Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

244

El professor de música

[Enric Bellreguard, àngel o dimoni, trasbalsa amb la bellesa del seu art musical les persones d’un lloc sense espai ni temps fins al punt d’assolir que tothom s’endinsi en el més pregon de l’ànima humana.]


barcelona.
 
redacció.
sa majestat la reina va assistir al concert que se celebrava ahir al castell de peralada. la van acompanyar el president de la generalitat i la seva esposa, que van portar-la abans del concert a visitar la pintoresca vila de magrinyà, que la sobirana feia temps que desitjava, visitar. aquesta vila va ser escenari d'uns fets medievals que els historiadors consideren completament llegendaris, però que han entrat a format part de l'imaginari popular.
segons sembla, un misteriós professor de mú- sica va ser contractat per la casa dels ribera, senyors de la vila, el qual va ser acusat de nigromant. la sobirana va tenir especial interès a conèixer la casa, que, tot i ser propietat dels descendents d'aquella família medieval, és parcialment oberta al turisme i s'hi pot contemplar un peut museu, del qual és peça principal una capsa de fusta mig cremada que, segons la tradició, no tots ets ulls humans són capaços de veure. afortunadament, tant la reina com el primer mandatari de la generalitat i la seva esposa van poder veure

 

perfectament les restes de la capsa, exposades en una vitrina. tot i que pere ribera, propietari de la preciosa mansió, un dels exemples més reeixits del gòtic civil a Catalunya, és a l'actualitat als estats units en viatge de negocis. el seu secretari personal, gaietà sunyol, i la governanta de la casa, assumpta vendrell, van atendre els distingits visitants i els van mostrar les parts de la vivenda no obertes al públic.
el rector de la parròquia, mossèn salvador llopis, i també primicer del cor del convent de les clarisses, va oferir un breu concert a l'interior de l'església. pràcticament tota els nens de la vila formen aquest cor, que, en aquesta ocasió, van ser acompanyats pels dos fills de pere ribera, que són, a més, virtuosos de la flauta travessera, un instrument que, per tradició familiar, aprenen a tocar els fills de la il·lustre casa quan són menuts.


enric de bellreguard va acabar de llegir el diari i el va llançar sobre la taula amb un somriure escèptic i burleta i va alçar la vista per mirar la famosa capsa en la seva vitrina. era una capsa vulgar, mig cremada, d'una fusta basta amb restes de gemmes falses de diversos colors. era tan òbviament falsa que es feia creus de l'estultícia d'expositors i visitants: no es podia enganyar ni una criatura, amb aquests estratagemes, per mantenir vives les llegendes d'aquella casa. tanmateix, els dolços ulls de mel de músic emanaven tendresa.
portava uns texans tan estripats i descolorits i unes bambes tan brutes i deformades que hom l'hauria pres, a primera vista, per un d'aquells estudiants que viatgen per Europa sense un duro a la butxaca, però el fi bigotet ros i els cabells albins li donaven una excel·lència ennoblido­ra. era a l'estudi, esperant Martina i Guifré, que avui romancejaven per fer la lliçó de música, encara excitats per la performance del dia ante­rior davant la reina i tot. mentre esperava, havia posat els peus a sobre de la taula i havia començat a llegir el diari, que li havia portat dona assumpta, tota excitada perquè l'esmentava a ella en persona.
acabada la classe havia d'anar a buscar la roba nova a casa de camil·la, una cosa que li feia molta mandra perquè estava massa còmode amb la seva roba habitual. també volia visitar mossèn Llopis, que tenia alguna cosa important per dir-li, a jutjar per l'ensucrada carta que li havia fet arribar:
 
distingit senyor:
ens vam conèixer el dia que bau arribar al poble amb el senyor ribera, si bé no vam ser presentats. sé que Martina i Guifré estan fent prodigiosos progressos amb la flauta i voldria comentar-vos un projecte que us podria interessar. sóc a la rectoria a partir de les set del vespre, i em plaurà molt poder rebre-us-hi el dia que us vingui bé. aprofito l'avinentesa per saludar-vos amb tot respecte i tot afecte. vostre en crist, + salvador Llopis, pebre.


en això va sentir un sorollet al jardí, com si el gat caminés amb esclops:

 

top — top — top — top — top — top — top — top — top
 
 
es va abocar a la finestra i va veure que no era el gat amb esclops, sinó la petita Úrsula la causant d'aquella bonior persistent: feia copets amb la pala contra determinats punts de la terra, com si estigués clavant-hi claus i reblant-los. estava ajupida tan entotsolada com cada dia, envol­tada de la color festiva de mates de flors ufanes i estridents.
«és digne de veure, el que aquesta petita sap fer amb les plantes», es va dir el músic amorosit, com sempre que contemplava la seva protegida. els seus alumnes tardaven massa. va acostar-se a la taula i va acaronar, com si fos galta fresca de dona, la capsa, l'autèntica, aquella que la majoria no podien veure. era tan bonica, tan incòlume, tan ben feta! l'acer era mat i d'una llisor de seda, i era impossible d'apreciar, ni amb els ulls ni amb el tacte, la finíssima ratlla de la juntura de la tapa.
havien fet un bon treball, els qui l'havien fabricada.
ara que Guifré ja la veia, només esperava que els mesos passessin ràpi­dament per poder marxar. el senyor ribera estaria content de la mestria dels seus fills.
quan el va conèixer, a ciutat, el va mirar com si ell, el professor, fos un insecte. i li havia parlat bruscament, com si no estigués convençut que fos aquell músic de tanta anomenada. però quan el professor li va posar la mà al genoll i el va mirar als ulls, els ulls de ribera es van dis­soldre en els seus. I quan estaven abraçats en aquell hotel 

DISCRECIÓ GARANTIDA. MÀXIMA HIGIENE

quell ricàs li va dir que no ho havia fet mai amb un Home. i que li agraïa una descoberta tan formidable. i de seguida es va fiar prou d’all per portar-lo a casa seva i no sols confiar-li la canalla sinó també les claus de la casa i de la caixa.
La gent som innocents. gràcies als déus.
els murris són la sosa de la terra.

Que els llestosdeixinpas als intel·ligents!


fora els qui han perdut la curiositat!
fora els convencionals!
fora els hipòcrites!
fora els qui viuen per inèrcia!
fora els insensibles al dolor aliè!
fora els qui mai no han volgut gaudir de la bellesa!
fora els qui creuen que hi ha pecat en l'amor!
fora els qui han perdut la innocència!
fora aquells les obres dels quals no són superiors a ells mateixos! 
 
FORA ELS Cl NO NAN VIST MAI LA CAPSA, Ni LA VOLEN VEURE, NI PODRAN OBRIR-LA MAI !
enric de bellreguard va a veure mossèn Llopis, que és prim, untuós i té la carn rosada d'un porquet. li sua la cara i es frega les mans. mira al pro­fessor amb ullets de ratolí, avesat a calibrar la gent per la mirada, però no hi veu res. res de res. prou que ho prova, però els ulls de color mel del foraster són un pou buit, enigmàticament inescrutables per al mossèn. al capellà, hi ha homes que el miren amb superioritat, amb somriure burle­ta; d'altres que porten algun rosec a la consciència li tenen por; hi ha els qui creuen; hi ha els descreguts, ateus i comunistes; hi ha els sensuals, que tenen curiositat per saber com s'ho fan els capellans.
 
el foraster fa uns ulls diferents de tots.
 
insondables.
 
el mossèn sembla una mosca al voltant d'un pastis farcit de crema, a la qual tot de manotades allunyen, perquè mai per mai podeu oferir per­les als porcs.
 
li explica el que li ha d'explicar: la performance dels nens ribera a davant la reina ha estat un èxit. la coral no és bona, perquè les criatu­res no hi posen voluntat, sempre lligades a la tela, i la culpa és dels pares, que avui en dia no saben educar-los.
 
no saben res de la vida autèntica...
 
autèntica?
 
ara si que parlen els ulls del músic: «mossèn, no has sabut mai què vol dir "autèntic". Per a tu, autèntic vol dir la llonganissa de poble i les verdures collides al teu hortet mateix.
 
»o un tòpic: vida autèntica = vida catòlica.
 
»au, va, mossèn! què t'empatolles?»
 
...però que, amb els nens ribera tocant la flauta, les coses aniran millor. —podríem col·laborar, vostè i jo. cadascú en la seva mesura. fer unes composicions de veu i flauta, per exemple...
 
el mossèn deixa de fregar-se les mans per fer, amb elles, una mena de bola globalitzadora amb què subratlla allò de «composicions». Com si ho veiés, el professor: una cosa conjunta, feta per tots plegats:
 
AAAAAAAAEEEEE EEEIIIIIIII00000000UUUUUUUU

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII