Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

205 bis

La derrota

[Amb un estil de períodes curts i diàlegs tallats, l’autor aconsegueix amb aquesta novel•la no sols demostrar l’ensulsiada que suposà la nostra guerra sinó la ruïna dels anys d’inconsciència que seguiren; fragments.]

  • Estanislau Torres
  • (Barcelona, 1926)

—Alerta... —va dir ell.
Els projectils van esclatar darrera d'ells, ara. Van rebre un núvol de terra.
—Cony, cony, cony... —va dir en Costa. Va riure.
—I deien que...
Uns altres xiulets el van fer callar. Els pro¬jectils els van caure més a prop.
—I deien que... —insistí en Costa.
Una granada explotà molt a prop. Un dels internacionals va fer un gemec. Es plegà. Dos dels seus companys el van collir. El van entrar al refugi. Els altres van romandre impassibles. En Gabriel aixecà el cap.
—Són... —inicià.
Els van arribar unes ràfegues de metralla¬dora. Les bales es van incrustar als sacs ter¬rers, van rebotar...
—...valents... —conclogué en Gabriel. Ell guaità. De sobte se sentí una cridòria. —Moros! —va dir.
Ho eren. Galopaven. Els genets s'aixecaven damunt els estreps.
—Dispareu, dispareu... —ordenà el capità.
Van obeir. Es va sentir una sola descàrrega.
Ell se sentí amarat. Apuntà, també. Disparà. Alguns moros havien caigut. Els cavalls cor-rien desorientats. Els altres continuaven avan¬çant.
—Foc, foc...! —insistí el capità.
Els moros van dubtar. De sobte entraren en acció les metralladores de les posicions late-rals. Alguns cavalls s'aclofaren.
—Que Alà us protegeixi, maricons! —cridà algú.
Ell deixà de disparar. Els moros fugien. Les bales els empaitaven.
—Ah... covards de merda! —insistí el qui havia cridat abans.
En Costa s'acostà a un dels internacionals. L'abraçà.
—Visca, visca...! —cridà.
Un xicotàs fornit aixecà el puny.
—Amb aquests tíos aquí... —va somriure. Es van sentir uns motors. I crits. —L'aviació...! —va dir en Gabriel.
En Costa tornà al seu lloc. Ell aixecà el cap. Eren tres aparells.
—I d'on surten, ara, aquests?... —mormolà.
—Salvador! —va cridar en Costa.
Ell se'l mirà.
—I deien que aquí no passava mai res... —insistí.
Ell no va respondre. De mica en mica el so¬roll dels motors minvà. Ells s'eixoriviren. Es van sentir uns cants.
—Italians! —cridà algú.
Ell guaità.
—Camises negres... —va dir per a ell.
Mirà els internacionals. Romanien als seus llocs, impassibles. Els dos que havien auxiliat el ferit sortiren del refugi. Guaitaren. El xicot fornit s'aventurà per damunt la trinxera.
—"Macarronis" —insultà—, "macarronis" malparits! A veure si els fotem fora d'una em-penta i no parem fins...
[...]
—M'he ben desgraciat les cames... —diu la noia.
Es mulla els dits amb saliva. Se'ls passa per damunt les rascades.
—On heu anat? —pregunta la noia more¬na—. Amb l'estona que fa que sou fora...
El xicot cepat parla ajagut, sense obrir els ulls.
—Estan molt d'ullera, aquest parell... Ella assenyala el turonet.
—Allà, hem anat. En un lloc on hi ha unes fortificacions del temps de la guerra. Té molta vista...
El xicot cepat obre un ull.
—Per a bones vistes no cal anar allà dalt...—deixa caure.
La noia morena riu.
—Es passa el dia dormint i...
Ella es descorda la brusa. S'abaixa els pan¬talonets.
—Brrr... —fa.
—Fa una calor! —es queixa el xicot.
Es despulla, també. Fa uns quants movi¬ments gimnàstics. Tot d'una revé.
—Teniu taula? —pregunta.
—Tenim taula —respon el xicot cepat. La noia morena mou el cap.
—Sort teniu que nosaltres ...
Ella burxa dins una bossa. En treu una gor¬ra de bany. Se la posa. S'adreça al xicot.
—Véns?
El xicot s'estira. Badalla.
—Vinc... —diu
—Si la mandra fos música... —comenta el xicot cepat.
Ella corre platja avall.
—Apa... —fa.
El xicot la segueix de mala gana. Ella es capbussa. Treu el cap. Agita el braç.
—Sense por... —l'anima.
Ell la imita. Surt al seu costat.
—Bona, eh? —diu ella.
Riu. Li mostra les dents blanques, segui¬des... Li assenyala el turonet i les fortifica¬cions.
—T'imagines que hi hagués canons i ara, pam!, pam!, comencessin a disparar?

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII