Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

17

Lucrècia

[La protagonista confessa al marit que ha estat forçada, davant Brutus i altres cavallers que representen la veu de la consciència; fragment acte V, escena 3]

  • Joan Ramis i Ramis
  • (Maó, 1748-1819)

LUCRÈCIA: Tot ha mudat per mi: la vostra companyia,
qui feia mon consol, ja fa la pena mia.

COL•LATINUS: Cada paraula vostra em dóna un nou dolor:
qual és vostra aflicció, ma esposa?

LUCRÈCIA: La major.

COL•LATINUS: La major? Déus eterns! Vós me teniu sorprès.
Acabau, ja, parlau, digau-me ella qual és.

LUCRÈCIA: Ah, vós voleu, senyor, que vostra esposa diga...

COL•LATINUS: Jo vull que m'expliqueu la pena que us fatiga.

LUCRÈCIA: Si veis el meu rubor qui vos lo diu tan clar,
a què fi voleu vós mes penes aumentar?
Aün l'he d'explicar? Aün lo tenc de dir?
No em basta el meu penar? No em basta el meu sofrir?

COL•LATINUS: Ah, que em causa turment la vostra detenció!

LUCRÈCIA: Si jo lo dic serà major vostra aflicció.

COL•LATINUS: No vos detingau més, aconsolau-me així.

LUCRÈCIA: No espereu sinó pena i confusió de mi.

COLLATINUS: Gustós la sofriré si la sofresc per vós.
Cessau ja, què esperau? Parlau, explicau-vos, ma esposa.

LUCRÈCIA: En esta nit...

COL•LATINUS: Grans déus!

LUCRÈCIA: Aquell traïdor
ha violat ton llit i m'ha robat l'honor.

COL•LATINUS: Qui? Tarquino?

BRUTUS: Ah romans!

COL•LATINUS: Esto és possible?

LÚCRÈCIA: Sí.
La major vilesa ha executat en mi.

COL•LATINUS: Oh Cels!

LUCRÈCIA: Si, mon espòs: este tirà fatal
ha deshonrat ta esposa i causa tot son mal.

UN CAVALLER: Inaudita crueldat!

UN ALTRE CAVALLER: Indigna i vil acció!

BRUTUS: Romans, el tirà és nat per nostra perdició.

LUCRÈCIA: A penes de mos ulls t'havies apartat,
a penes m'atrobava en tan terrible estat,
quan Tarquino, aumentant ma pena, mon dolor,
em proposa, em declara el seu indigne amor.
I, per rendir mon cor, per vèncer ma fermesa,
son ceptro me promet, son reine, sa grandesa.
Mes, veent que continuava encara ma constància,
a la fi, del tirà s'irrita l'arrogància,
abusa del poder que li ha donat el Cel,
comet l'acció més vil, comet l'acció més cruel,
i, en un instant, redueix la tua esposa amada
de la sort mes feliç a la més desditxada.

COL•LATINUS: Vós desditxada sou? Vós infeliç, ma esposa?

LUCRÈCIA: Així ma sort fatal lo mana, lo disposa.
Ah cessa, espòs amat, no m'aconsoles, no:
ma desgràcia fatal no admet consolació!

COL•LATINUS: Oh Cels! Què és lo que deis, ma esposa?

LUCRÈCIA: Que la mort
és l'únic a què aspir, mirant-me d'esta sort.
La mort sola podrà dar terme a mon dolor
i concluir un temps qui és per mi ple d'horror.

COL•LATINUS: L'horror segueix el crime i ve de la maldat,
i el vostro cor, ma esposa, és pur, immaculat.

LUCRÈCIA: Què més horror per mi que el viure sens honor?
Esta és la mort més cruel, esta és la mort pitjor.
Sí, sí concloïgam ma vida desgraciada
i no puc viure més veent-me deshonrada.
Jo vivia a l'honor, vivia a la virtut:
céssia de viure, pues, quan tot està perdut.
Vida tan infeliç jo no la puc sofrir.
El meu cor l'avorreix i estima més morir.
(Aquí Lucrècia, posant mà a un punyal que ha de portar escondit, se dóna ab ell la mort.)

COL•LATINUS: (Corrent a ella.) Grans déus!, què és lo que feis?

LUCRÈCIA: Finir les penes mies.
terminar, mon espòs, los meus horribles dies.
A lo menos així jo muir per la virtut,
i que per ella més ja viure no he pogut.
Jo veig que ma mort no tardarà a l'instant.
Adiós, amat espòs, mos ulls se van tancant.
Que no auméntia ma mort de ton dolor l'excés;
la mia sort cruel no em permet viure més.
Jo moriré contenta, alegre, aconsolada,
pues som, aün morint, de mon espòs amada.

UN CAVALLER: Oh cas terrible!

ALTRE CAVALLER: Oh pena!

BRUTUS: Oh Roma! Oh Pàtria mia!
A este fatal extrem redueix la tirania.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII