Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

269 bis

Cavallet, cavallet

[fragment del volum La dama de la mitja ametlla II. El camí de Roques Negres.]


En Mateu, n'Oliva i en Polidor s'havien acostumat a la vida tranquil•la de Mont Pilar, i no els feia cap gana tornar a agafar el pellet i les cines i pelegrinar de ciutat en ciutat fins a Roques Negres, la capital del regne. En Mateu s'asseia a la sala de lectu¬ra de ca seva, amb les barbes damunt els genolls, i rebia als joves pagesos per fer-los escola. Tenia una mena de vareta màgica que manejava mentre parlava, i feia meravelles. En aquell temps encara creien que el món era una plana immensa que surava damunt la mar, i en Mateu figurava a l'aire amb la va¬reta la il•lusió del mar, amb una illa daura¬da, de límits boirosos. Allà hi havia Llevant, el regne d'on ells venien, i aquí l'illa dels Homes. I damunt, fermades amb fil d'emplomar, hi penjaven el sol i les estrelles. I darrera —en Mateu abaixava els parpres, amb un somriure ple de bonhomie—, darrera hi havia Déu.
—I com és, Déu? —demanava un infant—. Com el sol?
—El sol és un lleó de foc —assegurava en Mateu—, i Déu és un patriarca barbat de blanc, ple de bondat i de poder.
Quan no instruïa els pagesos, en Mateu dormia damunt les fulles de qualque llibre. O somiava despert, imaginant un món i un Déu a la seva mida. Quin privilegi, si la seva filla podia remuntar-se amb les ales fins a la cara de Déu. «Déu —li diria—, tenc ales.»«Ja ho veig», dida Déu. «M'agrades —hi afegiria—, però et vaig fer un dia de lleure, ets una llepolia per als ulls, una preciositat inconsistent, i ton pare t'hauria de ventar qualque vegada i fer-te criar un poc de seny.» En Mateu s'adormia damunt les pàgines del llibre i vegades es cremava amb la flameta de la candela de sèu. «Ai!», cridava. I venia n'Oliva i deia:
—Això et passa per no dormir al llit com tothom.
—Per culpa teva —remugava en Mateu.
N'Oliva l'acompanyava a la seva cambra i després, si la nit era clara, sortia a volar. En Polidor llaurava cl camp, i mostrava als llauradors de Mont Pilar els mètodes de Llevant. Feia fer al ferrer relles esmolades, que aprofundien en la terra més dura i l'esmitjaven, per obrir les seves entranyes negres a les llavors. Ideava pous de torn, o sínies amb fileres llarguíssimes de cadufos vermells, brillants, que xerricaven monòtonament entre el clapoteig de l'aigua fresca que repartien en els soles dels sembrats, fent enverdir les collites. Contemplava n'Oliva, que marxava davant una sèrie d'al•lotes ne¬tes, que feien olor de pa fresc de l'hora i de mel i de llet, embolicades en toques blanques i tan llargues que, ben emprades, fins servirien per volar. Transportaven feixos de fenàs, llenya, gerres d'aigua i de vi. Assajaven cants que apaivagaven l'ànim més exaltat i la més ferotge de les bèsties.
Ah, la idíl•lica vida del camp! En Polidor se sentia com un cavaller en el seu feu, i el seu domini eren les fulles verdes dels arbres i les plantes, els seus súbdits eren pagesos i amics i la seva dama era n'Oliva. Els bens belaven i cantaven la seva joia. Els cavalls renillaven la seva complaença. I les donzelles volaven com n'Oliva amb les seves toques immaculades.
N'Oliva era una papellona folrada d'or. De nits, quan deixava en Mateu al seu jaç, sor¬tia a volar. Es posava el vestit d'or, desplegava les ales i les movia poc a poc, com si en tost de remuntar-se es submergís dins una mar acollidora. Arribava fins a la faç encesa de la lluna, que deixava la seva ombra lluminosa al cel i esdevenia una donzella esprimatxada, arquejada com una tallada de meló que fos de plata, i corria amb n'Oliva damunt les planes infinites del cel, jugant a bitlles amb les estrelles o pegant-les coces, perquè n'Oliva les hi clavàs cop de cap o les recollís un moment entre les seves ales. I llavors esdevenia un mirall perquè la donzella s'hi miràs. I n'Oliva s'hi veia hermosa, vestida de llum, amb ales resplendents i amb un estel al front.
N'Oliva demanava permís a la lluna per da¬vallar fins al so d'en Polidor i la lluna n'hi donava, i li mostrava també el camí de tor¬nada al palau de les Coves, on en Sabas plorava la seva absència, i la deixava posar-¬se damunt els seus llavis adormits, penetrar en el seu somni d'amor. I així, en els seus vols nocturns, n'Oliva compartia l'admiració dels seus dos enamorats més fidels i compartia el seu amor. Ballaven damunt el cristall negre de la nit. I eren fugisserament feliços. I quan els donzells es despertaven s'entristien, llàstima; perquè tot era molt bonic i s'havia acabat.
—Et veig vegades en somnis —deia en Poli¬dor—, i ets meva.
—Et veig desfilar de dia amb les pageses, i em figuro que elles també poden volar amb les ales de les seves toques.
—Saps? —deia n'Oliva—. Has tingut una idea.
I després, els decapvespres, n'Oliva s'emportava les pageses fins a un punt es¬padat del coster, les posava en fila índia i les feia agafar carrereta i intentar moure les ales de les toques, desplegar els mocadors co¬briespatlles i planar. Elles hi posaven molt d'interès, perquè tenien molta de fe en la gràcia d'Oliva. Saltaven a l'aire, movien braços i cames amb frenesí, desfermaven els seus mocadors, perdien les toques. I queien irremissiblement. Només n'Oliva les salvava de morir estrellades en terra, amb el vol de les seves ales d'or.
—Torneu-ho a provar —deia.
I les mosses ho provaven altra vegada, i quantes vegades saltaven, altres tantes queien com a fardells.

 


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII