglai, se'l mira immòbil... De prompte es deixa anar, abra­çant-se-li i plorant fondament, al temps que ell se l'aparta amb dolcesa, no volent-la mirar i dient-li:)

SILVESTRE: Deixa'm estar, Mariagneta..., deixa'm estar.

MARIAGNETA: Tant se val, si ara jo ho sé tot.

SILVESTRE: No; no saps re, vés-te'n. Dissimula lo que he fet, no hi pensis; ha sigut... no ho sé, lo que ha sigut.

MARIAGNETA: Ha sigut un petó, Silvestre...; aquí, veus? (Senyalant els llavis.) Guaita.

SILVESTRE (volent-se alçar) Deixa'm estar, creu-me.

MARIAGNETA (deturant-lo i fent-lo seure de nou): No te'n vagis. (S'hi abraça i plora.)

SILVESTRE: Què fas?

MARIAGNETA: Ploro, no ho veus?

SILVESTRE: Però, per què?

M ARIAGNETA: No vull saber-ho.

SILVESTRE: Oh! Mariagneta, deixa'm anar...; no està bé, no pot ser.

                                               […]

SILVESTRE: No en parlem, no en parlem, deixem-ho estar, i fem els possibles per a no pensar-hi més, en tot això.

MARIAGNETA: Creus que podrem?

SILVESTRE: No ho sé: hem de fer el perquè. Promet-te’m que de ta part ho faràs. (Alçant-se.)

MARIAGNETA (detenint-lo): Miraré de lograr-ho.

SILVESTRE (assentant-se de nou i amb molt foc): Sí, Sí; mira de lograr-ho i prega a Déu per lograr-ho. Ell deu escoltar-vos més a vosaltres que no pas a nosal­tres. Digue-li com som desgraciats, i que si no pot dur-nos el remei que ens cal, que em tregui del món a mi per a remeiar-ho.

(Mariagna ve per la porta del tancat; du una am­polla i un paper doblegat a la mà. En el moment que obre i sens ésser vista d'ells dos, els sorprèn així enllaçats i en ple moment d’amor. Queda parada, i se la veurà com, tot d’un cop, dant-se compte de la fatalitat  que la volta no atina en lo que li cal fer. El cop és fort; els amors que l'ofeguen més forts encara. Sembla voler-s'hi abraonar, se deté, dubta, se la veu de sobte com qui té el cor fet a trossos... Recula inconscient­ment...,  plora, veu la mort a dos passos..., un pensament de gran enamorada la il·lumina..., desapareix.)

MARIAGNETA: Oh!, no, Silvestre, a mi, si és cas. Tu no, tu tens de viure. (El diàleg no s'ha interromput.)

SILVESTRE: Més val que visquis tu. Què hi faig, jo, en aquest món?


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII