Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

325

El misteri de Berlín

[Arriba al narrador un manuscrit rus, escrit amb caràcters ciríl•lics, amb el títol Segrestin Marlene Dietrich, el pla del Führer per segrestar la cèlebre vedette a Hollywood i fer-la tornar a Alemanya; fragments del Pròleg inexcsable.]


Pocs dies després, al Cafè de l'Òpera i mercès als bons oficis d'en Francesc, que va actuar de mestre de cerimònies, vaig conèixer el seu company rus. Es deia Kiril Rossokovski, i d'entrada resultava xocant contemplar el seu rostre de nen coronant un cos de nedador. Prèviament a la trobada, en Francesc ja li havia parlat del cas i li havia dit quines eren les meves necessitats, de la mateixa manera que a mi va fer-me cinc cèntims de com ell i la seva família havien abandonat l'aleshores Leningrad feia uns tretze anys, més per raons econòmiques —a algú el molestava que els Rossokovski fossin rics— que polítiques. Créixer amb l'experiència de l'exili havia transformat en Kiril en una persona melangiosa, procliu al somieig, i l'havia empès a estudiar idiomes —en dominava quatre perfectament, incloent-hi el català, amb un lleu deix eslau—, convençut que correria món sense quedar-se mai gaire temps en un lloc..., i sabent que algun dia hauria de barallar-se en diferents llengües amb eh bancs i les empreses d'arreu del món en les quals el seu pare havia invertit capital, circumstància que permetia a la família viure de renda amb els beneficis que regularment els arribaven. Que no necessités diners, que jo toqués la sensibilitat dient-li que aquell manuscrit era obra d'un exiliat (va sentir-s'hi identificat, és dar), i que ens caiguéssim bé l'un a l'altre al cap de poc d'haver començat a enraonar, van fer que en Kiril acceptés traduir aquell llibre a canvi de no res. A més, em va dir, com que feia massa temps que no llegia en rus i en tenia ganes, m'agraïa que l'ajudés amb allò a refermar uns orígens que trobava molt a faltar.
Jo, que havia dut el llibre amb mi, vaig aprofitar aquella darrera observació seva per mostrar-me simpàtic:
—Doncs si vols alegrar-te una mica la vista... —vaig dir-li tot allargant-li el manuscrit.
En veure el títol, va aprovar-lo amb un gest.
—Molt suggeridor.
El film que jamás se rodó.
—Què? —preguntà en Kiril, estranyat.
—El títol. El títol del llibre.
Ell va mirar la portada un altre cop, va girar el full tot buscant per alguna banda el que jo havia dit, i va tornar a mirar-me mentre denegava.
—No, no. Res de film. El que aquí hi ha escrit és Segrestin Marlene Dietricht.
Em devia quedar una cara de babau de campionat, perquè tant en Kiril com en Francesc semblaren sorprendre's de la meva sorpresa. La meva reacció més immediata va ser exclamar «Collons!
[…]
Segons l'autor —millor dit, segons els que li parlaren de l'afer—, es van produir uns determinats esdeveniments al llarg d'uns pocs dies de la primavera de l'any 1938, que en el seu dia restaren ocults per uns motius puntuals que ben bé podrien anomenar-se raons d'Estat. Jo considerava impossible que una història així, si és que era autèntica, hagués pogut escapar al control de tots els estudiosos, sobretot tenint en compte el pes dels personatges que, pel que sembla, hi estaven implicats. Però com que encara avui no he estat capaç de respondre en un sentit o en un altre, i dubto molt que en un futur localitzi la dada que m'obligui a definir-me cap a una veritat concloent, m'he de limitar a concedir la credibilitat sense reserves a la major part del manuscrit, un cop contrastat amb informacions que vaig obtenir mitjançant una breu inves-tigació personal.
[…]
Finalment, amb poques esperances,vaig anar a l’únic lloc on potser podrien informar-me, la residència d’estudiants on en Kiril havia viscut abans d’abandonar Barcelona. I allà em vaig assabentar del drama. En identificar-me com a a amic d’en Kiril, una senyora, l’encarregada de l’administració de la residència, va explicar-me que els pares del xicot s’havien posat en contacte amb ella per demanar-lique els trametés a sant Petersburg els efectes personals que el seu fill no s’havia pogut endur. La terrible veritat que motivava aquella petició va venir a continuació. Havien matat en Kiril.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII