Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si continues navegant, acceptes la nostra Política de Privacitat. Saber més

Accepto

 Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web, Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer l'usuari.

Quins tipus de cookies utilitza una pàgina web ?

cookies pròpies: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol · licitat per l'usuari,

cookies de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l' usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.

cookies de sessió: Són un tipus de cookies dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web.

cookies persistents: Són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la cookie, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys.

cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert, Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat basant-se en criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.

cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol · licitat, Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció d'aquest. Així mateix és possible que en visitar alguna pàgina web o en obrir algun email on es publiqui algun anunci o alguna promoció sobre els nostres productes o serveis s'instal · li en el seu navegador alguna cookie que ens serveix per mostrar posteriorment publicitat relacionada amb la recerca que hagis realitzat, desenvolupar un control dels nostres anuncis en relació, per exemple, amb el nombre de vegades que són vistos, on apareixen, a quina hora es veuen, etc


Com modificar la configuració de les cookies?

Pots restringir, bloquejar o esborrar les galetes utilitzant el teu navegador. En cada navegador l'operativa és diferent. Aquí tens els enllaços per a fer-ho amb alguns dels navegadors més populars:

Diada de St. Jordi

St. Jordi. Roses i llibres

89

Carn per a la forca

  • Enric de Fuentes i Lloselles
  • (Barcelona, 1864-1935)

Fins ara no l'han dut a presidi, i sort que ha donat una ganivetada a un home, que, si no, prou camparia encara.

* * *

És valencià; era casat d'un any, estava a punt de ser pare i ja tenia avorrida la dona, quan, per por de la justícia, fugí de València i anà a raure a casa d'uns llauradors del més granat de l'Horta, gent que foren amics de la família d'ell, i que, no coneixent-lo bé, li duien afecte i cregueren les mentides que els contà.
Del molt i molt bo que aquella gent tenia, per damunt de la hisenda i de l'anomenada, el que més estimaven era una minyona, filla única, tendra, fresca, bonicoia com una Mare de Déu, d'ulls grossos, boca xamosa i un somrís d'innocència que enamorava, com enamorava el seu parlar, franc i senzill, que transparentava un cor verge i un pensament sense màcula.
I de tots els tresors materials que enjoiaven la minyona, el més preuat, potser, era la negra cabellera que ella duia trenada meitat per banda i que, deixada anar, poc hi mancava per arribar als genolls.
Tenia setze anys la valenciana de l'Horta, i en tractar el fugitiu, el primer que va sentir per ell fou compassió, després afecte, estimació després, més tard bogeria, i per final espant, molta por, la por del que se sent dominat per un altre, per la força estranya que es desprèn del malvat i que, començant per atreure, acaba per pesar com una llosa freda damunt de la voluntat que l'ha soferta.
El murri pagà l'hostatge als llauradors robant-los l'honra, la filla i els diners, molts diners, tots els que hi havia a la caixa gran, bitllets i unces, que varen servir perquè els aparellats se n'anessin lluny, mar enllà i que hi visquessin sense baralles més d'un any.
Ella va tenir una nena, i ell, llavors, ja no parà mai a casa; el plor de la criatura i les cançons de la mare per adormir-la l'amoïnaven.
I amb ell eixien els diners de casa, i quan menys n'hi havia, menys s'hi estava.
Minvaven tant els diners, que un dia no n'hi hagué per menjar. La pobreta hortolana va voler queixar-se i ell li va fer sang; volgué sortir de casa i no gosà, de por d'ell i de vergonya. No varen empenyar res; ell anà venent-s'ho tot, tot, fins el bressol de la menuda.
El joc, el vi i una mala sort xuclaven les resquícies d'aquella casa, a on ell no s'atansava ja cap nit.
Un dia el lladre arribà molt de matí, quan ella s'estava assegudeta en una cadira, gronxant la nena, cantant i plorant; la fam i la criatura l'havien tingut desvetllada tota la nit, una nit llarga, passada a les fosques, veient espectres al davant seu i escoltant la consciència.
Ell va cercar com una fura per tot arreu, i no trobant res que valgués un quarto, va dir un renec molt gros.
—Deixa'm tornar a casa...
—I la mosseta?
—Totes dues. Ai, Senyor Déu meu! Totes dues! Com pots pensar que...!
—Vés-te'n quan vulguis.
I el lladre li girà l'esquena sens un adéu, mentre la pobra mare petonejava rient la filleta estimada, veient-se lluny del malvat, somniant en el benestar de no sentir més la dominació d'infern d'aquell home; convençuda que el passar la mar no fóra res, sinó embarcada, a peu i amb la filleta alls braços; segura d'arribar a l'enyorada casa de l'Horta, de rebre-hi el perdó i carícies, consol per a ella i amor per a la petita. Boja d'alegria, feia festes a sa filla i li deia coses i més coses, que si l'àvia, que si els mossos, i els vestits bonics, i les sopetes bones, i la menudeta agafà les llargues trenes de la seva mare i es posà a jugar-hi com prenent part en aquells alegrois.
Ell s'havia aturat a la porta, encantat, mirant mare i filla abraçades i jugant; i quan més mirava, més els ulls se li encenien de cobdícia.
Per fi mogué els llavis fent una ganyota mofeta, i, acostant-se a la valenciana, li tocà l'espatlla.
—Què vols?
—L'estisora.
—Allà. Què vols fer?
—Acota el cap i calla.
—Què vols fer?
—Si et mous te mato.
De dos estisorades li tallà les trenes, pegà estrebada per arrencar-les de les mans de la nena, en feu de manyoc, se'l ficà a la butxaca, i s'allunyà per sempre, per sempre més, que ell anirà a l'Infern i les dues pobretes al Cel.

***

I fins ara no l'han dut a presidi, aquell lladre. Oh! I sort que ha matat un home, que si no, encara potser no hi fóra.


Impulsat per:

  • ILC

Documentació


Descobreix i assaboreix els millors poemes i fragments de la literatura catalana en aquesta selecció de textos. 300 anys de lletres catalanes a un sol clic.

Selecció a càrrec de Sam Abrams i Lluís Busquets.

Segle XX

Segle XIX

Segle XVIII