Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

210

Inflexions

[Fragments]


El sentit de la vida es dissol com el sucre en l’aigua.

L’home és la mesura del seu taüt.

Mai no he vist meditar un ghome tan profundament com quan es troba assegut tot sol, en un bar, davant una copa.

Potser els escrúpols de consciència són sempre més o menys neuròtics. Però no sentir-los és igualment una malaltia.

Fer-se un mateix: amb els altres o contra els altres?

Rendir-se a l’evidència, es diu. I és que ens hi resistim insensatament.

Què tenen les mentides, i no les veritats, que volen tan ràpidament?

Einstein: «Déu no juga als daus». És cert. Som nosaltres els qui hi juguem.

Vivim com si fóssem eterns, tot i que ens sabem efímers. És la gran jugada —secreta— de la vida.

Això que l’home diu el món del sentit és com un gra enorme que li ha eixit a la cara.

Quan et carregues de raó, la perds.

Compte amb els sentimentals! En trobareu molts d’inhumans.

El Càntic dels Càntics és un seguit d’hipèrboles extravagants.

Saint-Beuve: «mes poisons». Sí, cadascú té els seus.

I el sisè dia, Déu decidí crear l’home perquè expliqués tot el que havia creat. Per això el va fer a la seua imatge i semblança.

Traductors: traduïu, traduïu, que alguna cosa queda.

La naturalesa és sàvia. Sí, però també ho és a l’hora de fer-nos la guitza.

La raó i l’apressament són incompatibles.

La vida passa. I la mort, també.

La felicitat dels altres ens pot fer infeliços a nosaltres. I això, no és sempre per enveja.

Déu creà l’home per poder salvar-lo després del pecat de ser home.

La por, el refús a perdre les cadenes. Quina cosa més estranya, l’home!

En realitat, mai no estem desperts del tot. És una qüestió fisiològica més que no pas filosòfica.

El passat i el futur es nuguen en el present. Viure és fer més gros i embolicat el nuc.

La Mort i la Merda. Passem la vida estirant la cadena del WC per tal d’espentar-les i enfonsar-les cap a les clavegueres de la insignificança i l’oblit.

Qui pot sentir-se avui fill del seu segle? Ens ve massa ample i complicat.

Com aquell que va estudiar brillantment la carrera de piano, però es dedicà, per guanyar-se la vida, a afinar-los.

L’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal era una figuera.

Tot paradís esdevé, inevitablement, un Infern.

Haydn, el pare; Beethoven, el Fill; Mozart, l’Esperit Sant.

Només és vàlid un cert estoïcisme. Per exemple, el que siga compartible amb l’humorisme.

Parafrasejant Plató, escriure és aprendre a morir.

Oh, Mort! On és la vostra victòria?

La música de Schubert, entre la pregària i la cançó.

Brahms: la nostàlgia permanent d’un home madur i solter.

Sense deliris i manies, no podríem sostenir-nos en la vida.

La mort, un colp baix de la vida.

Seguir vivint és una prova d’optimisme. Només els suïcides són uns pessimistes autèntics.

El dimoni es troba sempre darrere la creu. Per alguna cosa deu ser.

Només la contrarevolució és permanent.

Mira’t amb sentit de l’humor i et sentiràs millor.

El sentit de la realitat és incompatible amb el sentiment tràgic de la vida.

Els filòsofs ergotitzen i els poetes egotitzen.

Els déus es desesperen pel que fan els homes.

Aquest és el mal, que som presoners, tots, de les nostres evidències.

Triar una felicitat sense efectes secundaris.

La vida són quatre dies, diuen... I si fossin més de quatre?

Al capdamunt de tot hi ha el nostre cap.

No hi ha veritats. Hi ha la veritat, només, com una idea reguladora, com un objectiu que mobilitza la nostra recerca i la manté sempre activa. Regna, però no governa.

Viure és perdre el temps.




Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII