Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

231 bis

Les Corts i la Generalitat

[Fragment de El govern dels catalans: la Generalitat]

  • Oriol Vergés
  • (Barcelona, 1939)

Les Corts, amb el pas del temps, van anar prenent una forma en la seva constitució i en la manera de dur-se a terme. Durant el segle XIV, el gran segle de la Catalunya medieval, ja no es reunien quan el rei volia i amb les persones que ell convocava, sinó que ja se seguia un determinat procés.
En un principi, s'havia decidit que la reunió de Corts se celebraria una vegada a l'any i després un cop cada tres anys. Hi hagué èpoques, però, sobretot quan els reis les temien (tenien por als reunits), en què s'aplegaven més de tard en tard. S'hi reunien tres estaments o "braços", és a dir, tres categories de persones, segons les classes socials: els eclesiàstics, els nobles i la gent del poble o representants de les ciutats. El "braç" eclesiàstic, l'integraven els bisbes i abats de Catalunya, presidits per l'arquebisbe de Tarragona. El braç senyorial, que també s'anomenava militar, reunia representants de la noblesa del país, i el braç popular, dit també reial, aplegava els representants de les principals ciutats i viles catalanes. D'aquest darrer, se'n deia "reial", perquè, com a més feble, era protegit pel rei.
Cada un dels estaments o braços es reunia per separat i deliberaven les peticions de lleis que farien al rei per millorar la seva situació i per afavorir el govern del Principat. Al mateix temps, mentre les Corts eren reunides, es presentaven al monarca els "greuges", les queixes que el país, per mitjà d'aquests representants, tenia en contra de l'actuació d'algun veguer, batlle o funcionari del rei. És a dir, exposaven al rei, perquè hi posés remei, aquells casos que consideraven injustícies contra la comunitat. El rei, és clar, hi havia de posar remei, havia de trobar una solució. Si una de les dues parts, el rei o els representants del país, s'entossudia en les seves postures, es produïa un "dissenti-ment", un desacord, i les sessions de les Corts es paralitzaven. Algunes vegades per aquest motiu s'allargaven mesos i mesos i tothom es posava molt neguitós.
Quan els greuges s'havien resolt i els tres braços estaven d'acord en els projectes de llei que demanarien, es reunien tots amb el rei i li atorgaven un "donatiu", li feien el regal d'una suma considerable de diners, a canvi de la concessió de les lleis que es demanaven. El rei acceptava aquests "capítols de Corts", les propostes, amb unes paraules que eren molt esperades per tothom: "Plau al senyor rei". I des de llavors, les disposicions, anomenades "actes de Corts", passaven a ser lleis i s'incloïen dintre de les Constitucions de Catalunya. Tenien un valor legal, intocable, que obligava els súbdits i el sobirà.
Als Països Catalans de la confederació, a Aragó i a València, les Corts es desenvolupaven d'una manera semblant, i Mallorca enviava els seus representants a les Corts Catalanes. En casos extraordinaris, el rei convocava unes sessions dels representants dels tres països de la federació, Catalunya, Aragó i València, per deliberar i decidir tots plegats.
Una comissió de tres diputats, un del braç eclesiàstic, un altre del militar i un tercer del popular o reial, continuava reunida fins el moment de les properes Corts per recollir el donatiu que es concedia al rei i per vigilar que els funcionaris reials complissin les Constitucions. Aquests diputats formaven la Diputació del General o Generalitat, l'organisme de govern més original en les nostres institucions. Aquests diputats nomenaven tres "oïdors", que portaven els comptes de la Generalitat i també podien nomenar tots els funcionaris que necessitessin per a la seva feina. Els fons econòmics, els diners per a pagar el donatiu al rei, els aconseguien per mitjà d'uns impostos sobre les importacions i exportacions de productes que entraven o sortien de Catalunya. També amb el "dret de la bolla de plom", un impost sobre els teixits fets a Catalunya el nom del qual venia d'un segell de plom, una bolla, que havien de dur totes les peces.
Amb el temps, la Generalitat medieval va anar tenint una força considerable i els Diputats, juntament amb els Consellers de la ciutat de Barcelona, eren els defensors de les Constitucions del país quan els reis no les volien complir.

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII