Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

109

Joan Endal

[Joan Endal, paleta i feble, i el seu fill Tomaset, retret i acomplexat, són víctimes de Francisca, la muller ambiciosa, capaç de prostituir-se d’amagat per assolir un anhelat ascens social.]


En Tomaset escriu. El pit tot recolzat damunt de la taula; el nas a tocar de la llibreta, i els dits negres de tinta agafant inversemblantment la ploma.

Fa el problema: "Si un comerciant..."

Com que el fa damunt de la taula del menjador, s'esperarà que l'hagi acabat per parar taula. La Fran­cisca no ha arribat encara...

En Joan el mira fer i sent reproduir-se en ell l'ad­miració de cada vespre. Camina de puntetes per no destorbar, i de vegades s'atura darrera de la cadira del noi i l'espia fer, respectuosament, els ulls ben oberts, la boca contreta i el cor palpitant.

El noi escriu xifres traçudament. Joan Endal les veu sorgir de la ploma lleugeres i endiastrades, i en la contemplació d'aquest moment repetit cada dia i cada dia nou, hi frueix l'avenir del fill, brillant i es­plendorós, del qual ell serà un humil testimoni; i, mi­rant-lo fer, troba consolació a les seves angoixes i confort per a abrigar-hi l'ànima desolada.

Com que la Francisca cada dia ve més tard, pare i fill resten llargues estones en un mut col·loqui, en el qual en Joan cull satisfaccions que en Tomaset no podria capir, car ell no s'ha adonat que un dia darrera l'altre el seu pare segueix amb ell el curs dels seus estudis. No ho entén, però ho veu. Avui ha sabut, només mirant, que el problema és més intricat que el d'ahir. Ho endevina pel major nombre de ratlles de números, ho veu per les operacions auxiliars que el noi ha de fer per a arribar al resultat. I silen­ciós, respectuosíssim, mirant el paper d'esquitllentes, sentint el gratar de la ploma, veient el sorgir merave­llós d'aquelles corrues de signes arrenglerats, Joan Endal oblida les seves dissorts, i perd esma i noció del temps que passa, i no es recorda que té dona i que és bella i atraient.

Des del menjador silenciós se sent el rodolar dels tramvies, el seu udol feréstec, el dringar bullanguer de les campanes avisadores...

I la Francisca no ve.

En Tomaset ja ha acabat el problema. Plega amb compte les seves llibretes i, assegut a la mateixa ca­dira, obre un llibre i submergeix el seu esperit en l'e­vocació.

En Joan passeja amunt i avall la seva impaciència; i el silenci esdevé anguniós i pesant. De tant en tant s'atura. Voldria parlar amb el seu fill, però no sap de què parlar-li; té por de no fer-se entendre; té més por encara de no entendre'l.

En Tomaset no el veu. Pensa en la Nardina, a qui ja no veurà més, i li sembla veure-la encara rient amb aquell riure sense cor que li va fer tant de mal quan va marxar de la torre. No la veurà més perquè han renyit amb en Lluís Serra. En Lluís Serra ni se'l mira; en Lluís Serra ha esbombat pel col·legi que en Tomaset és fill d'un pa­leta, d'un home que duu brusa i gorra i espardenyes. Àdhuc el director sembla inquiet d'aquesta brama, perquè, si això corre, el seu establiment podria perdre el subtítol de "distingit" que té.

No la veurà més, i ben merescut que s'ho té, ell, miserable pecador del pecat de ser fill de paleta. I mira el seu pare, i sent pesar la seva presència; i el trepig de les seves espardenyes aixeca rancúnies en el seu cor i li fa pujar rojors a la cara... Com se'n deu riure, ara, d'ell, la Nardina!

No sap encara quina llei dóna pares als fills i ma­leeix aquesta llei que li'n donà un com el que té...

— Que tarda avui ta mare! —diu en Joan.

I en Tomaset oint aquella veu ploraria de ràbia, que ell mai no ha sentit que cap noi de col·legi en tin­gués, de mare, que tots tenen mamà per gràcia d'un ignorat privilegi.

Ara en Joan s'ha aturat davant d'ell.

— Que no et trobes bé, Tomaset?

Ell enrogeix no gosant mirar-se'l, i, sense saber per què, sent un trencadís de cor que de poc li fa ve­nir les llàgrimes als ulls.

S'esdevé una gran quietud.

En Joan se'l mira, se'l mira sempre i li sembla co­mençar a endevinar en el seu fill un altre abandonat, un altre solitari... I s'empara d'ell una gran simpatia que li fa creure que fins avui no havia estimat el seu fill.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII