Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

218

'El Jardí de les Delícies'


FELIP II, EL REI MECENAS

Catòlic, diabòlic, melancòlic.
Molt Sacra Majestat per als seus súbdits,
per als flamencs, Dimoni del Migdia.
El monarca Felip II guardava,
tancats en una cambra molt secreta,
llenços amb Venus del Tizià,
tot delint-se amb la carn —com la lleona
que acaça la gasela esporuguida—
i menjant-se amb els ulls, no amb els queixals,
aquells pits i aquells sexes.

El monarca, en silenci,
sospirava.

HIERONYMUS BOSCH, EL PINTOR

Plural era el Jardí de les Delícies:
Jardí i Infern i Paradís alhora,
que els cortesans podien admirar.
I Hieronymus Bosch
beatament pintava
estranyes criatures i paisatges de somni,

mentre escoltava música
de violins i d’espinetes.

EL JARDÍ DE LES DELÍCIES

Diferent era el món
abans del tan temut Diluvi Universal.
Era de nit, i exactament
cent mil mil•lions d’estrelles
de la nostra galàxia
tímidament espurnejaven
fins que esclatà una intensa resplendor
que il•luminà el Jardí.
(Els raigs del sol tardaren vuit minuts
en arribar a la terra).

I quina meravella!
Prats verds i dolces músiques,
i noies blanques, tendres, rosses, nòrdiques,
i noies negres, esveltíssimes.
Imitant els perversos adamites
—una heretgia que condemna Roma!—
dones i homes es besen i acaronen
amb pagana innocència,
i els més audaços s’emparellen
dins de flors transparents com el cristall
o dins de grans conquilles: plàcids tàlems marins.

I hi ha fruits abundosos
que del plaer són símbol:
la móra, la cirera, la maduixa,
les tres de pell vermella
i de polpa ensucrada.

I es veuen flors, semblants a les roselles,
amb una aroma d’opi
que condueix als somnis.
I altres flors ni tan sols imaginades.

En l’horitzó s’albiren
enormes torres, fetes
amb estranys minerals
d’algun llunyà planeta
i coronades per altives cúpules
(qui sap si d’àgata i crisòlit).
Volen pel cel ocells i peixos,
i entre les aus s’observen caderneres
i pinsans i collverds, i es veu una òliba
que —distant de l’afecte de Minerva—
s’abraça amb un donzell.

Com en un circ desfilen els quadrúpedes:
panteres i senglars i dromedaris
i cérvols i cavalls.
I encara hi ha més coses:
heus ací un alambí —símbol alquímic—
per destil•lar mercuri
i no pas aiguardent:
aiguardent que plauria
a tots els convidats
per tal de submergir-se en la embriaguesa.

I és que em miro i remiro les figures
i, curiosament, ningú somriu.
Una trista luxúria?
No en va el savi Todallus
—un vell monjo irlandès—
va deixar escrit que els condemnats
havien de conèixer aquest paratge
—ni que fóra tan sols per uns instants—
perquè, en tornar a l’Avern,
més dur seria el seu suplici.

I és per això que penso
que, a pesar de la brisa perfumada,
dels cossos nus i joves, desitjables,
i dels càntics de festa,
ben pocs gaudien del Jardí
tot tement el demà que els esperava.

Per dir-ho molt breument:
rieu, danseu i forniqueu, que s’aproxima l’hora.

L’INFERN MUSICAL

Se sentia un soroll escruixidor.
Tot d’instruments: tambors, clarins, trompetes
i una arpa gegantina i un llaüt
amb homes atrapats entre el cordatge
com mosques a la mel, pardals al vesc.
I una enorme i rosada cornamusa
que és símbol dels prostíbuls i la gresca.
(Ja ho deia un llibre —parodiant els clàssics—
que tres plaers hi ha al món: dormir en bordell,
afartar-se en taverna i cagar en prat).

I és per això que algú excreta per l’anus
una bandada d’orenetes
i un altre florins d’or.
Però el que s’estremia era el paisatge
d’un cel incandescent
i cases calcinades.

Hi ha un home devorat per sis llebrers
i uns altres traspassats per una llança.
També en el quadre hi ha un garrí
cofat com una monja —una beguina—
que intenta besar un vell.
I un cadàver amb dues salvatgines.
I la Gran Meretriu de Babilònia.
I un estrany ésser que, amb les mans
com branques sense fulles,
està palpant amb goig una donzella.
I algú que surt d’un ou (l’Ou del Diable).

I exèrcits derrotats.
No trobareu cap flor sobre cap tomba,
que aquí les semprevives
són sempre sempremortes.
Més cendres a la terra,
més llamps al firmament.

Cal tant d’horror en la pintura?
Bagdad! Bagdad bombardejat pels míssils!
ben pocs gaudien del Jardí
tot tement el demà que els esperava.

EL PARADÍS, L’EDÈN

Textualment la Bíblia narra
que «a l’Edèn va plantar
Jahvè Déu un Jardí
on va posar-hi l’home».
I era un Jardí amb un riu d’aigües claríssimes
(que alguns li deien riu de llet i mel).
I era un Jardí orejat pel ventijol
(que alguns li deien zèfir).
I era un Jardí de cedres olorosos
i una remor de tórtores
(que alguns li deien Paradís).

Jahvè Déu va formar d’una costella
d’Adam el cos de la muller,
i Eva i Adam eren feliços
i estaven nus «i no tenien
cap rubor l’un de l’altre».

Jahvè Déu apareix
vestit amb una túnica vermella
i enmig d’Eva i Adam:
un Adam pensatiu i una Eva genuflexa.

En aquell Paradís
—lloc de verdor i molt delitable—
tot era pau: una font clara
i uns animals d’una rara blancúria,
entre ells un unicorn
que beu molt mansament i que somia
reposar el cap sobre la falda
d’alguna noia verge.

També hi ha multitud d’animalons:
ocells, amfibis, peixos…
Cap ombra de pecat s’endevinava:
i és que era el Paradís del primer dia.

Tot i així en la pintura s’intueixen
una Pomera i una Serp.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII