Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

111

Els singulars anecdòtics, 'Joan Pérez-Jorba'

  • Plàcid Vidal
  • (Alcover, 1881-Barcelona,1938)

Fa molts anys que no us he vist, i us vaig veure molt poques vegades, però vós sempre heu estat ben present en mi, per l’interès que em van tenir les nostres entrevistes, amic Pérez-Jorba.

Finava el segle XIX. Jo encara no us coneixia personalment. Per l’amistat que us lligava amb el meu germà i pel discerniment dels vostres judicis crítics que jo veia aparèixer en mantes publicacions de l’època, atraient en el meu esperit de jovenet l’atenció vers les evidències dels moderns escriptors nacional i estrangers, vaig tenir voluntat de confiar-me als vostres consells per a guiar les meves aspiracions per la via de l’art que m’il•lusionava en els meus somnis d’or, creient que vós, junt amb aquell que en la meva família m’havia despertat afició veient-lo escriure, podíeu ajudar a formar el món del poeta que naixia frisant en sentiments de gran infant, cavaller de la vida animat en el corser de les il•lusions.

De la vila d’Alcover estant, d’on el meu germà, en l’any 1896, havia reemprès la publicació de La Nova Catalunya, aquella revista que vós hi obríreu una secció de «Notes sobre el moviment intel•lectual de fora», vaig començar a trametre-vos a Barcelona els meus versos, sol•licitant el vostre parer sobre ells; i vós sempre anàreu atenent-me amb simpatia i fe, encara que en els meus assaigs literaris haguéssiu d’assenyalar nombrosos defectes; i en les cartes que m’acompanyàreu els originals, de retorn, me féreu justes reflexions, que en tot quant jo pretenia vaig saber comprendre-les, revalent els meus sentits en interés de perfeccionament ideal, afant que ja no ha abandonat mai a aquest espiritualista fet home purificador de la realitat en els seus somnis d’or.

En aquell temps sortia a Reus el diari Lo Somatent, i com vós n’éreu un constant i fervent col•laborador, donant-hi aire de moderna intel•lectualitat, en la ciutat del Camp de Tarragona es parlava molt de vós entre els joves aspirants, retraient-vos sempre sempre amb ferm entusiasme, principalment Hortensi Güell i Miquel Ventura Balañà, en les converses que tinguérem allí en la temporada de l’estiu de l’any 1899, per motiu d’haver estat ells companys vostres a Madrid aquell propassat hivern. Per tots nosaltres éreu nomenat «En Jorba» i tots nosaltres en les nostres cartes us consignàvem així. L’al•ludit Ventura (que no podia sofrir els cognoms castellans i llavors escrivia amb ny el seu Balañá) fins va posar «Joan P. Jorba» en un article que va dedicar-vos.

En l’any 1900 ens vam veure per primera vegada, a Barcelona, quan feia poc temps que vós havíeu arribat de Madrid. Recordo que vau venir molt mal impressionat de la capital d’Espanya, que no ho trobàreu elements de vida intensa en el poble ni en la intel•lectualitat; que, descomptant rares excepcions, els millors al•licients que hi reconeguéreu foren els mateixos vostres companys catalans, sobrevinguts allí els uns per conveniències materials i els altres per expandiment de vida lliure, tots sempre tenint en el fons dels seus pensaments la visió de París, ciutat del món de les arts, que aquell a qui més ha sabut atreure heu estat vós.

En la nostra primera entrevista vam parlar dels grans poetes francesos moderns i d’alguns que en altres nacions lluïen influïts per aquells que havien iniciat nous corrents en la literatura: de l’italià Gabriel D’Annunzio, que vós n’havíeu fet un detingut estudi en la Catalonia de L’Avenç; del nicaraguà Rubén Darío; i del portuguès Eugenio Castro, que en aquelles ocasió me’n vau llegir una traducció vostra i que em va causar un efecte agradable que em va tenir extasiat.

Amb tot, en la nostra conversa de discerniments i admiracions, no es va oblidar al nostre original i independent Joan Maragall, alternant-hi també el record d’altres amics poetes catalans que m’havíeu recomanat, entre ells, Emili Guanyavents i Claudi Planas i Font.

A la segona vegada d’entrevistar-nos, en aquell mateix any, em vau parlar de Goethe, assenyalant-me’l com el poeta més genial.

Vau treure-vos de la butxaca un full de la revista Catalonia, i amb tota la vostra vehemència, tant llegint com de memòria, vau posar-vos a recitar la «Dedicatòria» del predilecte autor, traduïda per Maragall.

Que magníficament vaig sentir brollar aquells versos! Oh, quina emoció! Per a mi fou com el descobriment d’un nou món, l’ascenció al paradís. Jo que, arran de publicar-se, ja havia llegit aquella traducció i no havia sabut compenetrar la grandesa d’aquelles idees i imatges, fent via el poeta «per la muntanya amunt alegrament», delitant-se amb les meravelles de la natura i glorificant-lo l’aparició de la dona divina oferint-li el vel de la poesia, que «els dolors de la terra ell els esborra» i «fa llit de flors del llit de la presó»! El vostre esment, seguit de la relació que em féu al geni de Goethe, transcendint l’eternitat del verb per intervenció de la gràcia maragallenca, llavors portada a la vida per vós, amic Pérez-Jorba, va encertar de ple en la meva jovenesa. Aviat les esparses de la «Dedicatòria» posada en català van restar fixes en la meva memòria, paraula per paraula, fent-me batre el cor a l’ànim de les aspiracions, i en vaig anar parlant amb l’entusiasme propi de la meva edat a tots els meus companys de vocació, que també sempre hi pensaren, i recitàvem aquells versos per nostre camí, resolent com Joan Puig i Ferreter que la tant significativa composició fóra el nostre credo. Totes les botigues de llibreria i totes les parades de llibres venturers anàrem recorrent en cerca d’obres de Goethe, que era el nostre déu entre tots els ídols; i de tant com l’estimàvem, escampant el nom, per tot arreu on hi havia gent més o menys il•lustrada féiem ressò de l’autor de Faust i de Wilhelm Meister, exalçant-lo i discutint si s’havia de pronunciar Go-e-te, Gue-te o Guet, convenint amb el company Puig que nosaltres diríem Guete, que era tal com ho havíem sentit pronunciar a vós, i que ens era de la manera més agradable. ¿Somrieu, amic Pérez-Jorba? Aquestes coses, quan es viuen, són trivials, mes quan es recorden, impregen el cor d’una poesia que ve consagrada pel fill de Francfurt coronat a Weimar.

La tercera vegada que es vaig veure, amic Pérez-Jorba, va ésser per a fer-me a saber vós que marxàveu a viure a París, que fou en l’any 1901, i estàveu molt content de poder realitzar aquell vostre ideal que ja m’havíeu fet conèixer en la conversa. De llavors ençà jo no us he vist més sinó en la primavera de l’any següent, que vós vau venir per alguns dies a Barcelona. Recordo que parlàveu de París elogiant-lo sense exageracions, amb una naturalitat que en la nostra capital catalana i al costat dels vostres compatricis que hi vivíem remarcàveu la superioritat sense voler-nos inferiors.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII