Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

66bis

L'estany de Montcortès

[Rondalla]


Pujant des de Gerri de la Sal a la fresca i alterosa vall de Cabdella, es troba a mà esquerra el blau i espaiós estany de Montcortès. Entre les seves espesses i espigades boques es veuen nedar els capbussons, ànecs boscatans, que, com diu bé el seu nom, es capbussen dintre l'aigua, com fan els bons nedadors, per a sortir un tros més enllà, i agafant de pas, amb les estenalles del seu bec, alguna tensa o granota descuidada.
Ombregen l'hermós estany vells roures i ramades alzines, i per la banda de ponent el domina i senyoreja la gran antiquíssima pagesia de Cabestany (Cap de l'Estany), nom de família que feren cèlebre no fa gaire temps l'autor d'El nudo gordiano, i fa sis-cents anys el poeta rossellonès Cabestany, conegut, més que per les seves poesies, per la seva tràgica història.
Aqueixa no és pas coneguda de la gent del país; mes, en canvi, de tradicions volanderes no en vulgueu més.
L'un us dirà que, per llarga que sigui la corda amb que es mida la seva fondària, no s'arriba mai al bell pregon; l'altre us contarà que dintre aquelles quietes aigües jau enterrada fa centúries una ciutat de què ningú sap rastre.
Si els parleu de la pesca que s'hi cria, no es descuidaran de dir-vos que una vegada un pagès del veïnat hi pescà una anguila tan llarga, tan llarga, que de la seva pell, una vegada fou seca i apergaminada, se'n feren, segons uns, unes tirandes de bous, i, segons altres, uns correigs, que és aquell lligam que uneix el jou amb el tret o ansa on es posa l'arada o l'espigó de la carreta.
Una tradició solen explicar amb més ets i uts i circumstàncies, que no deixa d'ésser interessant per l'alt personatge a qui l'atribueixen.
Aqueix estany, com és alterós, al mig de l'hivern es glaça; i si damunt s'hi aclofa la neu i damunt la neu la gebra s'hi entreté a teixir les seves randes i crespats uns quants dies i unes quantes nits, s'hi fa una llosa de glaç, per on juguen i s'empaiten els vailets de l'encontrada.
Així estaria, quan una vegada, corrent darrere un erc el comte de Pallars, muntat en el seu corser, se n'hi entrà sense adonar-se'n. Quan fou un tros endins, el glaç començà de cruixir i d'esquerdar-se esgarrifosament sota les potes del cavall.
El comte, veient obrir la sepultura més negra i horrible sota els seus peus, sense cap esperança d'auxili sobre la terra, aixecà els ulls al cel i, recordant-se de la miraculosa Verge del monestir de Gerri, la invocà de cor, prometent que si li donava la mà li faria una gran presentalla.
La Verge Maria, qui, com a mare amorosa de tots, està sempre amatenta per a auxiliar a qui la invoca, li donà la mà i els tragué a la vora bons i sans a ell i un escuder.
Quan ja n'eren un xic lluny i emprenien la baixada, encaminant-se a la seva estada de Peramea, el seu escuder, qui ja devia conèixer de quin peu coixejava, li preguntà quina presentalla volia fer a la Mare de Déu de Gerri. «Quina presentalla? —respongué el comte—. No pas cap. Aigua passada, Mare de Déu enganyada.»
Mes de Déu Nostre Senyor i de la seva Mare Santíssima ningú se'n riu, i qui tira pedres al cel no triga gaire a sentir-les caure sobre el seu cap. Pocs dies després el comte quedà orb, sense saber com, ni per què ni de quina manera.
Un metge li digué que la ceguera li provenia de la blancor de la neu, i li ordenà un col•liri; un altre li digué que era efecte de la roentor del sol, i li receptà unes herbes. Ell no prengué això ni allò, sabent prou i massa de què li venia el mal.
Es confessà del seu pecat humilment, i després, fent-se acompanyar a Santa Maria de Gerri, s'agenollà als seus peus, li demanà perdó de tan grosser agravi, i tot seguit recobrà la vista. Així que hi vegé pels seus propis ulls, diuen que se n'anà a un poblet que hi ha mitja hora més amunt de Gerri, que des d'aquell dia s'anomena Compte, en memòria del compte o escriptura de donació que féu a la Verge de tota la gran muntanya de Pentina, encara avui la més verdosa i emboscada del voltant, i juntament amb ella de totes les terres que la separen del monestir de Santa Maria de Gerri.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII