Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

233

Fugaç

[Fragment]


METGE: Només vull ajudar-te. T'ajudaré, sigui com sigui. Una vegada, quan eres petita...
NOIA: Sí, explica'm coses de quan era petita.
METGE: Tenies angines, el nas tapat, respiraves malament, et posaves nerviosa, et venia son però els mocs i el malestar no et deixaven dormir, somiquejaves, sense acabar de plorar del tot, i feies una pena enorme. Tindries uns cinc anys. La teva mare volia ocupar-se de tu però jo no la vaig deixar. Vaig seure al teu llit et vaig agafar, vas mirar-me amb ulls tristos i mig adormits, et vas queixar, vaig dir-te que xxxssttt, que tot aniria bé, i er vaig sostenir dreta, repenjada al meu pit. Així respiraves millor. I sentir-me amb tu et tranquil•litzava. Et vas adormir i jo vaig continuar assegut, a les fosques, i et gronxava de tant en tant fins que es va fer de dia. Primer pensava: maleïdes siguin les malalties dels nens; quan et vaig deixar sentia una placidesa dolça, una placidesa… Sempre t’ajudaré, sempre t'estimaré. (Pausa.) El problema... No, problema, no. La..., la qüestió. Hi ha una qüestió... la manera com t'estimo. (Pausa.) No afegiré res més si no és en presència del meu advocat. Has tret les escombraries?
NOIA: Acabes de dir-ho. Ho has reconegut.
METGE: Segur que no les has tret Vaig a buscar les bosses.
(Surt. La noia, sola, parla alt.)
NOIA: Ho has reconegut. No tornis de seguida. Vull parlar, ara sí, i vull que em sentis, però no vull veure't mentre parlo. M'has explicat un record de temps enrere, un record de debò, autèntic. Ara jo vull explicar-te’n un del temps que encara ha de venir. No podem saber què passarà, dintre d'un temps, i segur que no passarà el que vaig a dir-te. T'explicaré una mentida. No surtis, espera. Fins que no hauré acabat tingues paciència i espera. Un record especial: la mare s’haurà mort, imaginem-ho. No et moguis. No et mouràs, ¿oi? Si la mare es morís... No vull que es mori. Si la mare es morís, ploraríem. Ens trobaríem massa sols. Compraríem, comprarem un ram de clavells, no un ram qualsevol, un ram immens, el més gran que trobem, perquè els clavells li agraden, i el posarem damunt el seu fèretre. No servirà de res, serà un gest inútil. Llavors et demanaré que la incinerin i tu diràs que sí, que el que jo vulgui, i la incinerarem i d'aquesta manera el seu cos passarà de ser dolç i acollidor a ser un grapat de restes i de pols, sense la vergonya de la putrefacció. Escamparem les cendres al mar. Es on s'escampen quan no se sap què fer-ne i quan no es té cap idea més original. Les escamparem al mar, de nit, potser, una nit malenconiosa perquè nosaltres ens sentiren malenconiosos. Una nit, posem per cas, com aquesta. Després... Després tu no t'ajuntaràs amb cap altra dona. Conservaràs el record de la mare, seràs un vidu eternament fidel La gent dirà: aquest home exagera. Alguns se'n riuran, a la teva esquena, i d'altres, en canvi, admiraran la fermesa de la teva decisió. Jo em quedaré a casa. No me n'aniré. M'ocuparé de tu. Per sempre. Una filla sacrificada, que malgastarà la seva vida d'una manera absurda, d'una manera insensata. (Pausa) Jo m'ocuparé de tu, tu t'ocuparàs de mi, i no hi haurà en tot el món dos amants tan feliços com nosaltres. (Pausa.) He acabat.

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII