Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

228

Cavalls cap a la fosca

[El narrador trama la història de la seva nissaga, els Vadell, i la de la seva comunitat a partir d’un ordit en quatre temps: un passat remot, lligat al Cisma d’Occident i al Papa Lluna, un passat llunyà, que li dóna origen, un passat recent, d’avis i besavis i un present que es toca amb el primer, gràcies a l’oncle Dionís, vicari del poble capficat amb la successió del Papa de Peníscola.]


Jo vaig trobar la llibreta entre la infinita paperassa que em va venir com herència de l'oncle Dionís, el vicari. Bartomeu de Vadell va ésser un esperit segurament sensible, tímid, amb afecció a la cultura, si... Però el que em va cridar l'atenció no van ésser les seves característiques ni les qualitats literàries que pogués tenir, sinó la intrigant nota del clot i les arrels, amb les inicials J. C. ¿Què hi feia, Bartomeu de Vadell, saboner, però sorprenentment més cultivat que la majoria dels seus coterranis, viatjant pel Rosselló, per Armanyac, per la Touraine? Què va buscar a la catedral de Tours, a l'arxiu? ¿I per qui i per què van ésser arrabassades fulles del seu dietari?
Un altre paper tenia el capellà de Vadell, dins una carpeta molt ordenada, amb la lletra de Bartomeu, aquelles simètriques ratlletes. Es veu que és el resum d'una investigació: sobre Jean Carrier. Sobre J. C.? Va escriure el saboner:
«El nom de Jean Carrier surt per primera vegada el 1406, com un dels revoltats que va participar a l'aldarull de Tolosa contra l'arquebisbe Vital, d'obediència romana, i que es proposava d'elevar a la mitra a Pierre Rabat, addicte a Avinyó.
»Va tenir, després, fama de bon polemista, informat, sobre el Cisma d'Occident, sempre en defensa de Benet XIII, el Papa Luna, i es diu que va arribar a ésser un seriós erudit sobre el tema. L'any 1415, Benet XIII el va nomenar el seu Col•lector i Vicari General a Armanyac. Però cinc anys després, el Papa romà Martí V processa com heretge al comte Joan IV d'Armanyac i li ordena l'expulsió dels cismàtics avinyonesos que s'amaguen als seus estats, car és ja gairebé la seva l'única obediència que guarda fidelitat a Luna. A un dels edictes que es conserven a Tours, s'hi llegeix el nom de Carrier, entre els heresiarques citats per Martí V.
»Però Carrier no obeeix, i es refugia al castell de Tourenne, situat damunt uns acantilats dels agrets congostos del riu Viaur. Allí, Carrier va escriure un tractat contra l'intrusisme d'Urbà VI, primer Papa romà després de l'etapa avinyonesa. I el Nunci de Marti V, Geraud de Brie, posa setge al castell de Tourenne, al qual comencen a dir de Peniscolette, recordant el Papa Luna, assetjat, també, a Peníscola.
»Juny del 1423: Carrier rep la notícia que Benet XIII ha mort, i que abans l'ha nomenat Cardenal de Sant Esteve. Fuig, llavors, de Tourenne, i travessant països sencers, arriba a Peníscola a principis d'hivern. On troba que ha estat elegit un nou Papa, Climent VIII, antic canonge a València, home acabalat i afeccionat a les dones. Carrier calla i investiga i descobreix que a l'elecció hi ha hagut simonia. I pel novembre de 1425, a les sis del matí, celebra a la capella de Peníscola la missa de l'Esperit Sant davant d'un notari i testimonis: allí declara nul•la l'elecció de Climent VIII i ratifica a Marti V el romà com falsari, renova tots els anatemes llençats pel Papa Luna, i erigint-se ell sol, Carrier, en Sacre Col•legi, afirma que ha nomenat un nou Sant Pare, que és el veritable, i el nom del qual conserva secret. Acte seguit, es despenja amb una corda pel penya-segat, i fuig amb una barca entre la boira matinal.
»Retorna a Armanyac. Exhorta Joan IV, home temorenc a abandonar l'obediència de Peníscola, ja cismàtica, i a continuar rebutjant la de Roma. En canvi, li demana que sota mà es declari fidel del Papa secret, que se'n diu Benet XIV. I el 1428 el trobem instal•lat al castell de Jalenques, en territori del comte de Rouverges, feudatari del d'Armanyac. Carrier, diuen després els seus enemics romans al procés que se li va entaular, s'intitulava allí Lloctinent de Joan IV, i afegeixen que vivia en completa disbauxa acompanyat d'una sèrie de partidaris seus, actuant com senyor de forca i dret de cuixa, i protegint el bandolerisme.
»Hom diu que ha mort l'ocult Benet XIV, i que degué ésser Bernard Garnier, Sagristà de Rodez, el qual, abans de traspassar, va nomenar al seu tom Papa a Carrier, que va prendre també el nom de Benet XIV.
»El 1433 Jean Carrier és capturat a Puylaurents per les tropes del comte de Foix, lloctinent de Carles VII de França al Llenguadoc. L'empresonen, el torturen, però no es retracta de la seva fe. I mor sense que vulguin administrar-li els Sagraments. Com excomunicat, és enterrat fora del cementiri, al peu d'una penya.»
Era sorprenent l'esbiaixat ressorgir del Papa Luna a través d'aquell inesperat Carrier, al•lucinada contradicció. El que jo havia cregut monomania del sacerdot, senil, celibatària i clerical, sobre el Gran Cisma, el triomf de Roma i la derrota d'Avinyó, era en rigor una subterrània herència que ja havia portat de corcoll a un altre membre de la família, aquell discret Bartomeu de Vadell...
 
Mossèn Dionís havia cremat ingents quantitats de papers, abans de morir, deixant ací i allà munts de carpetes i capses buides. L'última vegada que vaig tornar a Andraxt, aquella tardor, quan vaig haver de fer-me càrrec de l'herència del vicari, a casa seva vaig trobar-me amb com una nevada a l'inrevés: negra, dels documents i bres als quals el vicari havia calat foc a la foganya, a l'estufa. Les fines i trencadíssimes, il•lusòriament consistents cendres de la paperassa, s'escampaven arreu. I amb el corrent d'aire d'obrir una porta, amb el vent que es filtrava per entre les persianes mal ajustades, les fràgils partícules voleiaven, s'esmicolaven, i caminant o posant la mà sobre una taula, les aixafaves: grans taques obscures, polsegoses, s'anaven formant damunt totes les superfícies planes, en terra.
El paper de Bartomeu sobre Jean Carrier va ésser, sí, una de les coses que em van cridar l'atenció, en revisar l'amuntegament de fulls. Sense això, probablement no hauria fet cas, en repassar el fitxer del vicari, d'una cartolina que posava:
Mariona de Vadell, 17?? -1765
Inquis. —carp. 132.
Visions Carr. —carp. 87.
Les «visions» semblava clar. ¿I era el «Carr.» Jean Carrier? Quant a l'altra abreviació, es repetia sovint: volia dir Inquisició. Vaig buscar les carpetes indicades: no eren als prestatges. Ja anava a deixar-ho estar, quan se'm va ocórrer examinar les que havia buidat el capellà per cremar el contingut, i que restaven per terra: la 87 i la 132 eren allí, obertes i sense res dintre.
D'altra banda, el de 1765 era l'any dels dos darrers actes de fe celebrats a Mallorca, després de setanta-quatre anys de no haver-ne fet, i quan certament l'opinió ja no els justificava a gairebé enlloc ni en cap circumstància. De fet, el que van ésser fou una mena d'eco madrileny: una manifestació de força ultra, en la línia, i després, del motí contra Esquilache i els reformistes italianitzants de Carles III.

Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII