Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

255

La japonesa

[Original procés de maduració d’un nen diferent enfront d’una presència incitant]


Un cap de setmana a la iaia li vaig parlar de l'avi. Ella i jo havíem anat a la muntanya i, després de travessar una fageda, ens vam aturar un moment. La iaia s'havia fet petita perquè jo m'havia fet gran, i estava cansada.

«L'avi és al cel?», li vaig preguntar. Ella no es va estranyar gens de la meva pregunta i em va contestar que li semblava que si.

«I la japonesa és al cel?», li vaig dir sobtadament, però de seguida em va agafar vergonya d'haver dit allò. La iaia de moment no em va contestar, però al cap d'una mica, quan ja va estar més descansada, em va preguntar:

«Qui dius?»

Com que jo no contestava, ella em va demanar si volia caminar una mica més, i li vaig dir que sí. Va ser l'única vegada que vaig parlar de la japonesa a algú. La relació amb aquella nena que era tan maca, que era tan diferent de les altres nenes, que tenia els dits tan llargs i tan prims, sempre havia estat una cosa meva, només meva, i no tenia cap intenció que allò canviés.

Quan se'm va escapar de parlar-ne a la iaia em vaig adonar de fins a quin punt em neguitejava no saber amb certesa si la japonesa era viva, si era en aquella classe de l'edifici Blau, si realment s'havia ofegat o si l'havien matada per cremar-la despullada ais forns de les escombraries... No ho sabia; allò tampoc no ho sabia.

I llavors vaig començar a pensar-hi una altra vegada sense parar, a pensar-hi sempre, a somiar-ho, a tenir ganes de veure-la. Encara que estigués treballant, o fins i tot mentre dinava o sopava i la mama parlava amb el papa, jo no podia deixar de pensar-hi. La buscava pel carrer, la buscava al cinema, la buscava a les portades de les revistes, entre totes les noies que hi havia, la buscava a la botiga quan sentia la campaneta i mirava a través dels vidres amb l'esperança que fos ella...

De tota manera el meu neguit s'apaivagava una mica quan m'envaïa el convenciment que l'havia de trobar i que l'únic que em calia era estar atent; si ho feia, tard o d'hora ens tomaríem a veure, pensava. «Aleshores ja no deixaré que marxi sense saber el seu telèfon», em deia. D'aquesta manera li podria trucar com trucava a la iaia, o com trucava a la mama quan, alguna vegada, jo era a casa de la iaia i la mama a la ciutat.

Aquesta possibilitat em tranquil.litzava i, alhora, em permetia de continuar pensant en la japonesa: li parlaria de la feina, de l'autobús, dels passeigs que feia jo sol, de les coses que veia... Em passava les tardes així, sense fer res,

cosa que em va fer adonar que la mentida que m'havia dit el papa amb relació a la feina era pitjor del que em pensava al començament. Perquè, en realitat, res del que jo feia no interessava ningú. I me'n vaig adonar una d'aquelles tardes que, tot pensant en la japonesa, ni tan sols vaig acabar de tallar un dels papers.

[...]

Aquella nit, pensant encara aquestes coses, em vaig aixecar sense fer soroll i em vaig vestir. Per la finestra es veia el carrer fosc, buit i silenciós. Jo dubtava i no sabia si havia de sortir o no, però finalment ho vaig fer. Es notava molta humitat i una mica de fred quan em vaig posar a caminar; pensava que havia de tornar a veure la japonesa costés el que costés. Que la volia tornar a veure. I vaig decidir que caminaria sense parar fins a trobar-la, costés el que costés.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII