Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

188 bis

L’últim combat

[Joan, fill d’un notari de prestigi, després de vuit mesos al front durant la guerra, és ferit en ple procés tuberculós; encara convalescent, i amb un mes de permís, trobarà el seu poble arrasat per un bombardeig i vagarà d’esma per una ciutat comarcana on pensa restablir-se. Només una noia, Elsa, se li dibuixa com el suport que el podria revifar, però el destí es mostrarà cruel; fragment d’una nit onírica abans de la pèrdua final.]


Entatxonà els llençols entre el seu coll i les espatlles. Notava esgarrifances de fred. Una vegada més es repetí: «On deu ser l'Elsa?»
A l'últim s'adormí, però amb un son sobresaltat, angoixós. Es trobà amb el fusell a les mans, tot sol, travessant munts de cadàvers. Esclataven obusos al voltant seu. Corria, estrenyent ben fort el fusell, la baioneta calada; i els pilons de cadàvers no s'acabaven mai... anaven esdevenint cada vegada més atapeïts sota els seus peus i davant seu es dreçaven noves piles, formant veritables muntanyes. Van aparèixer centenars d'avions, dels quals començaren a caure bombes. Les bombes anaven esclatant al voltant d'ell i els trossos de metralla se li endinsaven al pit. Avançava obsessionat, talment invulnerable. Però dins seu notava la metralla. De tots cantons sorgien milers de soldats, els uns amb el mateix uniforme d'ell, els altres amb les ensenyes de l'adversari: tots, amb la baioneta calada, se li adreçaven amb gest ferotge. No sabia què fer, si fugir o escometre; ni sabia cap on girar-se. Milers de soldats l'envoltaven amb aire agressiu. Se li atansaven fent lluir les baionetes. Llavors s'adonà que tots aquells homes anaven errats; l'havien confós amb la mort. Per tal d'anihilar la mort s'havien unit els dos exèrcits. Sentí pànic. Va llençar l'arma i intentà cridar, però la veu no li eixia. Es trobà front a front amb tres soldats que li deien: «No portes fusell. Què fas aquí?» I el més jove afegia, donant-li una galta-da: «Ets un covard; mentre jo lluito, tu dorms tranquil al meu llit i fas que tingui cura de tu la meva mare...» Era a la dispesa, ajagut al llit d'en Lluís, el fill petit de la dispesera; tenia al davant una silueta de dona. S'alçà per abraçar-la. Des d'un recés de la cambra l'Elsa somreia. Ell, romania estès al llit. S'aixecà per apropar-se a l'Elsa, però un segament de cames no el deixava avançar. Angoixosament intentava arrossegar-se, però tot era inútil; no assolia moure's d'aquell Hoc. Acudí la dispesera i ell agafà una bomba de mà de sota el coixí. Però no era la dispesera. Es trobava a casa seva, a la seva cambra, al seu llit. Tot havia estat un somni: La mare se li apropà i li va dir: «Que no et trobes bé que tardes tan a llevar-te?»... Patia; no sabia com dir a la seva mare que era tísic. Jeia a la cambra d'un sanatori. Hi havia un altre llit amb l'Elsa. L'Elsa, vestida d'infermera, entrava duent-los una tassa de llet per a cada un. En veure l'Elsa es tapà la cara amb els llençols. «No cal que t'amaguis; la teva mare m'ho ha contat tot.» Ell va dir: «Però abans tu també estaves malalta i jeies en aquest llit del costat meu.» «Tu m'has guarit», respon-gué l'Elsa. «Ara jo et guariré a tu.» L'Elsa i ell es trobaven en una sala immensa, impressionant. Cadascú en l'extrem oposat. La dispesera i en Lluís estaven abraçats. Un harmònium deixava anar uns acords litúrgics. L'Elsa se li apropà, tota nua. Anà per abraçar-la, però dos guerrers abillats a l'estil de l'Edat Mitjana li barraren el pas amb llurs llances. En Lluís venia somrient. En Joan tenia a la mà una bomba. Va llançar-la. Esclatà mentre l'Elsa feia voleiar un mocador tenyit de sang. S'enderrocà l'edifici. Notà com davallava precipitadament a l'abís. Era inútil tot esforç per a mantenir-se surant per l'espai. Fou només un instant, però la sensació de buit l'havia impressionat fortament. Es despertà notant encara el vertigen. El seu cor bategava accelera-dament.
Hagueren de passar uns segons abans que no esdevingués conscient del tot. Respirà alleujat. «Quina hora deu ser?», es va dir. Encengué el llum. Va mirar-se el rellotge i exclamà: «Tot just tres quarts de quatre... Què llarg!»

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII