Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

180

L’humanisme català

[Fragment]


EL CONCEPTE D’HUMANISME. — Pocs termes han donat lloc a tantes interpretacions i tan diverses com el mot «humanisme». Per aquesta causa, qualsevol definició és arricada i generalment no comprèn totes les activitats literàries que hom sol distingir amb aquest nom. Una interpretació ben clara, tanmateix, ha estat donada recentment per un dels nostres erudits que més a fons coneix l’humanisme català, Lluís Nicolau d’Olwer, del qual són aquestes frases: «Humanisme no és pas erudició en l’antiguitat greco-llatina. Aquesta erudició pot ésser un dels seus camins, però el camí no és el terme, ni les coses externes –àdhuc necessàries– no són l’home. Humanisme tampoc no és paganisme, com molts –uns per apologia, altres per diatriba– han pretès. El paganisme grec, en els seus darrers avatars, és una creació de l’humanisme; és la humanització de religions primitives, bàrbares i aristocràtiques. Humanització feta de part de l’home, així com el cristianisme és una humanització de la religió feta de part de Déu. Per això en tot el món antic, els deixebles de Plató foren camp assaonat a les prèdiques dels deixebles de sant Pau». «L’humanisme no és pas un cos de doctrina; no és una religió amb els seus dogmes, ni una ciència amb els seus teoremes, ni un partit amb el seu programa. L’humanisme no és altra cosa que la projecció de l’home: consisteix a esguardar-ho tot amb ulls humans, a capir-ho tot amb intel•ligència humana, a estimar-ho tot amb cor humà. Per això l’humanisme podria acceptar com a fórmula aquella de Protàgoras d’Abdera: «l’home és la mesura de tot» i aquella altra de Menandre: «sóc home, i res humà no m’és estrany». Així, pensant com a veritable humanista, Joan Alcover va parlar-nos de la humanització de l’art, i amarat de sentit humanista és el Cant espiritual de Joan Maragall.» (D’Universitat Catalana, febrer, 1933).

CARÀCTER TRESCENTISTA DE L’HUMANISME CATALÀ.— Aquests termes, però, poden aplicar-se a molts moviments intel•lectuals. L’humanisme en llengua catalana és un producte del trecento italià, imitant i traduint obres de la figura més destacada del qual, Francesco Petrarca (1304-1374), va començar i va finir. Tot al llarg de la seva durada, l’humanisme català, en llengua catalana, fou exclusivament trescentista. No hi fa res que Ferran Valentí sigui deixeble de Leonardo Bruni d’Arezzo (1370-1444), ni que moltes versions clàssiques siguin de fons completament medieval; el primer només conreà la llengua vulgar una vegada, la qual no marca pas la seva personalitat, que cal cercar en les seves obres en llatí; les altres neixen a causa d’una exigència del públic que desitjava llegir els clàssics en català tal com no li era llegut de recórrer als textos originals; això, certament, representa el fruit dels esforços dels primers humanistes catalans. L’humanisme omplí un segle de la nostra prosa, el darrer de l’antiga literatura catalana.

ANTECEDENTS DE L’HUMANISME CATALÀ. — És evident que l’estudi dels autors clàssics no entrà a Catalunya de cop i a tall d’innovació. Gairebé tots els autors que hom va estudiar-hi amb tanta assiduïtat en venir el corrent classicista, ja hi eren coneguts i constaven en les principals biblioteques; el que va fer l’humanisme fou orientar l’estudi dels autors antics, i posar de manifest llur valor de contingut i modernitat. El que més abellia als medievals eren les obres dels autors «historials» o moralistes, a les quals acudien amb un interès purament documental, no pas amb desig d’admirar-les per llur mèrit literari o valor estètic. Per això, obres com el Valter e Griselda de Bernat Metge o l’Escipió e Aníbal de Canals, tenen una significació extraordinària, perquè són mostres d’una forta devoció a la bellesa clàssica.

Hi hagué, doncs, antecedents de l’humanisme català que foren uns coneixements clàssics bastant extensos, dels quals són testimonis les nombroses citacions dels escriptors de l’antiguitat que trobem en la nostra literatura i fins i tot algunes versions catalanes que després assenyalarem.

No cal oblidar que Catalunya dominà a Itàlia i a Grècia, i que Pere III féu el notable elogi de l’Acròpolis en temps força anterior al renaixement clàssic. Els sobirans catalans posteriors mantingueren i protegiren l’humanisme; alguns ho manifestaren esplèndidament, com Joan I –que sens dubte coneixia la llengua grega– en expressar els seus desigs de visitar Atenes, i Alfons IV, que atorgà la pau a Cosimo de Medici a canvi d’un còdex de Titus Livi.

Entre els antecedents de l’humanisme a Catalunya, cal recordar la figura del Gran Mestre de Rodes, l’aragonès Juan Fernández de Heredia, personatge rellevant de la nostra història, gran impulsor dels estudis clàssics i que tingué la immensa fortuna de fer, o encarregar, versions directes dels autors grecs, cosa en el seu temps extraordinària, car ni el Petrarca ni el Boccaccio no arribaren mai a entendre aquesta llengua. Fernández de Heredia fou qui despertà la gran vocació humanística de Joan I, en la cort del qual s’educaren els escriptors catalans més notables de l’època, sobretot Bernat Metge.

Heredia, com a escriptor, és realment formidable, tant per la gran extensió de les seves obres, com pel nombre de compilacions i extractes d’autors clàssics que les formen. Les seves dues úniques produccions originals, La grant Crònica de Espanya i la Crònica de conquiridores, són dues vastes compilacions dels principals autors historials coneguts, des de Tucídides i Plutarc fins al pseudo-Turpí, Vicent de Beauvais i Alfons el Savi de Castella. Les altres obres d’Heredia són totes traduccions. Com ja veurem més endavant, algunes d’elles són fetes sobre versions catalanes.

DIFUSIÓ DE L’HUMANISME CATALÀ. – És un fet molt digne de tenir present que l’afecció clàssica que entrà a Catalunya amb l’humanisme, hi tingué una difusió estraordinària. Hi col•laboraren totes les terres de llengua catalana, el Principat, València i Mallorca, unes amb més intensitat que altres, però totes amb el mateix entusiasme i refinament de cultura.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII