Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

130

L’homenet que donava la sort

[Un pobre geperut menystingut per tothom, no troba sentit a la seva vida...]


En la tarda del diumenge, amb un barret nou i una flor al trau, el geperut semblava haver oblidat les an­goixes del dia anterior. Fins el mirallet que de vegades feia servir havia assolit arrencar-li dels llavis un som­riure de satisfacció.

Alegre, doncs; creient gairebé que el gep avui s'ha­via convertit en dues ales, l'homenet sortí al carrer flai­rant el perfum deliciós d'una rosa.

Les voreres dels carrers eren plenes de gent que ca­minava lentament i que anava aturant-se al més lleuger motiu. Grups de minyones vingudes d'Aragó i de Castella, ben agafades del braç, reien de qualsevol detall, observant-se furtivament llurs vestits i abaloris. A pocs passos les seguien els soldats amb ulls dolçament aclu­cats per la sensualitat del diumenge. Òmnibus i tram­vies passaven carregats de gent que es dirigia al camp i a la platja. De tant en tant, entre el públic espès, apa­reixia la cara consirosa, preocupada, del venedor am­bulant. Núvols de pols daurats pel sol de la tarda esborraven el fons dels carrers.

El geperut flairava sovint la rosa i sospirava. Com que se sentia una mica alegre, anava cantant a mitja veu; portava una mà al darrera i el cap ben alt, potser a causa del coll massa emmidonat. Per a tot tenia un somriure de simpatia, de benvolença, i si alguna noia bonica li sortia al pas li enviava el seu més dolç esguard; després, un cop havia passat aquesta, guaitava dissimu­ladament el trau per assegurar-se que la flor encara hi era.

Atret per la melodia d'un vals, el nostre homenet es dirigí vers els jardins, on tocava una banda militar.

El passeig era ple de gent. Obrers de cares marcides, acompanyats dels fills que sempre van mirant les coses que deixen enrera; vellets que feien sonar llurs bastons; alguna dona solitària amb un mocador sempre a la mà; i en els punts més apartats aquests homes sempre cavil·lo­sos, que parlen tots sols, aturats sota un arbre...

El públic, assegut en bancs i cadires, sota el brancat­ge dels plàtans, es deixava gronxar l'ànima pel vals trist i vulgar, i en ell ofegava tots els seus desitjos indefi­nits. Per sobre d'ell suraven els sons daurats i metàl·lics, un xic estridents, de la banda, anant a perdre's al lluny, entre la remor de tramvies i cotxes.

L'homenet, assegut en un banc un xic apartat de la gent, escoltava atent la melodia. El vals havia submer­git el seu cor en una mar de tendre romanticisme. Com es veiés a l'abric de mirades indiscretes, es tragué de la butxaca aquell mirallet que sempre portava a sobre, i es contemplà una breu estona; somrigué i de nou tornà a flairar la rosa del trau amb voluptuositat.

En aquest moment d'íntima disposició vet aquí que va sentir que cruixien els arbustos, i en tombar el cap veié les cares de dos policies que l'observaven amb des­confiança.

—Faci el favor de venir amb nosaltres.

El geperudet restà tot sorprès.

—Segurament, senyors, es tracta d'una equivocació. Però els policies, accentuant més encara la duresa del to, repetiren:

—Faci el favor de venir amb nosaltres.

I tot seguit l'homenet senti que quatre braços pode­rosos, quatre garfis de ferro, s'apoderaven del seu cos petit i deforme.

Pobre home! No encertava a creure el que estava pas­sant.[…]

Ja pels carrers deserts de la ciutat un senyor que de­via tenir una educació exquisida i que anava doblegant un diari, s'atansà al grup, tot ple de curiositat.

—De què es tracta, senyors guàrdies?

—D'un anarquista!

—No és veritat! no és veritat! —protestà l'homenet.

Els policies, per evitar la gent, el portaven per carrers apartats. Veient-se ja lliure de curiosos, el suposat anar­quista se sentí més serè, l'optimisme tornà al seu espe­rit tot pensant que una equivocació la pot tenir qualsevol, i també, si aquells dos policies eren uns ho­mes grollerament educats, ells, els pobres, no en tenien tota la culpa.

Desembocaren en un carrer ample; en el fons brilla­va una lluna tan plena i tan clara, que la seva resplen­dor sobre les coses semblava blancor de neu. Les siluetes del geperudet i dels guàrdies s'allargaven adquirint una forma grotesca.

Veient-se tot cobert de llum de lluna i contemplant l'astre penjat al cel del carrer com una llàntia de saló, l'homenet observà, conciliador i humorístic:

—Oi que sembla que ens anem directament cap a la lluna?

Els policies guardaren silenci, però a la curta estona un d'ells exclamà, tardà i sorprès:

—I ara!

* * *

El geperut, víctima d'una equivocació lamentable, va passar tota la nit estès sobre un matalàs en una cambra fosca i nua.

[…]

Moments després el geperut es llançava al carrer men­tre els rellotges del veïnat i de la torre propera tocaven  les tres de la matinada. […] Aviat la remor de la mar li arribà a l'oïda i un venti­jol humit i lleuger li acaronà les galtes […] En aquesta hora primera del nou dia anaven sortint del port les barques pescadores, una darrera l'altra, les veles al vent. En totes ells, i a la resplendor oliosa d'un fanalet, es dibuixaven figures d'homes que feien pre­paratius i enraonaven pausadament. A poc a poc ana­ren perdent-se en la mar obscura portant cadascuna sobre la vela una lleu carícia de les llums del port.

       […]

Allà sobre les roques una onada de despit ofegava l'homenet. L'aigua freda li esquitxava la cara fent-li la impressió d'agulles que el punxessin.

—Si jo em deixés caure en l'aigua —murmurà— ni questes roques, ni la mar, ni cap força sorgida en l'aire m'ho impedirien i les estrelles continuarien brillant al cel com si res no hagués passat, tan indiferents.

Les llums del port s'apagaren.  Començava a néixer el dia. A la lluïssor lívida de l'alba es va veure botar la figura petita i geperuda de l'homenet; unes vegades arribava fins a les roques mullades per la mar, altres pujava pressós a les de més amunt. Els seus braços s'agitaven en l'aire, escrivint en la claror de l'alba un dibuix estrafolari...


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII