Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

45

El nas

  • Robert Robert
  • (Barcelona, 1830- Madrid,1873)

Han vist mai dos nassos iguals?
Oh, ca!
Ben mirat, l'aspecte general deis homes és monòton, comparat amb el miserable insecte, que és riquíssim en punt a varietat de forma; però també, ben mirat, totes les espècies anomenades irracionals són pobríssimes en matèria de nas, comparades amb l'home.
Saben dibuixar un nas de lleó? Doncs emproveu-lo a tots els lleons i veureu que els escau bé i en tots semblarà que sigui el que per forra havien de tenir.
Haveu vist un nas de mico o de llebre? Doncs com si ja els haguéssiu vist tots.
Quina diferencia entre això i el que succeeix amb el nas de l'home!
Contempleu el Dant, imagineu-li un nas diferent, i ja podeu triar; no serà possible trobar-n'hi un altre que li estigui bé. Us resultarà una fisonomia incompleta, contradictòria, inconvenient, falsa. Ja li poden suposar el que més s'assembli al seu: mai no en trobareu un que tingui les condicions d'identitat que podrien controvertir el meu principi.
Dat l'home és conegut son nas.
El nas és fatal: és el signe característic de l'individu, és la rúbrica de son geni, temperament, intel•ligència i aptituds especials.
Admeteu com a verosímil un poeta melancòlic amb el nas arremangat? De cap manera!
¿Creureu mai en el misticisme d'una dona des del moment en què li haureu vist un nas recte, de llom arrodonit, forats llargaruts, bellugadís i que no està enfonsat per la part de l'arrel? Tampoc.
¿Serà possible que mengi poc la persona que tingui un nas prim, algo corvo, de punta rodona, que s'enfila per munt en tocar el llavi i mou els tendrums com si fossin ales, olorant pertot sense adonar-se'n el mateix que el porta? És clar que no. ¿I no serà naturalment burleta el qui neix amb un nas que en arribar a la meitat treu la punta del cap a fora, forma una espècie de porra, i és tot esqueix per sota?
Ja veieu que, el nas, ningú no se'l porta al seu gust: que la major part dels homes el portem tota la vida amb la forma que tenia quan vàrem néixer: i per això dic que el nas és la fatalitat: perquè si revela les qualitats que han de caracteritzar la criatura, senyal és que, aquestes qualitats les portava ja en llavor des del ventre de sa mare. No per això, amants oients, nego la doctrina de la gràcia: ans bé, la reconec, sobretot quan veig persones de forma desagradable en conjunt i plenes de gràcia en el nas.
Pinteu una cara, esborreu-li els ulls i després poseu-n'hi uns altres, diferents, i aquella cara podrà existir realment en la naturalesa. El mateix es pot fer respecte a la boca, el front, les orelles..., mes amb el nas no pot ser!
Cada u té el nas que irremissiblement ha de tenir, i quasi m'atreveixo a assegurar que la base i fonament de l’home és el nas, i que tot el demés depèn del nas i s'adapta a la força de la seva llei.
La blanura i efeminació d'Ovidi i Petrarca descollen en sos nassos respectius, llargs, acavallats, blanquinosos, prims i decaiguts.
L'energia i severitat de Sèneca estan patents en son nas rodó, ample, curt i fet d'un cop.
El geni del primer Napoleó té manifestacions en tots i cada un dels seus rasgos fisonòmics; mes, encara que en la mirada i en la forma i disposició dels ulls trobeu molt ben indicada sa intel•ligència, us semblaran poca cosa si us entreteniu una estoneta a estudiar-li el nas, on no solament s'hi coneix percepció delicada i prompta, sinó resolució, envit, confiança en si i desconfiança dels altres, sobrietat, activitat, i per més prova compareu el nas de Napoleó en la glòria de l'Imperi amb el nas de Napoleó a Santa Helena, i de segur us semblarà comprovada ma teoria. El nas d'Austerlitz ha acompanyat sempre un home que anava pel món batallant, vencent i ensumant pertot glòries segures: el nas de Santa Helena és nas de vengut; és nas on s'hi veuen llargandaixades de llàgrimes; aquell nas, a pesar seu i de la distancia, flaira la restauració. Talleu-lo, poseu-lo sol en un camí i el primer francès que hi passi es llevarà el barret i cantarà alguna cosa de Béranger, que li sembli trista. Mireu's-e bé el nas de Caries V d'Alemanya, I d'Espanya, i, si sou entesos, hi podeu llegir tota sa història; aquell nas comença enèrgic i amic de bronquina, és desvergonyit i intolerant al mig i acaba amb la malignitat del frare i la solemnitat del claustre.
És a dir, que, si no fos el nas, foren molt fàcils els enganys entre els homes, i costaria molt formar judici del present i l'esdevenidor d'una persona.
Ara, no.
Tot home estafat dóna a comprendre que no va mirar bé el nas del burlador.
Tot marit enganyat prova que es va casar sense fixar-se detingudament en el nas de la cònjuge.
Tapin el retrat de Voltaire, deixin només que se li vegi el nas i tothom dirà: aquí sota hi ha un geni i un incrèdul fosos en un sol home.
Ara potser vostès preguntaran:
—I tot això, a què treu nas?
—Treu nas a nas. ¿Que es pensen que en «Un tros de paper» sols hem de parlar de ximpleses?
Oh, ca!


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII