Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

290

Esquinçalls d’una bandera

[Fragment]


Un dia vam dir-nos-ho, secretament:  el dia que podrem parlar no caldrà parlar. Tot estarà dit entre nosaltres, i jamai no daurem dit res, sinó  sofert en el silenci corrupte, incorruptible. Ens haurem mossegat entre la boira, besat entre les reixes, bescanviat les nits de lluna que mai no ens havien deixat de pertànyer. Ho saps. Ho sabem. Dèiem que quan  vingués el dia no sabríem què més dir-nos. Ni tan  sols no gosaríem de sortir a parlar amb els altres. Dubtàvem que no ens en quedés almenys l'agre pòsit de la desconfiança, el caminar maldestre propi de les senderes d'esbarzer. Hem caminat, tanmateix. No ens n'adonàvem, gairebé, i ens menjàvem les passes a les palpentes. Pujàvem  campanars per tocar a sometent.  Hissàvem senyeres. Cridàvem de tres a quatre i ens torçàvem el peu al Passeig de Sant Joan, davant els polis. No dèiem pas cap paraula fora de to, llavors. Érem cauts com una mostela, sagaços: l'escrupolositat de la por. I serem ja per sempre, potser, malforjats per aquest imperi de paraules tancades en biblioteques de difícil accés. Ho saps. Per això, haurem de fer l'esforç d'inventar-nos noves paraules que ho vulguin dir tot: esbotzar les portes amb els nous mots, capbussar-nos en el fang que inventarem si volem que això no sigui tan net i pur, massa. Cridarem fins a esgargamellar-nos i vindran els nostres, llavors, i ens contemplaran astorats. Tocats de l'ala, diran, folls sense remei. Potser encara ens tancaran sota les lloses del monument a la victòria, i ens faran fotografies quan ens posin la corona de llorer... Serem per sempre més els soldats desconeguts d'aquests quaranta anys de fetus deformats per les tempestes: avortaments de matinada, rostres sense fi. La nostra victòria ja no serà nostra, dius. Per què la vols, la glòria? T’has donat sencer, i encara ofereixes la torna dels darrers moments, tu. Perdràs tota la sang, com volies. Et moriràs recordant. Explicaràs als teus renéts com anaven les batalles a cops de roc, els detalls accessoris d'una pintada al camp de la Bóta, la refulgència dels estels dins les senyeres entrevistes, el teu silenci… Has perdut el teu alè en milers de petites trifulgues bèsties que ja ni pots mínimament recordar, ara, recordar i deixar de recordar aquest llarg mal somni del feixisme. I pensa, però, que quan clavàvem manotada a l’espessor de la boira entre les cases, ja d'altres s'havien ajaçat al catre. I la teva vida, ara, només un record heroic que s'apaivaga  lentament amb el temps. Quan arribi la llibertat —deies— tot tindrà l'aurèola de la lluita victoriosa. Realment: la llibertat arriba amb un seguici de corifeus i llepaculs, de bandarres i aprofitats. No tothom, però, és dar, Tu t'has consumit a la presó, o t'han omplert el cap de bales. I callaves.  Somiaves el dia que podries parlar. O millor, cridar. O millor encara, assassinar els assassins. Però ja veus, la victòria és de tots, company : com una criatura de bolquers que no es pot encostipar. Els metges, veus, la vetllen. I són  els mateixos 'metges d'abans. Un dia vam dir-nos-ho, secretament : el dia que podrem parlar, ja ,no, caldrà parlar. Uns  altres diran el que nosaltres no hauríem  mai dit. I allò que haguéssim volgut dir ja no tindrà cap sentit. Deies. Afirmaves que tot hauria de canviar: des de les veus dels locutors que t'anunciaven els afusellaments amb un retoc esmolat del vell cinisme, a la compaginació dels diaris que sembraven les veus de la mentida. Ni el mateix  paisatge no hauria potser d'haver estat el mateix, aquest dia. I dius  que potser encara no ha arribat. Què  hi farem, nosaltres. Estem cansats, ja, extenuats, i amb la boca seca. Érem massa joves per a mesurar correctament fins a quin punt no caldria cedir una mica de terreny, el dia que la victòria arribés. I ara l’hem vista arribar: dalt del taxi i amb propina de cent dòlars, amb una munió de gent que l'esperava a l'estació, amb els cants patriòtics de la gent que agitava els mocadors mentre el vaixell atracava. No ens ha conegut, però. I nosaltres no hem gosat ni abraçar-la. Ens ha passat llunyana i freda. S'ha tancat en un despatx amb aire condicionat i secretària a l'entrada. Ens hem quedat a la porta i hem assajat de recordar de quin color era la nostra bandera. I hem adduït que el nostre estendard era fet d’esquinçalls  de silenci i de ràbia, de mal d'estómac i de fel, de vòmit, i de por, de garrotada i corredissa, de mala llet, de mala llet, de mala llet, i de por, de no fiar-se ja de res i de por, de mala llet i de silenci. Vet aquí el nostre panorama, company. Algú s'ha quedat amb els nostres millors anys, els anys de no gosar dir res esperant el dia que, ell, sol, ho diria tot.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII