Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

49

La pubilla del Vallès

[Roseta, fillola i néta del senyor Pau, un home feliç de convidar a la festa major de la seva vila amics i parents (malgrat homes com Flores hi acudeixin a treure’s el ventre de pena), ha d’aguantar les fatxenderies dels germans barcelonins Adela i Lluís, aixi com els pretendents improvisats. Fragments de les escenes XVIII i XIX de l’acte segon]

  • Josep M. Arnau i Pascual
  • (Arenys de Mar, 1832- 1913)

ADELA: Detingui'ls.
PEP: Què hi ha de nou?
ROSETA: Arribes a bon punt, Pep.
A DELA: És que van a desafiar-se.
PEP: Alto, senyors. Com s'entén!...
(Detenint-los.)
LLUÍS: És que si a vostè l'insulten...
ENRIQUE: Después ho ventilarem.
ADELA: Ai, Pep, Déu me l'ha portat!...
PEP: Al costat d'un angelet.
ROSETA: Quin mal punt!
ADELA: No hagués vingut!
LLUÍS: Pues no faltaria més!
PEP: Volen jugar que adivino
la causa d'aquest tropell?
Tot és qüestió de faldilles.
Qui més hi fa, més hi perd!
LLUÍS: I bé, què vol dir?
PEP: Jo, nada.
Que és el cas molt compromès.
Vostè vol a la Roseta,
i vostè la vol també. (A Enrique.)
ENRIQUE: Jo no he dit...
LLUÍS: Ni jo tampoc.
PEP: No m'ho neguin, jo ho conec...
I si ho hem de dir-ho tot,
jo també, ben pregadet...
ENRIQUE: Vostè?
ADELA: Què diu?
ROSETA: És un plaga!
PEP: I alante sempre, Josep!
Ara ve la gran sortida.
Jo l'estimo fa molt temps
el seu padrí me la dóna,
m'hi caso i queden corrents
sense res de desafio.
ROSETA: Noi, tu beus molt a galet.
PEP: Si jo ho tinc tot arreglat!
Entren PAU i FLORES.
PAU: Bé, home, bé, ja en parlarem.
(Contestant a Flores.)
ENRIQUE: Senyor Pau.
PAU: Hola, senyors!
FLORES: Entonces esperaré.
RAU: Què hi ha de nou per la vila,
que veig aquest gran concert?
PEP: Trencant les vostres raons:
parlàvem de casament.
PAU: I això, noi?
ROSETA: Deixi'l estar!
PAU: Alguna cosa en sabrem.
PEP: Pau, vós teniu una néta,
fresca com un matonet.
PAU: I bé, fins aquí què hi ha?
PEP: És que tots tres la volem.
Vós sabeu com hem quedat...
PAU: Sí, noi! Em sembla que drets.
LLUÍS: Senyor Pau, vostè recorda...
PAU: Prou! Si tinc un cap més ple!...
ENRIQUE: Res dec dir-li, senyor Pau.
PAU: No s'amoïni, Enriquet!
ADELA: (Noi, porta'm a l'envelat,
que aquí estic fent mal paper.)
PAU: No et queixaràs pas, pubilla!
Ben mirat, aquí són tres,
i anyadint-hi el senyor Flores,
formen els quatre angelets
per portar el teu tabernacle!...
Bé, vamos, això fa ple!
No és cas de fer-ho a palletes!...
Tot són gent d'antecedents...
Perquè si mirem don Blas,
i examinem en Lluïset,
i una guinyada a l'Enrique,
i un cop de vista a n el Pep...
Un no sap què decidir.
Bé, noia, què t'apareix?
ROSETA: Jo, padrí? Què vol que digui?
PAU: Tu sabràs lo que et convé.
ROSETA: Ja li he dit aquesta tarda...
PAU: Que has mudat de pensament?
ROSETA: La primera inclinació...
PAU: Vamos, vols dir 1'Enriquet.
LLUÍS: Com s'entén!
ENRIQUE: Só el més ditxós!
PEP: Pau, no m’havíeu promès?
LLUÍS: Roseta, no m'ho pensava!
ADELA: Enrique, finges molt bé!
ROSETA: Jo, senyors...
LLUÍS: Vostè, Roseta.
PEP: Noia, tu m'has deixat fred!
ADELA: Anem luego.
PAU: Poc a poc.
FLORES ()
LLUÍS: Jo em venjaré.
ADELA: Quin desengany!
PEP: I van quatre!
PAU: Callin! N’hi ha un vagó ple!
ROSETA: No hi ha motiu d'enfadar-se,
que al fi, só molt conseqüent.
L'Enriquet fa temps m'estima,
i el seu carinyo he comprès.
Si he recollit una flor,
i si ab tots he estat atent,
és que m'agrada complir
ab amics i forasters.
ADELA: Has estat molt reservada...
Vostè molt fals, Enriquet!
ROSETA: Noia, els secrets de l'amor,
van de promès a promès.
ENRIQUE: Adela, hi ha diferència,
entre broma i casament.
PEP A mi, no em ve res de nou.
cada any passa el mateix.
PAU: Fas de bon acontentar...
ROSETA: Per 'xò sempre amics!...
PEP: S'entén!
PAU: Bravo, noi! Aixís m'agrades!
PEP: Prou que mos la camparem!
LLUÍS: No es pensin que, a mi, em sorprengui,
són intrigues de poblet,
i un està fet a aventures,
ja saben que só gat ven.
I sobretot, Barcelona,
és de noies jardí immens,
i perquè perdi una rosa,
no m'han de faltar clavells! […]


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII