Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

97

El cor del poble

[Fidel, afillat de Madrona i Passarell —obrer federalista—, és reclamat al cap de vint-i-cinc anys per la mare natural que l’havia abandonat; fragment de l’escena VI]


MADRONA (contenta de veure el Passarell).—Ah! (Alegroia, a en Boira.) Ja tornes a ésser aquí?

BOIRA. — M'he repensat i vinc a dinar.

MADRONA. — Ben fet.

PASSERELL. — Noi: tanca la porta.

(En Fidel va a tancar la porta de l'escala.)

MADRONA (a en Boira).— Ja ho sap la Susagna que et quedes?

BOIRA. — Sí; ja li he enviat un propi.

FIDEL (al Passerell). — Vaja, que han anat molt bé les Caramelles.

PASSERELL (bruscament).— Tan bé anéssim a casa!

FIDEL. — La mare va ésser força esplèndida. I això que només vau cantar dues peces.

PASSERELL. — Pobres coristes, si jo hagués cregut a ella!

FIDEL. — Tan generosa que és...

PASSERELL. — Sí: per a donar els seus fills.

(La Madrona arrenca a plorar.)

FIDEL (anant a consolar-la).— Bo! I ara!

BOIRA (col·locant-se a l'esquerra).— Sempre us les haveu!

MADRONA (a en Fidel).— Que no el sents? Que no el sents com em tracta?

FIDEL. — No us ho prengueu així: ha estat una bromada.

PASSERELL (aixecant-se i dirigint-se a la dreta).—No ha estat una bro­mada. Potser mai no m'havia formalitzat tant com avui.

FIDEL (des del mig de l'escena).—Però, què teniu?

PASSERELL (entre dents).—Res!... Sembla que tot em vagi en contra!

BOIRA. — No pas jo!

FIDEL (acostant-s'hi).—Jo tampoc, pare. Ni ningú!...

PASSERELL. — Tu no...  Però per culpa teva!... No, no per culpa teva... Ni sé el que em dic!... Per què havia de venir aquell senyor? Devíem ésser massa feliços!

FIDEL. — Estigueu tranquil. Que no vaig dir el què, ahir vespre?

PASSERELL.—T'hi atens?

FIDEL (amb convicció i serenitat). — El que vaig dir-vos ahir, ho diré tota la vida.

PASSERELL (acostant-se a la Madrona). — Ho veus, Madrona? (Amorosint-la.) No sents com parla en Fidel? I no t'agrada que parli d'aquesta manera?

MADRONA. — Vés: no em donis més pena!

PASSERELL (deixant-la). — És tossuda!

BOIRA. — Vaja, dona!...

FIDEL (amb molta tendresa).—Però , que voleu que us deixi? (Sense convicció.) Que ja n'esteu cansada de mi?

MADRONA. — No, fill meu, no!

FIDEL. — I, doncs? Parleu-me amb confiança. Vós no m'heu enganyat mai. Què us va dir aquell senyor?

MADRONA. — Que la teva mare es mor de tristesa, pensant en tu.

FIDEL. — Que sou bona! Comprenc el vostre sentiment delicadíssim. No us fa obrar així cap mena d'egoisme; molt  al contrari: el vostre cor generós arriba fins al sacrifici; però jo no puc consentir que us sa­crifiqueu  per ningú. No faltaria més que ara, precisament ara, per una altra dona, us deixés sols, tots sols, entre aquestes parets!

MADRONA. — Jo no ho vull, ho sents? Jo no ho vull que la gent et miri més com et mira. (Amb gran prec.) Escolta els meus consells. Jo, trista de mi, t'he ensenyat tot el millor que he pogut i el millor que jo sé és que, en aquest món, s'ha d'estimar, s'ha d'estimar i perdonar.

FIDEL. — Perfectament.

MADRONA. — Si la teva mare no va portar-se com tu voldries, no la culpis, a ella.

FIDEL —A qui, doncs?

MADRONA. — A la gent. Vés a saber si va ésser ella, que va pensar a aban­donar-te.

FIDEL. — Però em va abandonar.

MADRONA. — Què havia de fer?...

FIDEL (interrompent).—No escoltar-se ningú, rebel·lar-se contra la seva família, contra tot el món. Val més ésser mare que semblar honrada.

MADRONA. — Una s'acovardeix...

FIDEL. — Ella va estimar-se més la seva honra que el fruit del seu amor, si amor va sentir.

MADRONA. — Diuen que sí que estava enamorada.

FIDEL. — Motiu de més per a no abandonar-me mai.

MADRONA. — Sí, sí... Però, què hi faràs ara? La pobra ja se'n penedeix, i et vol al seu costat.

FIDEL. — Jo, doncs, no he d'anar-hi.

MADRONA. — Primer és la teva mare que tot.

FIDEL. — Primer és la meva consciència.

PASSERELL (concentrat, mirant a terra).— Aquesta és la paraula!

MADRONA. — Semblarà que jo t'hagi pujat sense cap mirament. Ai, Se­nyor! I tant que m'he desentranyat per tu!

FIDEL. — Per això us estimo tant.

MADRONA. — Jo t'he ofert totes les dolçors del meu cor.

FIDEL. — Per això no vull deixar-vos.

 MADRONA. — Què pensarà la teva mare quan sàpiga que no la vols conèixer? Dirà, i amb molta raó: «Quina criança que ha donat al meu fill, aquella dona!»

FIDEL. — Seria bonic que es queixés!

PASSERELL. — Just... Després que ella no ha fet res, per tu.

BOIRA. — Es que, si es queixava...

PASSERELL. — Que vinguin uns altres pares a pujar millor els seus fills.

MADRONA. — Ja ho sé. Però en Fidel, per a fer-nos quedar com ens me­reixem, hauria de creure'm.

FIDEL (amb molta serenitat).— Aleshores jo seria dolent amb vós.

 PASSERELL. — I amb mi també.

FIDEL. — Sí: amb vosaltres.

BOIRA. — És que sí!

MADRONA. — Nosaltres ja no hi tenim cap dret en tu.

FIDEL (somrient, persuasiu).— Però, mare...

MADRONA. — No m'ho diguis més! Quan no en tenies, sí, que te n'era! Si mai te'n faltés, te'n tornaria a fer.

FIDEL (pausadament i amb molta naturalitat i tendresa).—Vós, única­ment vós, sou la meva mare; aquella altra no va fer més que emmot­llar-me... Vós m'heu modelat... compreneu?... m'heu amorosit i m'heu infiltrat la vostra vida. M'heu donat, junt amb el vostre amor, la flor de la vostra joventut. M'heu cantat, gronxant-me en el bressol, les cançons de la vostra primavera. De la meva mare, no en queda res, ni el record d'un bes, ni l'alè d'un sospir, en la meva naturalesa. Tot, en el meu interior i en la meva sang, és vostre. La vostra vida ha purificat la del meu origen i l'ha renovada tota. Jo us visc a vós amb el cor i amb el pensament. Sóc vostre, tot vostre. Si no ho fos, si jo avui no fos sang de la vostra sang, ànima de la vostra ànima, us abandonaria, sí: seria com la meva mare.

PASSERELL — Series un ingrat.

FIDEL. — Més que ingrat! Un lladre que us ha robat la vida.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII