Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

110

Cultura i humanisme

  • Carles Rahola
  • (Cadaqués, 1881-Girona, 1939)

Us he dit que cada dia haveu d’ésser més cultes. La cultura, però, no ha pas d’ésser allò que no és altra cosa que la seva caricatura grotesca: la pedanteria. Posat a triar, m’estimaria més un poble d’analfabets que un poble de pedants. Per a mi, cultura sense «humanisme» és un molt que no té sentit.

En l’obra del conreu propi de l’esperit, no us penseu mai haver exhaurit totes les possibilitats. «Ja sóc prou culte; ja sé prou coses...». Això fóra una blasfèmia. Mai no haveu de donar la vostra formació per acabada. Un mestre fervorós me deia: «Cada dia “aprenc” més coses dels meus deixebles. ¡Que en són d’interessants! ¡Quina riquesa d’humanitat!» Recordo que un violoncel•lista que deia al nostre Pau Casals: «Cada vegada que vull tocar, he d’estudiar i començar de nou». I el mestre, contundent, va respondre-li: «Sempre, sempre cal recomençar».

Jo us oferia com a exemple un dels homes més grans que mai hi ha hagut: Goethe. Goethe no s’atura mai en el seu camí d’ascensió. Ell ha enriquit l’esperit humà amb obres perdurables i ha excel•lit en totes aquelles activitats a les quals s’ha dedicat. Res no ha estat aliè al seu pensament poderós. I heus aquí que, en els darrers moments de la seva vida, encara és l’home inquiet que vol saber més i aspira a obrir nous horitzons a la humanitat. Per això, en cloure els ulls per sempre, encara demana, amb mots que esdevenen tot un símbol: «¡Llum! ¡Més llum!».

Però abans, com acaba de remarcar el filòsof castellà, Ortega y Gasset, «gairebé ja des de l’altra vora de la vida, Goethe es gira cap a nosaltres els vivents per a resumir la seva existència des del trasmón (trasmundo), i el que ens diu és: “¡Llibertat!”. Acabat, amb el seu caminar perpendicular, desapareix en el silenci absolut...».

Hi ha altres exemples, com el de Leonardo de Vinci. Aquest geni, que omple tot un segle amb les seves obres i en el qual podríem simbolitzar tota la gràcia i esplendor del Renaixement, es plany, poc abans de morir, de no haver fet per la seva pàtria i pel seu art tot allò que hauria volgut-

En qualsevol ordre de coses que sol•licitin la vostra atenció i el vostre esforç creador, no us atureu mai; no tingueu aquella vanitat de dir: «Això ja està prou bé; què més podria fer?...». Cadascú de vosaltres, treballador manual o intel•lectual, hauria de fer, en acabar el dia, un examen de consciència, una revisió de com ha esmerçat les seves hores, i hauria de preguntar-se si ha estat prou acurat en el seu treball, si ha donat a la seva obra, perquè fos ben reeixida, el millor del seu esperit.

Cal que penseu que la vostra tasca, per humit que sigui, ha de transcendir a la vostra ciutat o al vostre poble. Cadascú dóna una nota individual, i com més individual, com més original sigui, millor; però hom no ha d’oblidar que del seu esforç i de la seva obra ha de beneficiar-se’n tota la col•lectivitat.

Hi havia a Grècia un escultor que treballava anys i anys les seves obres i només estava content quan les veia a l’aire lliure, sota la llum del sol, i semblava que les donzelles es tornessin més formoses en contemplar-les, i que els infants s’hi sentissin invenciblement atrets com per un misteriós encís, que no era altre que el de la bellesa i l’harmonia de proporcions de l’estàtua vivent, nimbada d’una glòria eterna.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII