Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

83

Els sots feréstecs

[Camperols i bosquetans, com morts vivents, es reuneixen cridats pel nou rector de la parròquia Montmany; fragment del capítol VI]


Trico, trico..., trico, trico, padrins xarucs i caps de casa, tots els veïns de la parròquia s'havien deixat caure al sot de l'església per veure què volia el rector nou.

Els que davallaven de dalt del Serrat no feien el rostre tan tristoi com els que venien del fons de les clotades, ni duien vestits tan foscos, ni semblaven tan sorruts. Fins n'hi havia, com el vell de can Janet, que a estones s'esqueien a dir un mot amb el gran del Malaric o amb el jaio de Pollonell, o bé amb l'avi Carbassot, que, havent-se trobat pel coll de can Ripeta, havien baixat tots junts fins al bell peu de la rectoria.

Però els que sortien de dintre els sots, fos dels pendissos pedregosos del Sunyer o de les foscúries del Bosc Negre... aquells sí, que no podien fer un posat més totxo, ni una cara més pansida. Tenien unes maneres i uns tirats, i un mirar tan sòpit, i una fatxa tan esquerpa, i una positura tan encongida, que talment semblaven una corrua de pregadéus de rostoll. Gairebé tots duien uns trajos balders, fets d'una roba de vellut obscura, fosca, però destenyida pel frec de la brossa i dels terrossos, així... com d'un to dubtós, que primer hagués estat negre i després hagués acabat per ésser de color de gos quan fuig... Tot plegat feia una taca tèrbola, terrenca, polsinosa, com de gent que, havent estat soterrada llarg temps, s'hagués descolgat de terra per a comparèixer a la cita.

Arribaven tots taujans i silenciosos. Amb prou feines se saludaven, com si els dolgués de dir un mot; i, mentre els uns s'asseien als pedrissos del voltant del cementiri, els altres s'arrupien a la paret de l'església o s'arrambaven d'esquena a les enrunades tàpies de la rectoria.

Dels veïns més propers de la parròquia, no n'hi mancava pas cap. Eren gent xaruga gairebé tots, carregats de nafres i de xacres, com ròsses per a anar al canyet. Ací es veia l'avi Pugna traginant un goll tan gros que li abraçava tot el coll, des del clatell al sotabarba. Allí hi havia En Pere Mestre, amb aquella cama curta que el feia ranquejar tot fent ganyotes. Després venia el jaio de Romaní, l'Aleix de les Tòfones, caragolat a tall de serp i mig rient per sota el nas. Més enllà, una mica retirat, igual que si es donés pena de barrejar-se amb aquells padrins xacro-sos, hi havia En Cosme de la Rovira, d'un color de cara tot trencat, i alt i prim com un pollancre. El cec de 1'Uià seia a la porta de la rectoria, al costat del Bepus, el masover, que no deixava el vell ni a sol ni a ombra, quan no se'l vigilava la mestressa...

Tot i haver-hi per allí aplegada tanta de gent, surava arreu una llei de quietud estranya, com si aquells homes tinguessin el do misteriós de moure's en el silenci, sense piular, ni respirar, ni fer remor de cap mena. L'un s'estava amb el cap caigut sobre el palmell de la mà, com si dor-mís; l'altre, tot encantat, tenia els ulls fixos sobre els munts d'herba del cementiri, acabada de segar; aquest, amb la vara de freixe que tenia als dits, gratava suaument la terra de davant seu; aquell restava amb la boca badada i els ulls clucs, com un babau.

Quan mossèn Llàtzer va sortir a la porta de la rectoria, van girar un moment el cap com tafanejant el rector nou; però de seguida van tornar a enfonsar-se en l'ensopiment de sempre. Ni l'aspecte atractívol del capellà, ni l'expressió compassiva del seu rostre, ni l'aire de dolor que ro-dava pels seus llavis, ni la lluïssor d'uns ulls encara plena de joventut, que semblaven contradir la blancor d'un cap cobert de neu, no van causar pena ni glòria als espessos bosquerols. Més aviat feien cara de sentir-se vergonyosos i encongits davant d'aquella bondat adolorida.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII