Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

269

Carrer Bolívia

[La Lina i el Nèstor, fugint de la misèria de Linares, decideixen emigrar a Barcelona, on ell esdevindrà un obrer conscienciat, però arrossegaran el fet de trobar-se forasters entre els dos móns… Fragment]


Vam baixar en una parada del setanta, que continuava fins a Badalona, i el Néstor ens va presentar el Tomàs, que ens hi esperava. Era alt i cepat, anava polit, com de diumenge, camisa blanca planxada i jaqueta d'un torrat fosc, de mitja. Era andalús com tots nosaltres, però de Huelva, d'aquells que diuen dues gràcies en tres paraules. Vam començar a caminar tots quatre, el Néstor duia la Carlota a coll, travessant descampats amb fang sec entre blocs en construcció. Doña Pepita va preguntar si allò també era Barcelona, mira tu, i el Tomàs va aprofitar la cua de comentaris de la resposta amb tot d'acudits sobre Franco i els seus discursos. Així, 14aig veure el carrer Bolívia per primer cop amb la boca plena de riure. A la casa, s'hi havien de fer reformes i dar-li una pintada. Podíem comptar amb tota la tribu dels seus, «total, siete», va dir Tomàs, satisfet, i en un diumenge; llestos. Em va agradar. Un roser, enfilat a la paret de la casa del costat es desviava quan era amunt i unes roses vermelles obrien els seus pètals d'olor. Venint del carrer Tarròs, era com tornar una mica a Linares, però sense oliveres.
Després va insistir a ensenyar-nos el seu pis nou, en uns blocs de no gaire més amunt, protecció oficial, va dir. Amb el que esperava treure de la casa, acabaria de pagar el tant mensual. El Néstor, que havia estat molt callat, llavors va deixar anar que nosaltres no teníem els diners que li calien. Ell va fer un gest de desempar, una mica còmic, hauria preferit passar-la a un amic, però qui sabia, potser rebríem una herència. Mira tu, això va dir i va fer l'ullet a dona Pepita. Ja no hi cabien, ells, en aquella caseta que acabàvem de visitar, allí hi havia els moments més durs, però també els més feliços, quan la parenta encara no s'havia engreixat. Vam riure'ns del que havia començat en un to sentimental. I va convidar-nos a prendre un vi al pis. Els fills grans ni veure'ls, però coneixeríem la grassa, el Tomasín i la xica, la catalana, que havien batejat Montse.


Igualment la meva sogra me'ls havia fet agafar, els diners. El primer secret entre el Néstor i jo, tan idealistes, van ser pessetes. Dona Pepita no havia aconseguit que el Néstor acceptés el que havia rebut de la mina quan el pare havia mort i que ella guardava per al fill. Va ser que no i que no per si en quedava algun dubte, mira tu. Jo llavors vaig fer un pas molt delicat i sabia que me la jugava. El Néstor i el meu germà havien partit peres, s'havien arribat a agafar per la camisa i jo, amb la Carlota abraçada, m'hi havia posat entremig. Temps feia que parlant de qualsevol notícia se'ls encenia la sang i es deien de tot. El meu germà va recordar-nos que ell ens havia obert la porta i el Néstor havia deixat de parlar-li. D'ençà que hi havia anat, jo somniava desperta en el carrer Bolívia. Ja sabia com arreglaria la caseta, on dormiríem, què plantaria al tros de terra.
Un bon dia el Néstor m'havia dit que tenia una reunió important, que no patís, tornaria tard. No era la primera vegada, jo sabia que allò significava perill i em creia que el canvi de barri podria allunyar-nos-en. Vaig posar a la nena el vestit que dona Pepita li havia comprat el dia abans de marxar. Després de negar-se a acceptar diners per a la casa, el Néstor havia fet veure que no s'hi fixava. Senzill, blanc, amb randes al cosset. Vaig repetir el trajecte que havíem fet junts aquell diumenge al mati. Em va caler anar des de la parada, primer, al carrer Bolívia, perquè m'hauria perdut. Des d'allí em vaig deixar guiar per la memòria dels passos que havíem fet entre rialles i vaig trobar el bloc i el pis del Tomàs.
Em va rebre la dona i m'hi vaig descansar. Era grassa, sí, i apagada, el contrast viu del seu home, semblava més gran que ell. Va agafar el sobre amb els diners i va posar-se d'acord amb mi. Vaig passar una setmana sense a penes dormir, mira tu, sense noves. J si m'havia confiat a una paret?, em preguntava. Fins que un dia, el Néstor va tornar acompanyat de la feina, venia amb les castanyoles del Tomàs, és un dir, però amb e11, semblava que tot era riure. La notícia oficial va ser que ens podia deixar l'entrada més barata i em va fer l'ullet aprofitant que el Néstor no ens mirava. La grassa havia complert, i la resta ja li aniríem pagant a mesura que estalviéssim.

 


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII