Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

192

Els anys deserts

[De l’assaig La novel•la catalana de postguerra]


En acabar la guerra, tots els novel•listes que s'havien donat a conèixer abans del 1939, dels més grans als més joves, es trobaren abocats a una situació general absolutament negativa. Pel sol fet d'haver publicat en català havien incorregut en responsabilitats polítiques, fins i tot els qui per algun motiu s'havien dissociat del bàndol vençut però sense incorporar-se, així i tot, a la facció vencedora. Tampoc no comptaven gaire l'índole dels ternes i en general el caràcter de llurs novel•les. A més a més, no hi havia, ni hi hagué durant anys, la més mínima possibilitat de publicar en català. Restava la producció que els novel•listes tanmateix poguessin fer, sense perspectives quant a l'edició, almenys immediates, tot esperant que algun dia —com s'esdevingué efectivament al temps del desenllaç de la guerra mundial— hi hauria una certa tolerància. Però és difícil i de poc ajut, en tot cas, d'establir amb certesa quins novel•listes produïen en aquelles condicions i amb quina efectivitat. Començava la travessia desert.
L'exili dispersà bon nombre de novel•listes, la majoria. D'altres els engolí el silenci. Alguns, pocs, canviaren de llengua, almenys momentàniament i s'acolliren, així, a la indulgència del nou règim i a la «desigualtat» d'oportunitats. Quant a escriptors de nova arribada, només l'exili en donà senyals, però encara, els de notabilitat calgué esperar-los entre quatre i cinc anys.
De les generacions de més edat, Pere Coromines morí el mateix any 1939, exiliat a l'Argentina. Morien a Barcelona, envoltats de silenci, Joaquim Ruyra, pel maig del 1939 i dos anys després Prudenci Bertrana. Els qui se n'anaren a l'exili es destriaren a la llarga en dos grups: els qui restaren a França i els qui, coincidint amb l'inici de la guerra europea, se n'anaren a Amèrica. Entre els primers hi havia Josep Pous i Pagès, Puig i Ferreter, Mercè Rodoreda, Maurici Serrahima i Rafael Tasis. Entre els que se n'anaren a Amèrica hi havia Francesc Trabal, C. A. Jordana, Domènec Guansé i Xavier Benguerel. Tots aquests escriptors havien publicat novel•les (o almenys una novella) abans de la dispersió. Resten a part, doncs, els autors de novel•les breus i els inèdits, com Pere Calders, Agustí Bartra, Avel•lí Artís-Gener i Vicenç Riera Llorca.
D'altra banda, exiliats ja ho eren ben abans de l'acabament de la guerra, Carles Soldevila i Josep M. de Sagarra. A Mallorca, Llorenç Villalonga, autor d'una sola novella, pogué escriure, en castellà, des del triomf de la sublevació a l'illa, i ho hagué de fer, naturalment, com a propagandista de la causa dels vencedors. A Barcelona, Sebastià Juan Arbó s'adaptava a l'exigència d'aquell temps publicant en castellà. Miquel Llor, tot esperant un canvi, deixava publicar, traduïda per altri al castellà, una nova novel•la. D'altres, submergits en el silenci, retrets a consciència, podien sofrir persecució —com Agustí Esclasans, que fou empresonat—, ésser reduïts a la mort civil, com Josep Maria Folch i Torres, o al capdavall a la inactivitat en la presència pública, Oller Rabassa, com J. E. Martínez Ferrando i com Espriu, que ja no ha publicat cap més novel•la.
Calgué, doncs, que gairebé tot comencés de cap de nou. De l'exili americà sorgien nous i interessants novel•listes, però llurs obres, més aviat escasses, no foren conegudes i apreciades fins al cap de molts anys, quan foren reeditades a Barcelona. A França, Puig i Ferreter iniciava una molt àmplia reelaboració del seu món novel•lístic, però tampoc aquest fet no podia tenir cap incidència prop de la vida cultural de l'interior. Aquesta vida, en allò que en els termes més restringits pogués haver-n'hi, s'havia de reduir a les restes de grups i cercles intel•lectuals en curs de retrobament, però la novetat s'esqueia d'ésser la poesia, pel seu caràcter i per la seva tradició prestigiosa de qualitat i d'irreductibilitat.
Tanmateix, la vida social i cultural de l'època, tan mediatitzades, exigien la novel•la, recurs de lectura fàcil i satisfeta i alhora forma d'evasió. Alguns editors, principalment barcelonins, s'encarregaren de servir el producte, constituït per novelles de diverses literatures (i de diverses èpoques) traduïdes al castellà. Però la censura excloïa la possibilitat de donar a conèixer alguns dels novel•listes més decisius del segle, l'obra dels quals i per tant llur acció profunda encara no havien estat assimilades per la novel•lística catalana o només ho havien estat, en algun cas, teòricament, i per tant molt poc. Del repertori de postguerra, n'eren exclosos així uns recursos que el mitjà indirecte de la traducció podia haver aportat a la nova generació que havia d'arribar, sorgida d'una aparença desèrtica i, paradoxalment, d'un designi de mort.
La novel•la havia sofert ja prou de la guerra, la qual, com veurem, fou poc aprofitada després com a tema novel•lístic. La postguerra «dura» d'aquells primers anys, de signe totalitari, semblava que havia d'assolar-la del tot. Ja hem dit que la represa començà a l'exili i fou efectiva, és a dir en publicacions, a Mèxic i a Xile. La commoció, en la distància i en la llibertat, suscità novel•les i novel•listes, i així aparegueren vocacions tardanes o s'afermaren les existents, mentre els capgiraments del món podien ésser viscuts al dia i portaven a una renovació, tant de les tècniques i de les aspiracions com de les formes de difusió. A l'interior, en canvi, les petites edicions clandestines es dedicaven a la resistència política i les edicions de bibliòfil anaven a parar sobretot a la poesia.
De fet, només tres novel•listes «anteriors» són capaços de superar de debò totes les dificultats i de superar-se ells mateixos amb una obra de postguerra que no sols és indispensable per a un coneixement de l'obra de cada un d'ells, sinó que és necessària per a la coneixença i l'apreciació de tota la novel•la catalana de postguerra. Són Puig i Ferreter, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda. Per a ells d'una difusa però certa misèria moral col•lectiva naixia el mite i amb ell una nova vida.

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII