Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

292

La ciutat del fum

[Ramon Cardona (Ricard Colomines) ara és un vocalista d’envelat a les festes majors, però no sempre ha estat així. La guerra el foragità de Terrassa i li esberlà la vida allunyant-lo de la Bruna Amat, ara casada amb Pep Anglada. Un dia de 1956, torna a la seva ciutat, la ciutat de les fàbriques, del fum, de les sirenes i de la immigració. Hi torna per cantar, però hi retrobarà el passat... Per al Comissari serà un bon culpable, però no pas el culpable d’un assassinat. Fragment]


La Bruna Amat va sortir del cafè amb mal gust a la boca, què li dec, del cafè i de la trucada. Era potser un dels senyals dels gustos amargants de la soledat: a ningú no li podia explicar tot. Tothom al seu voltant tenia tan sols un tros de la veritat. No es podia deixar anar davant de ningú, perquè amb tots tenia una zona d'ombra, alguna cosa que cobrir. A en Pep no li podia explicar la nit a la Fonda España, no ho entendria, ho entendria malament. A en Ricard no li podia explicar la nit d'en Pep al Passeig, a casa d'en Marina, i encara menys així, per telèfon, des d'un cafè, vés a saber qui podria estar escoltant. Tot no podia ser. No podia tornar a la Fonda España, prou sort tindria si no l'havia vist ningú quan hi havia estat de nit. No podia il•luminar amb claror de dia els llaços estranys, antics, que la lligaven amb en Ricard, ara en Ramon. Però li hauria agradat com a mínim d'advertir-lo. Algú ha mort en Marina, fuig d'aquí, vés-te'n, perquè aquestes coses no se sap mai ni com comencen ni com s'acaben. Sense dir-li això, la trucada que acabava de fer era imbècil. No diguis res. No em comprometis. No esquitxis la meva reputació, que diuen a les obres de teatre de tresillo. Vostè què s'ha pensat. Sóc una dona casada. Ridícul. No li podia dir el que li havia de dir: sóc l'única coartada del meu marit, no la trenquis, no el deixis en mans de les feres. Però hauria calgut advertir-lo.
Feia molts anys que no li passava: tenir coses que només ella sabia, com un diari íntim i secret. No li agradava. Era un mal gust a la boca, barrejat amb el cafè del matí, barrejat amb la son de la nit, la nit en blanc, no havia dormit ni un minut, havia sentit totes les hores i tots els quarts del campanar. Totes. Les comptava. Era el mal gust a la boca de la soledat i potser de la traïció, estar traint l'un i l'altre. A fi de bé, és clar. A fi del bé d'ells, de tots dos, més que no pas d'ella. No se'n penedia, de la nit a la Fonda España. Però volia ajudar en Pep. L'estimava. L'estimava d'una altra manera. Es pot estimar doble si s'estima diferent. Ho havia dit en Ricard, la nit passada, ho havia tret dels boleros. Deu ser això. Però la Bruna, de tornada a casa, pels carrers buits de Ca n'Aurell, matí de dia de festa, matí de vacances, no s'entenia. No s'entenia ella mateixa. Feia coses i pensava coses i li passaven coses que mai no hauria dit. Al contrari, que sempre hauria dit que no li passarien. Que precisament a ella no li passarien, a la Bruna que havia sobreviscut a una guerra, a un interrogatori, a la presó, que havia trobat la pau i la calma en la pau i la calma d'en Pep. Que ja no demanava res més.
En Pep encara dormia. El va despertar el cop de la porta, tot i que la Bruna havia intentat d'esmorteir-lo.
—¿D'on véns?
—Del forn. He anat a comprar esmorzar.
—¿Què farem? ¿Què podem fer?
—No res. No pateixis.
—Tanco els ulls i el veig allà a terra, mort. ¿El deuen haver trobat, ja?
—No ho sé. Ja en sentirem a parlar.
—¿I si marxéssim?
—No hem de fer res que sembli estrany. Dorm, si vols. Deus estar cansat.
La Bruna acaronava els cabells d'en Pep, estirat tot sol al llit, desmanegat en el llit com una criatura. No li agradava haver de mentir. Però era ella la que havia de ser forta. Era ella la que havia d'estar serena en aquest món d'homes que no s'aturaven a pensar, que corrien al darrere de les venjances o dels desigs o de la força. Era ella la que havia de dur les regnes. Ricard, no parlis. No ho expliquis a ningú. Encara que no sàpigues encara per què, no expliquis res a ningú. I quan sentis a dir que en Marina és mort —vés a saber si explicaran que l'han matat, potser diran que ha tingut un atac de cor, ells sí que menteixen, que es passen el dia mentint—, pensa que no té res a veure amb tu. Que t'agafi lluny. Cantant a qualsevol envelat de festa major. Pep, tu dorm. Com els nens que han fet una malifeta. Jo portaré les regnes. Jo us protegiré. Jo protegiré, amb vosaltres, els meus secrets. Els meus nous secrets. El secret d'estimar dues vegades a la vegada, sense entendre-ho i sense sentir-se culpable de res.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII