Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

127

La situació a la conca del Ruhr. L’ocupació i el problema de les reparacions

[“La Veu de Catalunya”, fragments]


En arribar a Berlín un amic meu, cor­responsal des de fa vint anys d'un dels grans diaris d'Itàlia, em digué:

—Ja ho anirà veient. Alemanya, periò­dicament, és un país ensopidor. Un te­ma de discussió dura anys i panys. Quan jo vaig arribar la premsa dedicava cada dia columnes i columnes al problema roent d'aleshores: la construcció del ca­nal del Rin a l'Elba. Deu anys més tard, en esclatar la guerra, el canal ja estava construït però la discussió encara dura­va, i si no fos per la guerra crec que en­cara duraria. Ara, fa tres anys que  es discuteix la qüestió de les reparacions. Podem pagar, no podem pagar? Paga­rem, no pagarem? Com pagarem,  quan pagarem, amb què pagarem? I l'endemà tornem-hi que no ha estat res. Carregui's  de paciència perquè n'hi ha per estona.

Fa més d'un any que sóc a Alemanya i he estat testimoni de com la profecia del meu amic italià s'anava complint amb regularitat inexorable.

Avui encara, quinze dies després de començada l'ocupació de la conca del Ruhr, la premsa del matí dóna una confir­mació esclatant de que no hi ha més problema que el de les reparacions. És possible que durant un parell de setma­nes ens haguem estat enganyant amb discursos i manifestacions i amenaces de vaga general i organització de la re­sistència passiva i tancament dels cafès i restaurants a les onze de la nit? No ho sabrem del cert fins que passin uns quants dies o unes quantes setmanes. L'acció del govern francès i la resposta del govern alemany, potser no prou ben meditades ni l'una ni l'altra, han posat en moviment una sèrie de forces —locals, nacionals i internacionals— l'atur i ende­gament de les quals pot donar lloc a complicacions incalculables. Sigui com sigui, el fet gros d'avui no són pas les noves que arriben de la conca del Ruhr. És el comunicat oficial del govern que publiquen els diaris. I en aquest comuni­cat oficial s'hi llegeix el següent: «Com s'ha dit i repetit, Alemanya ha estat i continua estant disposada en tot mo­ment a negociar per tal de trobar una solució raonable al problema de les repa­racions.»

            […]

França preté donar una justificació legal a la seva entrada militar a la conca del Ruhr invocant el fet que els lliura­ments de carbó i de coc que Alemanya havia de fer durant l'any passat en con­cepte de reparacions s'han saldat amb un dèficit que no arriba a dos milions de tones. A més, Alemanya ha deixat de lliu­rar una trentena de mils metres cúbics de fusta i una seixantena de milers de pals de telègraf. A conseqüència d'això hi ha avui a la conca del Ruhr més de 100.000 soldats francesos i belgues, es parla d'enviar-n'hi encara cent mil més, i a hores d'ara no ha travessat la frontera francesa ni una sola tona de carbó del Ruhr des que l'operació militar va co­mençar.

Fracàs de l'acció francesa en tota la línia! deia ahir al vespre en donar comp­te d'aquest fet la «Deutsche Allgemeine Zeitung». Una gran part de la premsa anglesa, extractes de la qual publiquen tots els diaris de Berlín amb el contenta­ment que és de suposar, s'inclina també a considerar l'acció francesa com a defi­nitivament fracassada. Que l'acció fran­cesa fou preparada amb un pressupost de resistència de la part d'Alemanya molt inferior a la realitat, els fets ho demostren. Però que hi hagi dret a parlar del seu fracàs definitiu quan amb prou feines fa quinze dies que ha començat, ens sembla més que discutible.

[…]

Costa de creure que França mobilitzi centenars de mils homes i gasti un ra­mat de milions (que no li sobren pas) per anar a cercar un parell de milions de to­nes de carbó i de coc i uns quants milers de pals de telègraf. No. França cerca a la conca del Ruhr la solució política del pro­blema de les reparacions. I  essent així, el fet que fins ara l'operació no hagi pro­duït ni una tona de carbó té poca, molt poca importància, car l'ocupació de la conca del Ruhr no és altra cosa que un nou plantejament del problema de les reparacions. Si la nota alemanya d'a­quest matí signifiqués que, contra la solució d'aquest problema que França persegueix, Alemanya està disposada a facilitar-ne la solució econòmica amb sa­crificis que arribin fins al límit (veritable, no verbal) de les seves capacitats, hauria sonat l'hora de la intervenció anglesa. No hi ha, però, cap motiu per creure que aquest sigui l'esperit de la nota. El go­vern alemany vol negociar sobre les re­paracions, i al mateix temps continuar la seva campanya contra França. És un joc difícil i superior, potser, a les forces de l'Alemanya d'avui. Berlín, gener 1923.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII